Vés al contingut

Coloma Rosselló i Miralles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaColoma Rosselló i Miralles
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1871 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata

Coloma Rosselló i Miralles (Palma, 1871 - Palma, 17 d'abril de 1955) va ser una escriptora mallorquina.[1][2]

Provinent d'una família benestant, rebé una educació avançada i mantingué correspondència amb Carme Karr o Víctor Català, entre d'altres. En períodes d'estiueig va fer llargues estades a Valldemossa, o fins i tot hi arribà a viure, en una cel·la de la seva propietat a la Cartoixa.[2][1] En períodes de dificultats econòmiques muntà un taller de brodats fins, que després assumiren dues de les seves filles.[1]

Va publicar articles en revistes com Feminal,[3] Mercurio, Novedades o La Actualidad, de Barcelona; i El Gràfico, de Buenos Aires.[1]

És autora de Valldemosines (1911), recull de nou contes amb protagonistes femenines, que s'esdevenen a Valldemossa. I Valldemossa y Miramar (1910), una obra en castellà, que també s'edità en francès (al 1915), i que és una guia histórico-descriptiva per a visitants.[1][2] Va escriure també dues obres teatrals i dues novel·les: Asprors, en català, i Salve Regina, en castellà, totes dues inèdites.[4] El recull literari Valldemosines, dedicat a l'arxiduc Lluís Salvador, pot situar-se entre un cert Modernisme, per tal com en els seus textos hi ha una visió de l'ésser humà més aviat crua, no gens idealitzada, i l'Escola Mallorquina, en la mesura que aquests contes recullen una idealització del paisatge i de la natura.[4]

Estigué casada amb el polític liberal Narcís Sans Masferrer, empordanès, i tingué quatre fills: Elvir, Isabel, Maria i Xavier.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Serrano i Darder, Antònia «Una escriptora a la Cartoixa». Miramar, Núm. 19, abril-maig-juny 1994, pàg. 16.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Coloma Rosselló i Miralles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Coloma Rosselló de Sans. La nostra corresponsal a Mallorca». Feminal, 27-07-1909 [Consulta: 11 setembre 2022].
  4. 4,0 4,1 Rosselló Bover, Pere «Coloma Rosselló i el ruralisme: entre el Modernisme i l'Escola Mallorquina». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'Estudis Històrics, 57, 2001, pàg. 295–300. ISSN: 0212-7458.