Il piccolo Archimede
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gianni Amelio  |
| Protagonistes | |
| Producció | Lucia Campione Corrado Caselli Guido Mariotti |
| Guió | Gianni Amelio i Aldous Huxley |
| Música | Roman Vlad |
| Fotografia | Guido Bertoni |
| Muntatge | Giorgio Pozzi |
| Vestuari | Gabriella Pescucci |
| Productora | Rai 2 |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1979 |
| Durada | 83 min |
| Idioma original | italià |
| Color | Eastmancolor |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica |
     
| |
Il piccolo Archimede (estrenada internacionalment com The Little Archimedes) és una pel·lícula italiana de comèdia dramàtica del 1979 escrita i dirigida per Gianni Amelio. Es tracta de l'adaptació de la novel·la curta d'Aldous Huxley "The Young Archimedes" (1924) i fou produïda per Rai 2.[1]
Repartiment
[modifica]El professor Robin Heines, un crític d'art anglès que viu a la Toscana amb la seva família en la dècada del 1930, descobreix la increïble capacitat intel·lectual de Guido, un nen de set anys fill d'un agricultor i orfe de mare. Estimulat per Heines, el noi demostra un gran talent per la música i, sobretot, per les matemàtiques. Quan Heines marxa a Suïssa un curt període, Guido és adoptat per la senyora Bondi, propietària del terreny en el que viu i treballa el seu pare. Quan Heines torna s'assabenta que Guido s'ha suïcidat per una depressió que va agafar quan vivia a la ciutat.
Repartiment
[modifica]- Laura Betti: Miss Bondi
- Shirley Corrigan: Elisabeth
- Mark Morganti: Robin Heines
- John Steiner: Alfred
- Aldo Salvi: Guido
Recepció
[modifica]Pel seu paper Laura Betti fou guardonada amb el Premi Sant Sebastià d'interpretació femenina al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1979.[2][3]
Crítiques
[modifica]| « | Amelio substitueix la ironia intel·lectual de Huxley per la intensitat d'una escriptura musicalment ritmada, classicista fins a l'abstracció, que contempla el “misteri” del nen prodigi i la seva desaparició dramàtica amb una intensitat vibrant | » |
| — Lino Miccichè.[4] | ||
Referències
[modifica]- ↑ Gino Moliterno. The A to Z of Italian Cinema. Scarecrow Press, 2009. ISBN 0810868962.
- ↑ Domenico Scalzo. Gianni Amelio: un posto al cinema. Lindau, 2001. ISBN 8871803639.
- ↑ Las últimas proyecciones, ABC, 20 de setembre de 1979
- ↑ Il piccolo Archimede a la Filmoteca de Catalunya
Enllaços externs
[modifica]
Pel·lícules de Gianni Amelio | ||
|---|---|---|
| Cinema | Tocat el cor (1983) · I ragazzi di via Panisperna (1988) • Porte aperte (1990) • Nens robats (1992) • Lamerica (1994) • Così ridevano (1998) • La terra è fatta così (2000; documental) • Le chiavi di casa (2004) • La stella che non c’è (2006) • lIl primo uomo (2011) • L'intrepido (2013) • Felice chi è diverso (2014; documental) • Registro di classe (2015; documental) • La tenerezza (2017) · Hammamet (2020) • Il signore delle formiche (2022) |  |
| Televisió | Il campione (1967; curtmetratge) • La fine del gioco (1970) • La città del sole (1974) • Bertolucci secondo il cinema (1976; documental) • Effetti speciali (1978) • La morte al lavoro (1978) • Il piccolo Archimede (1979) • I velieri (1983) • Camera oscura (1985; curtmetratge) | |
