Com destruir el millor agent del món

Com destruir el millor agent del món
Le magnifique
Fitxa
Direcció	Philippe de Broca
Protagonistes	Jean-Paul Belmondo; Jacqueline Bisset; Vittorio Caprioli
Director artístic	François de Lamothe
Producció	Alexandre Mnouchkine; Georges Dancigers; Robert Amon
Guió	Francis Veber; Jean-Paul Rappeneau; Philippe de Broca
Música	Claude Bolling
Dissenyador de so	Jean Labussière; Jean Nény
Fotografia	René Mathelin
Muntatge	Henri Lanoë
Productora	Simar Films; Les Films Ariane; Mondex i Cie; Oceania Produzione Internazionale; Rizzoli Film
Distribuïdor	Compagnie commerciale française Cinematographique; Grupment des Editeurs de Films
Dades i xifres
País d'origen	França; Itàlia
Estrena	1973
Durada	95 minuts
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Rodatge	Mèxic i Puerto Vallarta
Color	en color
Descripció
Gènere	Comèdia
Lloc de la narració	París

Com destruir el millor agent del món (títol original en francès: Le magnifique) és una pel·lícula franco-italiana, dirigida per Philippe de Broca, estrenada el 1973. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

A Mèxic, un tauró devora un espia en una cabina telefònica. Es crida a l'agent francès Bob Saint-Clar, el millor agent secret del món. Aquest és enviat a Mèxic, on l'espera la bella Tatiana, també agent secret. En una platja exòtica, són atacats per una horda d'enemics enviats per l'infame Karpov, cap dels serveis secrets de la República popular d'Albània i enemic de sempre de Bob Saint-Clar. Entre ells, una dona de fer feines passa l'aspiradora per la sorra…

L'escriptor François Merlin és de fet molestat per la seva dona de fer feines. Pica a màquina les noves aventures de Bob Saint-Clar (a qui ha donat els seus trets), que han de sortir aviat. Truquen a la porta: és l'electricista que ha vingut fer unes reparacions, però no fa res ja que el lampista no ha fet encara el seu treball. Merlin es remet al treball, molt irritat…

A Mèxic, l'electricista és abatut per Bob Saint-Clar. Després els espies enemics aconsegueixen apoderar-se'n, i ho fan pujar per força a un helicòpter amb Tatiana, que té problemes d'elocució sobtats…

À París, l'escriptor Merlin té, per la seva part, problemes amb la seva màquina a escriure, on les «R» descarrilen: li cal una novel·la. Sortint de casa seva, es troba, a l'ascensor, una molt encantadora veïna que s'assembla estranyament a Tatiana, una estudiant britànica que estudia a París, i de la qual François Merlin està secretament enamorat i que ha integrat a la seva història. Quan compra el seu nou instrument de treball, es comprova que François no és el millor en les seves finances. Passa llavors a veure el seu editor per pidolar una bestreta, que li serà negada, és clar... Però el seu editor, Carreter, li recorda que ell, l'autor, fet somiar amb les lectores i els lectors amb el seu heroi Bob Saint-Clar. Merlin torna a posar-se mans a l'obra ja que ha de lliurar aviat el seu nou llibre…

A Mèxic, Bob Saint-Clar i Tatiana són acollits i detinguts per l'infame Karpov (que s'assembla estranyament a Charon, l'editor...). El dolent els tortura per tal d'obtenir informació. En el moment en què va a tallar un dels pits de Tatiana, un jove apareix…

El fill de François Merlin arriba per dinar amb el seu pare. Veuen per la finestra la misteriosa i sensual veïna…^[2]

Repartiment

Jean-Paul Belmondo: François Merlin / Bob Saint-Clar
Jacqueline Bisset: Christine / Tatiana
Vittorio Caprioli: Georges Charron / el coronel Karpov
Monique Tarbès: Sra. Berger, la dona de fer feines
Mario David: el miop
Raymond Gérôme: el general Pontaubert
Jean Lefebvre: l'electricista
Hans Meyer: el coronel Collins
André Weber: el lampista
Hubert Deschamps: el venedor de màquines d'escriure
Bernard Musson: un intèrpret
Louis Navarre: un intèrpret
Jean-Pierre Rambal: el conferenciant de còmics
Gaëtan Noël: El Doctor
Micha Bayard: la secretària de Charron
Michel Thomass: el fals Papa
Philippe de Broca: el segon lampista
Maurice Auzel: un informador a l'aeroport
Bruno Garcin: Pilu

Producció

Gènesi

La pel·lícula present una particularitat: no és mencionat cap guionista, ni als crèdits de començament ni en els del final. En aquest cas, l'escenògraf Philippe de Broca explica en el DVD de la pel·lícula que els autors del guió són Francis Veber i ell mateix i que va haver un desacord entre ells dos en relació amb el paper femení principal (alhora Tatiana i Christine). De Broca volia donar-li cos, contràriament a Veber. Criden a Jean-Paul Rappeneau, per desenredar l'assumpte i, finalment, el paper femení agafa cos. Al primer passi de la pel·lícula muntada, Veber ha assenyalat que no signaria aquesta pel·lícula. La raó, segons Broca, és que Veber sempre ha tingut problemes amb les dones en les seves ficcions. La versió de Francis Veber és una total incompatibilitat d'humor hauria fet impossible la col·laboració entre De Broca i ell, en l'estadi de l'escriptura: segons ell, De Broca hauria cridat, sense advertir-lo, apel·la a Daniel Boulanger per reescriure el guió. Veber s'hauria trobat llavors desposseït de la pel·lícula, tot i que s'estimava el projecte i hauria prohibit que el seu nom fos present en els crèdits.^[3]

Rodatge

Les escenes de platja a Mèxic (bungalou, atac dels submarinistes...) han estat rodades a la Playa Gemelas, al sud de Puerto Vallarta i al nord de "Los Arcos", que es veu molt clarament en diverses escenes, sobretot aquelles on Belmondo fa esquí nàutic.

Referències i escenes cultes

L'escena on el cotxe del coronel Collins és molt per una màquina agrícola i transformada en cub és una picada d'ull a la pel·lícula Goldfinger de Guy Hamilton (1964), on el truà Solo és comprimit en el seu cotxe i acaba en cub.
El general Pontaubert i Saint-Clar esperen un intèrpret per interrogar un d'albanès. Diversos homes es presenten.

Primer intèrpret : Hem fet venir un intèrpret albanès, però no parla més que romanès. Llavors, ens ha calgut trobar un romanès, però no parla més que serbi. El serbi no parla més que rus, el rus només txec. Feliçment, jo parlo txec.

General Pontaubert : Es perdrà un temps boig.

Bob Saint-Clar es carrega un enemic disfressat de papa amb la seva arma proveïda d'un silenciador, la qual fa "pop".

Saint-Clar : D'on surt aquest papa?

General Pontaubert : Ni idea.

Saint-Clar : Són arreu!

El general presenta a Saint-Clar la seva missió.

General Pontaubert : Bé. Tindreu un avió en una hora. Tenim un contacte a Mèxic, l'espera a l'aeroport d'Acapulco.

Saint-Clar : Com el reconeixeré ?

General Pontaubert : És una dona. Es diu Tatiana. Tindrà un pa artesà sota el braç perquè la pugui reconèixer.

Saint-Clar arriba a l'aeroport d'Acapulco.

Tatiana : Tenia por que ens perdem. No he trobat el pa artesà

Saint-Clar : No ens podíem perdre, Tatiana.

Quan François Merlin pensa parar d'escriure, somia marxar a Auvergne. Es tracta d'una picada d'ull, ja que Jean-Paul Belmondo ha passat la seva joventut a Auvergne.

Rebuda

«	Amb malícia i brio, Philippe de Broca proposa dues pel·lícules en una: comèdia social i sentimental plena d'humor i d'invenció; paròdia d'espionatge, divertida i accelerada a cor què vols cor què desitges, amb boniques plantes i trets en llocs exòtics. Aquest graciós vaivé entre fantasmes i realitat fa viu l'elogi del somni, que omple de colors vius el gris. Quant a Jean-Paul Belmondo, manté una forma olímpica: i fanfarroneja, i fa piruetes. Un verdader foc d'artifici.	»
— Cécile Mury, Telerama, 3 d'octubre de 2009

Referències

↑ «Com destruir el millor agent del món». esadir.cat.
↑ «Le magnifique». The New York Times.
↑ Francis Veber, Que ça reste entre nous, Paris, Robert Laffont, 2010, pp.153-155.

Enllaços externs

Le Magnifique a Unifrance

[1] «Com destruir el millor agent del món». esadir.cat.

[2] «Le magnifique». The New York Times.

[3] Francis Veber, Que ça reste entre nous, Paris, Robert Laffont, 2010, pp.153-155.

[1]

[2]

[3]