Vés al contingut

Colville-Okanagan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Colville (desambiguació)».
Infotaula grup humàColville-Okanagan
Tipusreserva índia Modifica el valor a Wikidata
EpònimFort Colvile (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Període1872 Modifica el valor a Wikidata -
Grups relacionatsTribus Confederades de la reserva Colville Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari decomtat d'Okanogan (Washington) i comtat de Ferry (Washington) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Inici1872 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades48° 13′ 47″ N, 118° 52′ 22″ O / 48.229722222222°N,118.87277777778°O / 48.229722222222; -118.87277777778
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcolvilletribes.com Modifica el valor a Wikidata

Els okanagon o colville-okanagon són una tribu ameríndia de llengua salish. Vivien als marges del riu del Okanogon, prop de la cascada d'Okanogoan a la desembocadura del Similkameen, a cavall del que avui és la frontera entre el Canadà i els Estats Units.[1]

La reserva es va crear el 1872 quan el govern dels Estats Units va constrènyer dotze grups indians a viure en un territori molt més petit que el seu país original.[2]

El 1956, el govern canadenc va considerar la branca dels Sinixts –que vivia a la Colúmbia Britànica– extingida al Canadà després de la mort d'Annie Joseph. La resta del grup havia sigut empès cap a l'estat de Washington a la reserva de Colville al començament del segle xx.[3] El 2017, considerats com els descendents dels Sinixts, van guanyar un plet davant la Cort suprema del Canadà que restaurava llurs drets de caça.[4] La cort va decidir: «Excloure els pobles aborígens que van mudar o van ser coercits a mudar, o el territori dels quals estava dividit per una frontera, augmentaria la injustícia del colonialisme.»[5]

El plet va ser la conseqüència d'una multa donat a Rick Desautel per caçar sense permis al Canadà el 2010. El problema va surgir quan a mitjan del segle xx es va traçar de manera arbitrària la frontera entre el Canadà i els Estats Units i que el Canadà va empènyer els aborígens cap al sud.[4]

La reserva Colville té una superfície de 11.430 km² i es troba a l'estat de Washington als Estats Units.

El seu nom prové de Okanā'qēn, Okaāqē'nix, o Okinā'qēn.[1] Es dividien en tres branques:[6]

  • les d'Alt Similkameen, amb els Ntkaihelok (Ntkai'xelôx), Snazaist (Snäzäi'st), Tcutcuwiha (Tcutcuwî'xa) o Tcutcawiha (Tcutcawī'xa)
  • la d'Ashnola, amb Ashnola (Acnū'1ôx), Nsrepus (Nsre'pus) i Skanek (sa'nEx)
  • les del baix Similkameen, amb KekerEmyeaus (KekerEmyē'aus), Keremyeus (KerEmye'us), Nkura-elok (Nkuraē'lôx), Ntleuktan (Ntleuxta'n), Skemkain (Skemquai'n), i Smelalok (Smela'lox).

Persones destacades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Swanton, 1952, p. 430.
  2. «Significant Washington Land Returned to the Colville Tribe, Its Original Stewards» (en anglès), 03-05-2022. [Consulta: 18 febrer 2023].
  3. Kassam, Ashifa «Sinixt First Nation wins recognition in Canada decades after 'extinction'» (en anglès). The Guardian, 30-03-2017. ISSN: 0261-3077.
  4. 4,0 4,1 Spencer, Christian. «In historic ruling, court says US Indigenous tribe has right to lands in Canada» (en anglès). Changing Amercia. The Hill, 26-04-2021. [Consulta: 19 febrer 2023].
  5. «R. v. Desautel: The Supreme Court of Canada rules that non-citizens and non-residents can claim an Aboriginal right under the Constitution» (en anglès). Supreme Court of Canada, 23-04-2021. [Consulta: 19 febrer 2023].
  6. Swanton, 1952, p. 431.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]