Comú (economia social)
|
Per a altres significats, vegeu «Comú». |
El comú és un concepte ampli que engloba grups autodefinits de persones, que es relacionen en espais autònoms, des dels quals decideixen i gestionen de manera directa recursos col·lectius necessaris per a la comunitat. A més, el comú aspira a una reorganització general de la societat, és a dir, que es presenta com una alternativa real al mercat i l'Estat liberal, en què la ciutadania pot tenir el control dels seus recursos i decidir sobre les regles que regeixen el seu ús, guiant-se pels principis de la democràcia, universalitat i sostenibilitat.[1][2]
Aquesta perspectiva s'aparta de l’enfocament neoinstitucionalista o l'escola d’Ostrom sobre els recursos d'ús comú, ja que en comptes de centrar-se només en l'eficiència de la gestió, s'explica des d'una lògica relacional, amb totes les seves dimensions socials, ecològiques i emocionals; posant un èmfasi en la solidaritat i els vincles interpersonals.[1][2]
Característiques
[modifica]La comunitat és titular del recurs col·lectiu i decideix de manera directa sobre aquest emprant mecanismes democràtics, seguint a més els principis d'universalitat i sostenibilitat, és a dir, que l'accés al recurs es regula tenint en compte les necessitats de totes les persones i també els límits físics i socials.[2]
Així mateix, els comuns es caracteritzen per ser inalienables i inapropiables, és a dir, que el recurs col·lectiu del qual la comunitat es fa càrrec no pot ser mercantilitzat ni privatitzat. Així que queda fora de les lògiques de l'intercanvi i les valoracions del mercat. El recurs no pot pertànyer a cap altre titular diferent que la comunitat. En altres paraules, primacia de l'ús per sobre de la propietat.[2][1]
Una altra característica dels comuns és el seu model reproduïble, ja que aquest és aplicable a múltiples realitats, tan pel que fa a maneres d'entendre la comunitat, com als recursos o mecanismes de deliberació democràtics. Així doncs, els comuns també es caracteritzen pel seu dinamisme, adaptabilitat i mutabilitat, en diversos contextos socials, espacials i temporals on es donen.[2]
Destrucció i creació de comuns
[modifica]Els processos de destrucció del comú no només consisteixen a impedir l'accés als mitjans de subsistència (al recurs) amb la seva privatització o estatalització, sinó que també destrueixen els drets consuetudinaris i les formes de vida autòctones, abocant les persones a la precarietat, desarrelament i vulnerabilitat.[3]
Diversos processos de recuperació dels comuns han sorgit amb l'objectiu de recuperar-se de la despossessió i alienació a què les comunitats s'han vist abocades per l'acaparament de l'àmbit públic-estatal o privat-mercantil. El procés social pel qual es creen i es reprodueixen els comuns s'anomena comunalitzar.[1][2]
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bague Tova, Edurne. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social. La remunicipalización del agua en Terrassa (Catalunya): la lucha de la taula de l’aigua por un modelo de gestión del agua como común (2014-2019) (tesi), 2019, p. 121-129 [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Méndez de Andés Aldama, Ana; Hamou, David; Aparicio Wilhelmi, Marco. «Herramientas jurídicas para el devenir-común de lo público». A: Códigos comunes urbanos: herramientas para el devenir-común de las ciudades. Barcelona: Icaria Editorial, 2021.
- ↑ Pérez Fernández, Andrea «Tornar a encantar el món. El feminisme i la política dels comuns, Silvia Federici». Lectora: revista de dones i textualitat, 26, 28-10-2020, pàg. 198–200. DOI: 10.1344/Lectora2020.26.19. ISSN: 2013-9470 [Consulta: 18 desembre 2023].