Julio Antonio
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Antonio Rodríguez Hernández 6 febrer 1889 Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) |
| Mort | 15 febrer 1919 (30 anys) Madrid |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Sepultura | Cementiri de Móra d'Ebre |
| Altres noms | Julio Antonio |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, il·lustrador |
 | |
Julio Antonio nom amb el qual sempre s'ha conegut Antonio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid, 15 de febrer de 1919), fou un escultor català.
Biografia
[modifica]El seu pare, Aquilino Rodríguez García, era un alferes d'infanteria originari de Lleó. La seva mare, Lucía Hernández Costa, era de Móra d'Ebre.[1]
Les seves primeres classes d'escultura les va rebre a l'Ateneu de Tarragona, passant tot seguit a Barcelona al taller de l'escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Però va ser quan es va traslladar a Múrcia, on va fer el seu primer grup escultòric Flores malsanas, destruït més tard per ell mateix.
Quan va fer 18 anys es trasllada a Madrid, pensionat per la Diputació de Tarragona i treballa en el taller de Miquel Blay i Fàbregas, un dels escultors més importants d'aquest període a Madrid. Malgrat reconèixer el gran mestre que era Blay, decideix deixar-lo i emprèn uns viatges per Espanya acompanyat pel seu amic i pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui va muntar el seu primer taller. El 1908 modela la seva primera obra important María, la gitana, on ja demostra la seva gran personalitat i trenca amb l'escultura pròpia de l'època.
Després d'un viatge per Itàlia, torna a Espanya i és al poble d'Almadén (Ciudad Real), on fa una sèrie de retrats anomenats Bustos de la raça, on hi representa gent plana del poble:
- Minera de Puertollano
- Dona de Castella
- Rosa Maria
- L'home de la Manxa
- El miner d'Almadén
- El ventero de Peñalsordo
Dins els monuments que va realitzar destaca el fet per a la ciutat de Tarragona Monument als herois de 1811, conegut popularment com Els despullats, obra amb cert aire modernista i actualment ubicada a la Rambla Nova d'aquesta ciutat. Va ser un treball que li va durar anys, des de 1910 fins a la seva mort el 1919, per problemes sobretot econòmics i d'ubicació del monument, i va ser fosa pel seu deixeble Enrique Lorenzo Salazar.[2] Per fi la inauguració va tenir lloc el 14 de setembre de 1931 a la Rambla Nova de Tarragona.
La seva darrera obra per encàrrec va ser el Mausoleu Lemonier (1916/1919), un monument funerari per a un dels fills d'aquesta família, que havia mort a l'edat d'onze anys. La figura de la mare és de bronze i la del fill de marbre blanc. Obra dramàtica en la qual es veu la influència del seu mestre Miquel Blay. Aquesta obra fou exposada en el Palau de Biblioteques i Museus del parc de Recoletos, seu de la Societat Espanyola dels Amics de l'Art, a Madrid, va despertar una gran expectació i hi va haver grans cues per a visitar-la.[3]
L'obra feta per a la tomba del jove, mai va ser instal·lada i el 1940 la família Lemonier la va dipositar en el Museu d'Art Modern i Contemporani de Madrid, d'ací va passar al Museu Sant Telm de Sant Sebastià, on la va adquirir la Diputació de Tarragona, trobant-se actualment en el Museu d'Art Modern de Tarragona. Hi ha obra seva també al Museu Reina Sofia de Madrid.
Julio Antonio va morir a Madrid el 15 de febrer de 1919 amb trenta anys.[4]
El novembre de 2018 les seves despulles i les de la seva mare van ser exhumades del Cementiri de l'Almudena i el 15 de febrer de 2019 van ser traslladades al cementiri de Móra d'Ebre.[5]
El gener del 2020 el Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa dues de les seves obres, es tracta dels bronzes ‘Venus Mediterrània’ (1912) i ‘Autoretrat’ (1909). La presència de l'obra de Julio Antonio a les sales del Museu Nacional és un fet destacable, ja que el museu és testimoni de l'art català des de l'època medieval fins a final de segle xx.[6]
Monuments
[modifica]- Tarragona als Herois de 1811. Tarragona
- A Ruperto Chapí. Madrid
- A Francisco de Goya. Fuendetodos (Saragossa)
- A Eduardo Saavedra. Tarragona
Obres
[modifica]- Pietat
- Dario
- Autoretrat
- El Poeta Lasso de la Vega
- Androgin
- Venus mediterrània
- Tarraco
- Noia amb flors
- Rafael Molina, Lagartijo
- La Dona de la mantilla
-
Els Despullats, a la Rambla Nova de Tarragona -
Monument a Chapí. Madrid -
![Venus mediterrània[7] MNAC](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/%28Barcelona%29_Mediterranean_Venus_by_Julio_Antonio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/174px-%28Barcelona%29_Mediterranean_Venus_by_Julio_Antonio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
![Venus mediterrània[7] MNAC](/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Mediterranean_Venus_by_Julio_Antonio_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Bronze nu: Julio Antonio: una vida d'escultor». Diputació de Tarragona. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Maqueta del Monument als herois de 1811». Museu d'Art Modern de Tarragona. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ Perez de Ayala, Ramón La última obra de Julio Antonio, Arte Español. Madrid, primer trimestre de 1919 pàg. 233/236
- ↑ Julio Antonio:1889-1919. Barcelona: Viena Edicions, 2018, p. 207 p.. ISBN 978-84-8330-270-5.
- ↑ «Móra d'Ebre commemora el centenari de la mort de Julio Antonio» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 febrer 2019].
- ↑ Ebredigital.cat, Redacció. «El Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa dues obres de l'escultor de Móra d'Ebre Julio Antonio», 29-01-2020. [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/venus-mediterrania/julio-antonio/254371-000
Bibliografia
[modifica]- Salcedo Miliani, Antonio. Julio Antonio 1889-1919 Escultor. Barcelona,Àmbit Serveis Editorials, S.A.. ISBN 84-89681-08-2.
- Alix Trueba, Josefina. Escultura Española 1900/1936. Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84-7483-412-0.
- Julio Antonio, 1889 - 1919: un segle després. Barcelona, Viena edicions, 2019, 207 p. ISBN 978-84-8330-270-5.
Enllaços externs
[modifica]
- Museu d'Art Modern a Tarragona Arxivat 2007-02-02 a Wayback Machine.