Vés al contingut

Comando Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióComando Barcelona
Dades
Tipusgrup terrorista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deEuskadi Ta Askatasuna Modifica el valor a Wikidata

El comando Barcelona va ser un grup de l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA) que va estar operatiu a Catalunya des del 1986 fins al 2001, amb diverses desarticulacions i reconfiguracions entremig.[1][2][3] Va ser responsable d'atemptats com els de l'Hipercor el 1987 i Vic el 1991, amb desenes de morts.[4] Va assassinar també a diversos polítics, com Ernest Lluch,[5] ministre de Sanitat i Consum al primer govern de Felipe González, i a José Luis Ruiz Casado[6] i Francisco Cano Consuegra,[7] regidors del Partit Popular a Sant Adrià de Besòs i Viladecavalls, respectivament.

Referències

[modifica]
  1. Tarín, Santiago. «ETA a Catalunya, entre l’oblit i la memòria», 31-10-2023. [Consulta: 24 juny 2024].
  2. «Avui declararan els sis catalans acusats de col·laborar amb el "comando Barcelona" d'ETA». 324cat, 07-10-2003. [Consulta: 24 juny 2024].
  3. «En llibertat l'etarra Felipe San Epifanio, excap del comando Barcelona». Regió 7, 14-07-2017. [Consulta: 24 juny 2024].
  4. «Trayectoria del 'comando Barcelona', uno de los más activos de ETA». [Consulta: 24 juny 2024].
  5. «Ernest Lluch Martín». Colectivo de Víctimas del Terrorismo. [Consulta: 12 setembre 2022].
  6. «José Luis Ruiz Casado». Colectivo de Víctimas del Terrorismo. [Consulta: 12 setembre 2022].
  7. «Francisco Cano Consuegra». Colectivo de Víctimas del Terrorismo. [Consulta: 12 setembre 2022].