Col de Brussel·les

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Col de Brussel·les
Brassica oleracea var. gemmifera
	;
Dades
Font de	col de brussel·les
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Brassicales
Família	Brassicaceae
Gènere	Brassica
Espècie	Brassica oleracea
Varietat	Brassica oleracea var. gemmifera ; DC., 1821
Nomenclatura
Epònim	Brussel·les

La col de Brussel·les (Brassica oleracea grup gemmifera) de la familia Brassicàcia, és un grup cultivar provinent de la col silvestre Brassica oleracea cultivada pels seus cabdells petits, normalment fan de 2.5a 4 cm de diàmetre, són de color verdós i semblen cabdells de col en miniatura.

Origen

L'origen de les cols de Brussel·les sembla estar en l'antiga Roma. Des del segle xiii es cultiven a l'actual Bèlgica. Les primeres referències escrites daten del 1587. Del segle xvii en endavant van passar a ser conreades als Països Baixos i més al nord d'Europa. També es conreen als Països Catalans.

Conreu

Es tracta d'un dels conreus més resistents al fred de l'hivern i fins i tot el fred en millora el gust. Creixen a temperatures entre els 7 i els 24 °C. Les plantes es fan de la llavor i es crien en un planter, es trasplanten a mitjan estiu. Es cullen de 90 a 180 dies des del trasplantament. Els cabdellets creixen en espiral al voltant d'una tija llarga (de fins a 120 cm).Primer maduren les que estan a sota i progressivament les altres. Cada planta pot fer al voltant d'un quilo de cabdells.

Taxonomia i valor nutritiu

Les cols de Brussel·les són de la mateixa família botànica que la col, coliflor o bròquils entre altres: són brassicàcies. Contenen un 86% d'aigua, altes quantitats de vitamina A, vitamina C, àcid fòlic proteïna (3,4%) i fibra alimentària (3,8%). Es creu que protegeixen del càncer de còlon, ja que contenen sinigrina. Tanmateix també tenen components com la goitrina que poden interferir amb l'hormona tiroide però sembla que això no passa amb les quantiats normals d'una dieta.^[1]

Preparació culinària

Es preparen bullides, al vapor i fregides. Cal no sobrepassar un temps prudent de cocció (de 6 a 7 minuts). Se serveixen soles o acompanyades dels mateixos aliments que s'acostumen amb la col (salsitxes, purés, etc.)

Cols de Brussel·les en vinagreta de Xerès

Referències

↑ McMillan M, Spinks EA, Fenwick GR «Preliminary observations on the effect of dietary brussels sprouts on thyroid function». Hum Toxicol, 5, 1, gener 1986, pàg. 15–9. PMID: 2419242.

Enllaços externs

PROTAbase on Brassica oleracea (Brussels sprouts) Arxivat 2008-12-07 a Wayback Machine.
Brassica oleracea gemmifera - Plants For a Future database entry
Brussels Sprouts Arxivat 2009-01-16 a Wayback Machine. - recommendations for maintaining postharvest quality (UC Davis)
Brussels Sprouts Nutrition - nutritional information on raw Brussels Sprouts.

[1] McMillan M, Spinks EA, Fenwick GR «Preliminary observations on the effect of dietary brussels sprouts on thyroid function». Hum Toxicol, 5, 1, gener 1986, pàg. 15–9. PMID: 2419242.

[1]