Combat de l'Albiol
| Tercera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Combat de l'Albiol Combat de l'Albiol (Catalunya) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 2 de setembre de 1873 | ||
| Coordenades | 41° 15′ 13″ N, 1° 05′ 27″ E / 41.25361°N,1.09083°E | ||
| Lloc | l'Albiol | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria carlina | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Front basconavarrè | |
Oroquieta - Mañaria - Amorebieta - Eraul - Udave - Montejurra (1873) - Portugalete - Bilbao (1874) - Somorrostro - San Pedro d'Abanto - Galdames - Abárzuza - Monte Muru - Lácar - Sierra de Izco - Oricáin - Ermita de la Trinidad de Lumbier - Oteiza - Montejurra (1876) - Monte Azcue - Peña Plata - Achallar | |
Front català | |
Terrassa - La Pobla de Granadella - La Pileta - La Gleva - Oristà - L'Albiol - Prades - Puigcerdà (1873) - Alpens - Igualada - Vidrà - Tortellà - Argelaguer - Olot - Castelló - Puigcerdà (1874) - Prats de Lluçanès - columna Moya - Hostal de la Corda - Granollers - Cervera | |
Front del Maestrat | |
Combat de l'Albiol és el nom que porta una acció militar de la tercera guerra carlina.
Antecedents
[modifica]El general Francesc Vallès Roselló fou ferit en l'acció de la Pobla de Granadella i Francesc Tallada i Forcadell prengué el comandament de les seves forces, combatent contra els republicans a Margalef, Cardó i la Palma; feu una incursió a la província de Lleida, i malgrat veure's perseguit per quatre columnes enemigues, el 6 de desembre de 1872 a Móra d'Ebre i el 8 del mateix mes es presentà a l'Ermita de la Providència, entrant després a Montblanc i la Selva del Camp. Desarmà als voluntaris republicans de Riudecols i de El Perelló. En la batalla de la Pileta, el 8 de març de 1873,[1] fou ferit i mort d'un tret de bala.
L'estiu de 1873, Isidre Pàmies, Cercós amb la seva partida va recórrer el camp de Tarragona i el Priorat cobrant contribucions i enderrocant les fortificacions de Marsá. Baró, amb 400 homes, també operava al camp de Tarragona i Pancheta, amb 150 homes, al Bages.[2]
Per la seva banda, els liberals disposaven de les columnes de Picazo i Maturana, entre les províncies de Lleida i Tarragona escoltant combois, i un batalló del regiment d'Astúries.[2]
Batalla
[modifica]Els voluntaris lliberals de Reus volien atrapar la partida carlina dirigida per Isidre Pàmies, Cercós i van sortir cap a l'Albiol el 2 de setembre de 1873 sota el comandament del diputat Bové. Cercós se'n va assabentar, va agafar posicions a les altures i va rebutjar a trets als lliberals quan van arribar. Aquestos, sorpresos, es van desbandar i molts van morir i encara hagueren estat més si no hagués arribat la força anomenada Fijo de Ceuta des de Tarragona.
Conseqüències
[modifica]Isidre Pàmies, Cercós va morir pocs dies després en la batalla de Prades en combat contra el batalló de caçadors de Barcelona comandat pel tinent coronel Maturana, tot i la victòria carlina.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Vallverdú i Martí, Robert. El Tercer Carlisme a les Comarques Meridionals de Catalunya, 1872-1876. Publicacions de l'Abbadia de Montserrat, 1997, p. 400. ISBN 8478267859.
- ↑ 2,0 2,1 Cuerpo de estado mayor (1887):p.387
- ↑ «Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc». Albiol.info. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 4 gener 2013].
Bibliografia
[modifica]- Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 (en castellà). El cuerpo de estado mayor del ejército, 1887.