Carmen de Burgos

Carmen de Burgos
Biografia
Naixement	(es) María del Carmen Ramona Loreta de Burgos y Seguí ; 10 desembre 1867 ; Almeria (Espanya)
Mort	9 octubre 1932 (64 anys); Madrid
Sepultura	Cementiri Civil de Madrid
Activitat
Camp de treball	Literatura
Ocupació	periodista, activista pels drets de les dones, editora, traductora, novel·lista, escriptora, sufragista
Nom de ploma	Colombine ; Raquel ; Honorine ; Perico el de los Palotes ; Gabriel Luna ; Marianela
Família
Parella	Ramón Gómez de la Serna

Carmen de Burgos y Seguí, també coneguda pel pseudònim de Colombine,^[1] (Rodalquilar, localitat de Níjar, Almeria, 10 de desembre de 1867 - Madrid, 9 d'octubre de 1932)^[1] va ser una periodista, escriptora, traductora i activista dels drets de la dona espanyola.^[2]

Se la considera la primera periodista professional a Espanya i en castellà per la seva condició de redactora del madrileny Diario Universal el 1906, diari que dirigia Augusto Figueroa. Va signar també amb pseudònims com a Gabriel Luna, Perico el de los Palotes, Raquel, Honorine o Marianela.

Biografia

Nascuda a Almeria el 1867, va viure a Rodalquilar, Níjar, on el seu pare, vicecònsol de Portugal a Almeria, posseïa terres, mines i el cortijo La Unión. Als setze anys es va casar amb Arturo Álvarez Bustos, periodista dotze anys més gran que ella. Aquest era fill del governador civil d'Almeria, que a més a més tenia en propietat la tipogràfica que imprimia el principal diari de la capital, i això va permetre Colombine de familiaritzar-se amb el món de la premsa des de jove. El matrimoni va constituir una desil·lusió des del primer moment per a Carmen, que se separarà legalment del seu marit.

Al juny de 1895 obté la titulació de mestra d'Ensenyament Elemental Primària i el 1898 la d'Ensenyament Superior, a Madrid. El 1901 obté plaça mitjançant oposició en l'Escola Normal de Mestres de Guadalajara. Aquest any mor el seu fill i decideix abandonar el seu marit i començar una nova vida independent, amb Maria Álvarez de Burgos, la seva altra filla. Destacaria aleshores com a periodista, corresponsal de guerra, escriptora, assagista i traductora. Romandrà a la ciutat castellana fins al 1907.

Va ser parella del també escriptor Ramón Gómez de la Serna durant vint anys. També se la va relacionar amb Galdós, Blasco Ibáñez, Cansinos Assens, Juan Ramón Jiménez, Tomás Morales, Alonso Quesada, Julio Antonio, Julio Romero de Torres, Sorolla. Se la considera una de les primeres defensores del paper social i cultural de la dona. Va defensar també la llibertat i el gaudi d'existir. Independent a ultrança, va creure en un món millor i va ser una «feminista», encara que ella odiava aquest terme, i republicana, acostumaven a anomenar-la «Carmensita». Va desenvolupar una estreta amistat amb l'escriptora portuguesa Ana de Castro Osório.^[3]

Va morir el 1932, al cap de poc d'haver intervingut en una reunió del Cercle Radical Socialista.

Treball literari

Va treballar a El Universal, El Globo, La Correspondencia de España, El Heraldo de Madrid i ABC, diari del qual va ser la primera redactora. Va cobrir diferents episodis de la Guerra de Melilla el 1909, essent una de les primeres dones corresponsals de guerra de la història d'Espanya. A més a més de la seva intensa obra periodística són destacables les seves conferències en l'àmbit del moviment feminista, com per exemple La misión social de la mujer (1911) i La mujer en España. No va ser gaire ben considerada per un important sector dels crítics i escriptors contemporanis, que en diverses ocasions van menystenir la seva feina i la seva obra, i van intentar relegar i reduir la seva persona a la simple condició d'«amant» de Ramón Gómez de la Serna.

Entre les seves novel·les més populars pot citar-se Puñal de claveles, escrita al final de la seva vida i basada en l'esdeveniment conegut com el crim de Níjar, que va tenir lloc el 1928 en el «Cortijo del Fraile», a la comarca del Campo de Níjar, i que va ser una de les inspiracions amb les quals va comptar Federico García Lorca per al seu drama Bodas de sangre.^[4]

Obres

Novel·les curtes
Ensayos literarios, 1900. Alucinación, 1905 El anhelo El abogado El artículo 438 Cuentos: El tesoro del castillo Cuentos de Colombine En la guerra Honor de familia

Novel·les
Los inadaptados, 1909 La rampa, 1917 El último contrabandista, 1918 Los anticuarios, 1919 El retorno, 1922 La malcasada, 1923. Los espirituados, 1923. La mujer fantástica, 1924.^[5] El tío de todos, 1925. Quiero vivir mi vida, 1931. Los anticuarios.^[6]

Assajos i altres escrits
Ensayos literarios, 1900. Álbum artístico literario del siglo XX, 1901. Notas del alma, 1901, (col·lecció de cobles populars) El divorcio en España, 1904. La mujer en España, 1906. Por Europa, 1906 La voz de los muertos, 1911 Leopardi, 1911 Misión social de la mujer, 1911 Cartas sin destinatario, 1912 Al balcón, 1913 Impresiones de Argentina, 1914 Confidencias de artistas, 1916 Peregrinaciones, 1917 Mis viajes por Europa, 1917 Fígaro, 1919 La Emperatriz Eugenia, 1920 Hablando con los descendientes, 1929 Gloriosa vida y desdichada muerte de D. Rafael del Riego, 1931. ¿Quiere v. comer bien?, 1931 Amadís de Gaula, s.a.

Traducció
Historia de mi vida (muda, sorda y ciega), 1904 La guerra ruso-japonesa, 1904. La inferioridad mental de la mujer, 1904. Loca por razón de Estado, 1904. Los Evangelios y la segunda generación cristiana, 1904 La Iglesia cristiana, 1905 Diez y seis años en Siberia, 1906. En el mundo de las mujeres, 1906. El rey sin corona, 1908. La conquista de un Imperio, 1911. Los misterios de la india, 1911. La corona de olivo silvestre, 1911-1913. Fisiología del placer, 1913. Las mañanas en Florencia, 1913 Las piedras de Venecia, 1913. Las siete lámparas de la arquitectura, 1913. Los pintores modernos. El paisaje, 1913. Cuentos a Maxa, 1914. El reposo de San Marcos. Historia de Venecia, 1915. La Biblia de Amiens, 1916. La decisión, 1917. Una idea de parisiense por página, 1917. La perseverancia, 1919. Defnis y Cloe, 1910. Los últimos filibusteros, 1913. La princesa muda, s.a. El tío Geromo (Crainqueville). Cuentistas italianos.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Carmen de Burgos. Biografía». Instituto Cervantes.
↑ «Carmen de Burgos» (en castellà). Fundación Carmen de Burgos, 02-10-2018. [Consulta: 1r novembre 2022].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Ballesteros García, Rosa María «Còpia arxivada». Docencia e Investigación: revista de la Escuela Universitaria de Magisterio de Toledo, 2003. Arxivat de l'original el 2016-03-06 [Consulta: 12 maig 2016]. Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
↑ Edición digital de Puñal de claveles por la Biblioteca Virtual de Andalucía
↑ Text de La mujer fantástica a la Biblioteca Nacional de'Espanya
↑ Texto de Los anticuarios a BNE

Bibliografia

Núñez Rey, Concepción «Un puente entre España y Portugal: Carmen de Burgos y su amistad con Ana de Castro Osório» (pdf). ARBOR Ciencia, Pensamiento y Cultura, 2014.
Memorias de Colombine, la primera periodista (ISBN 84-923433-1-1) por Utrera, Federico. - Majadahonda: Hijos de Muley-Rubio, 1998.
Carmen de Burgos Colombine (ISBN 84-670-1266-8) por Bravo Cela, Blanca.
Carmen de Burgos, Colombine (1867-1932). Biografía y obra literaria. Tesis doctoral a cargo de Concepción Núñez Rey. Universidad Complutense de Madrid, 1992.
Ramírez Gómez, Carmen «Mujeres escritoras en la prensa andaluza del siglo XX (1900-1950)». Universidad de Sevilla. Serie: Literatura [Sevilla], 2000.

Enllaços externs

«Carmen de Burgos “Colombine”. Serie Mujeres en la historia (minuts=54:04)». Televisión Española [Madrid], 04-05-2003.
Biografia i obres a Escritoras.com
Biografía sobre Carmen de Burgos en Cervantes.es

[cervantes-1] 1,0 ^1,1 «Carmen de Burgos. Biografía». Instituto Cervantes.

[2] «Carmen de Burgos» (en castellà). Fundación Carmen de Burgos, 02-10-2018. [Consulta: 1r novembre 2022].^{[Enllaç no actiu]}

[3] Ballesteros García, Rosa María «Còpia arxivada». Docencia e Investigación: revista de la Escuela Universitaria de Magisterio de Toledo, 2003. Arxivat de l'original el 2016-03-06 [Consulta: 12 maig 2016]. Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.

[4] Edición digital de Puñal de claveles por la Biblioteca Virtual de Andalucía

[5] Text de La mujer fantástica a la Biblioteca Nacional de'Espanya

[6] Texto de Los anticuarios a BNE

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]