Collsacabra
Tipus | serralada, àrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Geografia | ||||
Superfície | 10.911,0394 ha | |||
Creació | 1992 | |||
El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i a l'est amb la vall d'en Bas i Les Planes d'Hostoles. Pertany majoritàriament a la comarca d'Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.
Geografia
[modifica]Geomorfològicament és un altiplà integrat a la serralada Transversal, format per una plataforma estructural amb característiques cingleres a sud i a llevant (Tavertet, el Far, l'Avenc…) dibuixades per l'erosió del Ter. L'altiplà té una altitud mitjana de 1.100 m, i està constituït geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. La màxima altitud del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1307,7 metres)[1] que, juntament amb les muntanyes d'Aiats, el Montcau i el Puig d'en Bac, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana. És una zona boscosa humida, on predominen els paisatges de caràcter atlàntic com les fagedes, els boscos de roure martinenc amb boix, les pastures mesòfiles i la landa de bruguerola amb bedolls. L'alzinar muntanyenc es limita als vessants més baixos i assoleiats.[2]
Població i economia
[modifica]El Collsacabra és una zona de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s'ha incorporat al sector dels serveis. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera, Cantonigròs, Tavertet, Falgars d'en Bas, Rupit i Pruit i possiblement alguna petita zona de masies dels municipis de Masies de Roda i Manlleu. Rupit va ser, des de l'edat mitjana, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l'Esquirol degut el seu creixement urbanístic.
Habitants del Collsacabra
[modifica]Poble | Habitants |
---|---|
Cantonigròs | 381 |
Falgars d'en Bas | 9 |
L'Esquirol | 1.703 |
Pruit | 87 |
Rupit | 237 |
Sant Bartomeu Sesgorgues | 24 |
Sant Julià de Cabrera | 23 |
Sant Martí Sescorts | 156 |
Tavertet | 87 |
Galeria
[modifica]-
Bosc prop de Rupit
-
Agullola de la Tuta
-
Aiats
-
Cabrera
-
Campamar
-
Altiplà de Cabrera
-
Cavalls al Collsacabra
-
Cementiri de Falgars d'en Bas
-
Collsacabra i el Canigó des de sota coll Pregon
-
Collsacabra.
-
La banyera del diable
-
El Canigó i la serra de Cabrera des de sota coll Pregon
-
Salt de Sallent, a Rupit
-
Tavertet - La Boira llepa els cingles
-
Tavertet - Vall de Balà
Referències
[modifica]- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
- ↑ «Collsacabra». Generalitat de Catalunya. Medi Ambient i Sostenibilitat. [Consulta: 30 juny 2022].
Bibliografia
[modifica]- Informació elaborada a partir de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Enciclopèdia Catalana) i del llibre Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc d'Anna Borbonet i Macià i Jordi Sanglas i Puigferrer (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999).