Coll de la République
Tipus | port de muntanya | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Atlantic-Mediterranean Watershed (en) | |||
Localització | ||||
País | França | |||
Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | |||
| ||||
Serralada | Massís Central | |||
Característiques | ||||
Altitud | 1.161 m | |||
Hi passa | D 1082 | |||
El coll de la République (en francès col de la République) o coll de Grand Bois és un port de muntanya a França, que es troba al massís del Pilat, un dels contraforts orientals del massís Central. El coll es troba a la comuna de Saint-Genest-Malifaux i enllaça Saint-Étienne amb Annonay, a la vall del Roine. La carretera va ser construïda el 1830.
Va ser el primer port de muntanya pujat al Tour de França, el 1903, tot i que per les seves característiques, desnivells suaus, tot el protagonisme del primer port el va tenir el coll del Ballon d'Alsace el 1905. El coll es va fer tristament famós durant el Tour de 1904, quan va ser l'escenari de durs enfrontaments entre aficionats i ciclistes.[1] Ha format part del recorregut del Tour en 13 ocasions.
Història
[modifica]El nom del coll de La République i el de la propera vila de 'La République' deriven de l'intent dels membres de la secta religiosa beguina per fundar a la zona una comunitat independent anomenada la República de Jesucrist.[2] Les beguines es van establir a Saint-Jean-Bonnefonds, però al novembre de 1794 es van traslladar uns 20 quilòmetres, fins a l'altiplà per estar preparades per a l'arribada del profeta Elies.[3]
Ciclisme
[modifica]Des del nord, l'ascensió té 17 km de llargada. En aquests quilòmetres se superen 644 m de desnivell a una mitjana del 3,8%, amb un desnivell màxim del 6,3%.[4]
Des del sud, l'ascensió comença a Bourg-Argental; on durant 12 km se superen 626 m de desnivell a una mitjana del 5,2%, amb un desnivell màxim del 7,9%.[5]
Vélocio
[modifica]Al cim del coll hi ha un monument en record de Paul de Vivie, que va escriure sota el pseudònim de Vélocio i fou important en el desenvolupament del cicloturisme. El coll de la République era la seva ascensió matinal preferida.[6][7] Cada anys, des de 1922 els voluntaris del comité Vélocio de Saint-Étienne organitzen la journée Vélocio, pujant fins al coll.[3][6][7][8]
Al Tour de França
[modifica]El col de la República va ser el primer coll de més de 1.000 metres travessat pel Tour de França, durant la segona etapa del primer Tour de França disputada entre Lió i Marsella i en què Hippolyte Aucouturier va ser el primer ciclista a passar-hi.[9]
L'any següent, el 1904, va ser l'escenari d'alguns dels fets més violents de la història del Tour, quan els seguidors d'Antoine Fauré van atacar als seus oponents.[10][11] Això va fer que els organitzadors evitessin el departament del Loira fins a l'edició de 1950. El 1905, l'organitzador del Tour, Henri Desgrange va decidir ignorar el coll de la République, i centrar-se en la introducció del Ballon d'Alsace.[12]
El coll ha estat superat en 13 ocasions pel Tour de França:[13][14]
Any | Etapa | Categoria | Inici | Final | Primer al cim |
---|---|---|---|---|---|
1997 | 13 | 3 | Saint-Étienne | L'Alpe d'Huez | Richard Virenque (FRA) |
1978 | 10 | 3 | Saint-Étienne | Grenoble | Jean-Jacques Fussien (FRA) |
1971 | 10 | 3 | Saint-Étienne | Grenoble | Cyrille Guimard (FRA) |
1968 | 18 | 3 | Saint-Étienne | Grenoble | Aurelio González (ESP) |
1966 | 19 | 2 | Chamonix | Saint-Étienne | Ferdinand Bracke (BEL) |
1963 | 16 | 3 | Saint-Étienne | Grenoble | Federico Bahamontes (ESP) |
1961 | 9 | 2 | Saint-Étienne | Grenoble | Guy Ignolin (FRA) |
1959 | 17 | 2 | Saint-Étienne | Grenoble | Federico Bahamontes (ESP) |
1956 | 19 | 2 | Grenoble | Saint-Étienne | Stan Ockers (BEL) |
1954 | 17 | 2 | Le Puy-en-Velay | Lió | Robert Varnajo (FRA) |
1950 | 19 | 3 | Briançon | Saint-Étienne | Raphaël Géminiani (FRA) |
1904 | 2 | Lió | Marsella | Antoine Fauré (FRA) | |
1903 | 2 | Lió | Marsella | Hippolyte Aucouturier (FRA) |
Referències
[modifica]- ↑ «Vélocipédie – Le Tour de France» (en francès). Le Petit journal. Gallica Bibliothèque Numérique, 11-07-1904, p. 5 [Consulta: 25 octubre 2013].
- ↑ Pascal Chambon, La Loire et l'Aigle : Les Foréziens face à l'État napoléonien, Universitat de Saint-Étienne, 2005, ISBN 978-2-86272-351-8, p. 161 (francès)
- ↑ 3,0 3,1 Berlier, Patrick. «Une flânerie du Grand Bois au Creux du Loup» (en francès). www.forez-info.com. [Consulta: 25 octubre 2013].
- ↑ «Col du Grand Bois: Saint Etienne». www.climbbybike.com. [Consulta: 25 octubre 2013].
- ↑ «Col du Grand Bois: Bourg-Argental». www.climbbybike.com. [Consulta: 25 octubre 2013].
- ↑ 6,0 6,1 Peter Nye, The Cyclist's Sourcebook, Nova York: Perigee, 1991, ISBN 978-0-399-51705-1, pàg. 100.
- ↑ 7,0 7,1 John Krausz, Vera van der Reis Krausz, and Paul Harris, The Bicycling Book: Transportation, Recreation, Sport, Nova York: Dial, 1982, ISBN 978-0-385-27666-5, pàg. 68.
- ↑ Joe Friel, Cycling Past 50, Ageless athlete series, Champaigne, Illinois: Human Kinetics, 1998, OCLC 761543146, pp. 235–36.
- ↑ Woodland, Les. The Yellow Jersey Companion to the Tour de France. Yellow Jersey Press, 2003, p. 264. ISBN 0-224-06318-9.
- ↑ Woodland, Les (2007), The Yellow Jersey Guide to the Tour de France, Yellow Jersey, UK, p.99
- ↑ «Tour 1904 : mort de son succès» (en francès). Vélo 101, le site officiel du vélo. Velo101.com, 30-10-2001. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2010. [Consulta: 25 octubre 2013].
- ↑ Van den Bogaart, Ronnie. «Col de la République was eerste berg in Tour de France» (en neerlandès). Sportgeschiedenis, 10-11-2007. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2012. [Consulta: 25 octubre 2013].
- ↑ «Mémoire du Cyclisme - Col de la République». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 25 octubre 2013].
- ↑ «Le col du Grand Bois ou de la République dans le Tour de France depuis 1947» (en francès). ledicodutour. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 25 octubre 2013].