Tocat el cor

Tocat el cor
Colpire al cuore
Fitxa
Direcció	Gianni Amelio
Protagonistes	Jean-Louis Trintignant; Laura Morante; Vanni Corbellini; Laura Nucci; Matteo Cerami
Producció	Enzo Porcelli
Dissenyador de producció	Marco Dentici
Guió	Vincenzo Cerami
Música	Franco Piersanti
Fotografia	Tonino Nardi
Muntatge	Anna Rosa Napoli (en)
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1983
Durada	105 min
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Milà
Premis i nominacions
Nominacions	David di Donatello al millor director ;
Premis	Nastro d'Argento al millor actor debutant (1983); Nastro d'Argento al millor tema (1983); David di Donatello al millor actor debutant (1983) ;

Tocat el cor (títol original en italià Colpire al cuore) és una pel·lícula dramàtica italiana del 1983 dirigida per Gianni Amelio.^[1] Ha estat doblada al català.^[2]

Trama

Després de presenciar la mort, en un tiroteig amb la policia, de Sandro Ferrari (un estudiant acollit pel seu pare Dario -professor universitari- uns dies abans, a la vil·la familiar de Bèrgam), Emilio -un introvertit i despreocupat. jove milanès - pensa que el pare està implicat en terrorisme. Després comença la seva pròpia investigació personal, estudiant els moviments de Dario, fotografiant les seves trobades, posant a prova les seves conviccions ideològiques i morals.

Repartiment

Jean-Louis Trintignant: Dario
Fausto Rossi: Emilio
Laura Morante: Giulia
Sonia Gessner: Madre di Emilio
Vanni Corbellini: Sandro Ferrari
Laura Nucci: mare de Dario
Matteo Cerami: Matteo
Vera Rossi

Sobre la pel·lícula

Opera prima de Gianni Amelio, amb guió de Vincenzo Cerami, està ambientada a les ombrívoles Milà i Bèrgam de principis de la dècada del 1980. Rodada el 1982, amb mitjans molt limitats i en vuit setmanes, és potser la més reeixida de les pel·lícules no dedicades a un episodi concret dels anys de plom. En la seva presentació a Venècia no va estar exempt de judicis especialment contundents: els crítics es van dividir entre els que van fer costat al pare en contra del fill o viceversa, "mentre que –afirma Amelio– en les meves intencions ambdós són víctimes de les circumstàncies".^[3]

Nombrosos problemes també van venir de la producció, de Rai, que va retardar vuit mesos l'estrena de la pel·lícula als cinemes i la va programar a la televisió només cinc anys després. El supervisor de la Rai Paolo Valmarana, tot i que definit pel director com un dels més correctes amb qui ha treballat mai, va imposar la inserció en la part final d'un diàleg retòric en què es deixava clar que la pel·lícula no justificar de qualsevol manera el terrorisme.^[4]

De nou el director, en el comentari inclòs a l'edició del DVD, relata que va rodar una escena crucial amb un sol pla seqüència precisament per evitar la possibilitat de talls de censura al diàleg.^[5]

Curiositats

Els interiors de la casa dels protagonistes van ser rodats a la casa de Paolo Taviani, que en aquell moment es trobava als Estats Units.

La revelació de la pel·lícula va ser el nouvingut Fausto Rossi, fill de l'arquitecte Aldo Rossi: en la seva primera actuació com a actor, va protagonitzar al costat de la seva pròpia mare, Sonia Gessner, que interpreta la mare d'Emilio i el la germana Vera Rossi, que interpreta la germana d'Emilio. Aleshores, el jove va doblar tota la pel·lícula (l'àudio en directe no era utilitzable perquè Trintignant actuava en francès), millorant, segons el judici d'Amelio, també l'expressió en diverses escenes.

Malgrat l'èxit de la pel·lícula, i el reconeixement personal obtingut, Rossi mai més va voler tornar a fer altres pel·lícules.

Reconeixements

1983 - David di Donatello.^[6]
- Millor actor debutant a Fausto Rossi
- Nominació Millor pel·lícula
- Nominació Millor director a Gianni Amelio
- Nominació Millor argument a Gianni Amelio i Vincenzo Cerami
1983 - Nastro d'Argento
- Millor argument original a Gianni Amelio
- Millor actor novell a Fausto Rossi
1982 - Mostra Internacional de Cinema de Venècia
- Nominació Lleó d'or a Gianni Amelio^[7]
1990 - Premi Flaiano
- Premi al guió a Vincenzo Cerami

Referències

↑ Roberto Poppi. Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese, 2000, 1996. ISBN 887742429X.
↑ Tocat el cor a esadir.cat
↑ Svet Atanasov «DVD Video Reviews - Blow to the Heart». , 01-05-2007.
↑ Colpiti al cuore: gli anni di piombo secondo il cinema, Cinecittà News, 26 de novembre 2019
↑ Colpire al cuore ⋅ Il film di Gianni Amelio in dvd, di Manuel Bellicchi, 12 Gennaio 2005
↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998, 1998. ISBN 8877422211.
↑ «VENICE 1982 – THE 39th INTERNATIONAL FILM FESTIVAL». [Consulta: 6 octubre 2013].

Enllaços externs

Colpire al cuore Arxivat 2016-05-17 a Wayback Machine. al Rai Cinema Channel

[80-89_m-z-1] Roberto Poppi. Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese, 2000, 1996. ISBN 887742429X.

[2] Tocat el cor a esadir.cat

[3] Svet Atanasov «DVD Video Reviews - Blow to the Heart». , 01-05-2007.

[4] Colpiti al cuore: gli anni di piombo secondo il cinema, Cinecittà News, 26 de novembre 2019

[5] Colpire al cuore ⋅ Il film di Gianni Amelio in dvd, di Manuel Bellicchi, 12 Gennaio 2005

[premi-6] Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998, 1998. ISBN 8877422211.

[7] «VENICE 1982 – THE 39th INTERNATIONAL FILM FESTIVAL». [Consulta: 6 octubre 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Pel·lícules de Gianni Amelio
Cinema	Tocat el cor (1983) · I ragazzi di via Panisperna (1988) • Porte aperte (1990) • Nens robats (1992) • Lamerica (1994) • Così ridevano (1998) • La terra è fatta così (2000; documental) • Le chiavi di casa (2004) • La stella che non c’è (2006) • lIl primo uomo (2011) • L'intrepido (2013) • Felice chi è diverso (2014; documental) • Registro di classe (2015; documental) • La tenerezza (2017) · Hammamet (2020) • Il signore delle formiche (2022)
Televisió	Il campione (1967; curtmetratge) • La fine del gioco (1970) • La città del sole (1974) • Bertolucci secondo il cinema (1976; documental) • Effetti speciali (1978) • La morte al lavoro (1978) • Il piccolo Archimede (1979) • I velieri (1983) • Camera oscura (1985; curtmetratge)