Comandament a distància

El comandament a distància (calc de l'espanyol) o millor la telecomanda o el control (a distància o distant) és un aparell electrònic que transmet ordres als electrodomèstics o altres aparells electrònics a través d'infraroigs o tecnologies semblants (bluetooth).

S'utilitza la radiació infraroja per evitar interferències amb les ones de ràdio i microones utilitzades per molts altres dispositius (telèfons mòbils, televisors, GPS, els estàndards WiFi i Bluetooth...). Va ser inventat per Robert Adler,^[1] i el primer sense fil per a la televisió fou inventat per Eugene Polley.^[2]

Una de les primeres aplicacions de comandament a distància en la llar fou el de la televisió, la seva implantació ha sigut tal que s'ha convertit en quasi una necessitat. Posteriorment, anà apareixent en altres electrodomèstics: cadenes de música, aire condicionat o reproductors de DVDs. En els seus orígens els comandaments a distància estaven dissenyats per a ser utilitzats amb un sol aparell. Amb la seva proliferació, i l'estandardització del format d'ones infraroges utilitzades (IrDA), van sortir al mercat comandaments a distància programables o genèrics que es poden adaptar a molts aparells, així com aplicacions per a ordinador de butxaca per permeten moltes més funcions.

Referències

↑ «El comandament a distància». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, 11-2012, p.20. ISSN: 1695-2014.
↑ «IEEE Masaru Ibuka Consumer Electronics Award» (en anglès). Institute of Electrical and Electronics Engineers. [Consulta: 22 maig 2012].

Vegeu també

Comandament universal

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comandament a distància

[Sapiens122-1] «El comandament a distància». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, 11-2012, p.20. ISSN: 1695-2014.

[ieee-2] «IEEE Masaru Ibuka Consumer Electronics Award» (en anglès). Institute of Electrical and Electronics Engineers. [Consulta: 22 maig 2012].

[1]

[2]