Coll d'Eres

Coll d'Eres
Tipus	collada
Localitzat a l'àrea protegida	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Localització
Entitat territorial administrativa	Mura (Bages) i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)
	41° 40′ 14″ N, 2° 00′ 27″ E / 41.67056°N,2.0075°E
Característiques
Altitud	942,5 m

El coll d'Eres és un coll del massís de Sant Llorenç del Munt que té una elevació de 942,5 m. Marca el límit municipal i comarcal entre Mura (Bages), al vessant sud-oest, i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), al vessant nord-est. És a la cara sud-est del Montcau, a l'inici de la carena del Pagès, la qual discorre de nord a sud fins a la Mola.^[1]

El 19 de maig del 1961, a iniciativa de l'activista cultural Joan Morral i Pelegrí, s'hi erigí un monòlit en honor del poeta i escriptor Joan Maragall.^[2]

Història

En un primer moment es pensà de situar el monòlit al cim de la Mola, però després es decidí fer-ho a l'emplaçament actual i amb la inscripció de dos versos del poeta: "Jo no sé lo que teniu / que us estimo tant muntanyes". Es commemorava dues coses: el cinquantè aniversari de la seua mort i la festa que Terrassa li dedicà a ell i al músic Enric Morera, en forma d'aplec, el 18 de maig del 1904 (dels dos homenatjats, només Maragall hi fou present). La iniciativa partí de diferents prohoms de la cultura terrassenca: Joan Llongueras i Badia i Jaume Llongueras i Badia, Joaquim Vancells, Francesc Pi de la Serra, etc., tots ells membres de l'Agrupació Regionalista. Els expedicionaris (Maragall hi pujà a cavall d'un mul), feren nit a la masia de la Mata. L'endemà, a les cinc del matí, emprengueren la caminada fins a Sant Llorenç i, després d'esmorzar als Òbits, van arribar a la Mola. Abans d'entrar al temple, centenars de cantaires dirigits pel mestre Llongueras van entonar el Cant dels Joves:^[2]

«

"L'hora nostra és arribada:
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d'una altra albada.

I esperem que surti el sol
per cantar-ne l'alegria:
quan veurem que s'alça el dia,
alçarem, cantant, el vol.

Com aucells ens alçarem,
movent l'aire amb la volada;
com a núvols creixerem
amb remors de pedregada.

I en les serres avials
remourem la gran tempesta,
fins que el sol, veient-nos alts,
ens vesteixi amb llums de festa.

I per l'aire, llavors pur,
de la pàtria rabejada,
baixarem amb vol segur
a repòs de migdiada."^[3]

»

Després de la cerimònia religiosa es dirigiren al Coll de les Eres, on es feu un dinar de germanor.^[2]

Referències

↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Soldevila i Balart, Llorenç, 2009. Comarques barcelonines. Geografia Literària, núm. 1. Barcelona: Editorial Pòrtic. ISBN 9788498090826. Pàg. 73.
↑ Maragall i Gorina, Joan, Obres completes 1, pàg. 169.

Vegeu també

Coll d'Estenalles

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coll d'Eres

Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans (català)

[icc-alt-1] Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[Soldevila_i_Balart,_Llorenç,_[[2009]].-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Soldevila i Balart, Llorenç, 2009. Comarques barcelonines. Geografia Literària, núm. 1. Barcelona: Editorial Pòrtic. ISBN 9788498090826. Pàg. 73.

[3] Maragall i Gorina, Joan, Obres completes 1, pàg. 169.

[1]

[2]

[3]