Colltort comú
Jynx torquilla  | |
|---|---|
.jpg) Jynx torquilla torquilla | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 2,7 g 37 g |
| Envergadura | 26 cm |
| Nombre de cries | 9,2 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680683 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Picidae |
| Gènere | Jynx |
| Espècie | Jynx torquilla Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 Taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada) | |
.svg){kind=icon}
El colltort[1] o formiguer[2] (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots. El seu nom fa referència a la seua facultat de moure el cap en tots els sentits. També es coneix com a llenguerut, llengut, llenguallarg,[3] llepallosa (Balears), dormidor,[4] formiguer,[5] blauet,[6][7] engaliador,[8] xurla o aucell de la pluja.
Morfologia
[modifica]Fa 16 cm de llargària. Té un plomatge de colors apagats, gris i bru amb taques blanques per damunt i ratllat finament per sota. Té la cua llarga i arrodonida el bec curt, recte i punxegut, les potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere; la llengua llarga, viscosa i protràctil.
Ecologia
[modifica]És ocell emigrant que a l'estiu habita al centre i al sud d'Europa, i a l'hivern emigra a l'Àfrica.[9] Defuig els boscos i només viu en arbredes i en els límits dels boscos que toquen els camps conreats. Es nodreix de formigues, escarabats, aranyes i larves que atrapa amb la llengua i a terra. Són, fonamentalment, ocells estiuencs, encara que també hi ha alguns que hivernen. En aquest aspecte, es diferencien de la resta de picots, que tenen costums plenament sedentaris. A més, aquests viatges els realitzen durant la nit.
Quan es veu en perill reacciona d'una manera característica: entaforat en el seu amagatall, avança i retira el cap, d'una manera lenta i amatent, alhora que emet un xiulet que recorda una serp i estarrufa les plomes del cap, mig desemmarcant-ne els ulls. L'acció acostuma a ésser efectiva i provoca el desengany de l'intrús, que, normalment, rebutja l'enfrontament amb les serps i, per si de cas, amb tot el que s'hi assembli.[10]
No fa forats als arbres ni en colpeja la fusta, sinó que aprofita els forats ja fets per amagar-hi el seu niu que semblantment als altres picots, no queda recobert amb cap altre material. A l'abril-maig, la femella fa la posta de 7 o 10 ous de color blanc i és ella l'encarregada de covar-los durant 12 dies, però en l'alimentació de la niuada també hi intervindrà el pare. Després de 20 dies, els petits deixen el niu. De vegades poden fer dues cries.
- Jynx torquilla chinensis (Hesse, 1911).[13] Xina[14]
- Jynx torquilla himalayana (Vaurie, 1959).[15] Nord-oest de l'Himàlaia: des del Pakistan fins a Himachal Pradesh[14]
- Jynx torquilla mauretanica (Rothschild, 1909).[16] Nord-oest d'Àfrica[14]
- Jynx torquilla sarudnyi (Loudon, 1912).[17] Des dels Urals fins al riu Ienissei[14]
- Jynx torquilla torquilla (Linnaeus, 1758).[18] Major part d'Euràsia (llevat d'algunes àrees meridionals). Hiverna a Àfrica i el sud d'Àsia[14]
- Jynx torquilla tschusii (O. Kleinschmidt, 1907).[19] Còrsega, Itàlia (incloent-hi Sardenya) i la costa de la Mar Adriàtica. Hiverna a Àfrica[14]
Galeria
[modifica]-
Colltort dissecat -
Exemplar immadur de colltort -
Colltort en una branca
Referències
[modifica]- ↑ «Colltort comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 25/06/2023
- ↑ «formiguer». Diccionari normatiu valencià. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ DIEC
- ↑ DCVB
- ↑ https://ewatlas.net/desfayes/279.php
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia[Enllaç no actiu]
- ↑ AviBase
- ↑ https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=engaliador&operEntrada=0
- ↑ BirdLife International. 2017. Jynx torquilla. (amended version published in 2016) Llista Vermella d'Espècies de la UICN: e.T22680683A111819000 Revisat 21 Juny 2017
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, planes 75-76. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «Jynx torquilla». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 The Internet Bird Collection (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Bernis, F., 1970,Aves Migradoras Ibéricas, Fasc. 6. Publicación Especial S.E.O. Madrid
- Cortés, J. A. i Domínguez, M. A., 1994,Método de detección del torcecuello (Jynx torquilla) durante la época de reproducción. Apus, 4: 4-5.
- Cramp, S. (Ed.), 1985,Handbook of the Birds of Europe the Middle East and North Africa. Vol. IV. Terns to Woodpeckers. Oxford University Press. Oxford
- Dickinson, E.C. (ed.), 2003,The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
- Garcías, P., 2001. La migración de las aves a través del archipiélago de Cabrera. A. Pons, G. X., 2001 (ed). Las aves del parque nacional marítimo-terrestre del archipiélago de Cabrera. P. 131-180. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente
- Gorman, Gerard: Woodpeckers of Europe. A Study of the european Picidae. Bruce Coleman 2004. pp 47-56. ISBN 1-872842-05-4.
- Hans-Günther Bauer, P. Berthold: Die Brutvögel Mitteleuropas. Bestand und Gefährdung. Aula, Wiesbaden, 1997, S. 283f. ISBN 3-89104-613-8.
- Herrera, C. M. i Alcalde, J. L., 1975. Probable nidificación de Jynx torquilla en Sierra Morena occidental. Ardeola, 22: 148-149.
- Ludwig Sothmann, Schreiner, Ranftl: Das Braunkehlchen – Vogel des Jahres, 1987, Der Wendehals – Vogel des Jahres 1988, Bayrische Akademie für Naturschutz und Landschaftspflege, Laufen/Salzach, 1989 ISBN 3-924374-55-4.
- Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993, A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres
- U. N. Glutz von Blotzheim (Hrsg.): Handbuch der Vögel Mitteleuropas. Bd 9. Aula, Wiesbaden 1994, S. 881-916. ISBN 3-89104-562-X.
- Viktor Wember: Die Namen der Vögel Europas. Bedeutung der deutschen und wissenschaftlichen Namen. AULA-Verlag GmbH Wiebelsheim, 2005,S. 114. ISBN 3-89104-678-2
Enllaços externs
[modifica]
- BirdPhoto (anglès)
- Hàbitat i reproducció d'aquesta espècie. (francès)