Combats de Puentes del Tajo (1809)
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Combats dels Puentes del Tajo (Fou un combat de la Guerra de la Independència).
El general Galluzo, el 1809, encarregat de l'exèrcit d'Extremadura, en l'estat miserable en què havia quedat després del cruel assassinat del general Sant Juan a Talavera de la Reina, desitjós d'evitar el descrèdit dels seus col·legues dels altres exèrcits, decidís a retirar-se a la riba esquerra del Tajo, i a procurar que els francesos no ho travessessin pels ponts més propers a la línia de comunicació de Badajoz i Andalusia, que tant se li havia recomanat interceptar. Els ponts d'aquesta regió eren cinc, però, descartant el de Talavera de la Reina, per estar allunyat de la direcció general que suposaven voldrien seguir els francesos i ser el terreny de la riba esquerra trencat i cobert de boscos i males herbes, el de Talavera la Vieja sense comunicacions utilitzables i davant d'un terreny de fàcil defensa com el pont mateix i els guals dels seus entorns, i el pont del Cardenal massa excèntric, no quedaven més que els de l'Arzobispo i d'Almaraz que tinguessin veritable importància, el primer d'aquests proper a la línia d'invasió d'Extremadura i tenint a prop el gual d'Azutan, i el segon de gran interès per al invasor, doncs no només creua per allà el Tajo la carretera general de Madrid a Mérida i Badajoz, sinó que era, a més, l'únic per on es pogués emportar l'artilleria i la impedimenta. Com s'ha dit, Galluzo es va afanyar a col·locar entre el seu desmoralitzat exèrcit i els francesos un obstacle tan poderós com un riu gairebé envaïble, defensant el seu pas en un terreny tant propici a la defensa com els escarpats de la Jara, cau dels famosos golfins de l'Edat Mitjana i de malfactors en tot temps.
En aproximar-se els francesos, el desembre de 1809, Galluzo es va situar amb uns 5.000 homes i 12 canons a l'excel·lent posició del port de Miranete dominant la carretera d'Almaraz à Trujillo, cobrint el pas del Tajo, després d'haver intentat en va destruir el pont; al mateix temps va manar al general Trias, amb uns 800 infants i 130 cavalls a destorbar el pas de l'enemic pels ponts de Talavera la Vieja i de l'Arzobispo, el qual va veure's obligat a establir-se a Castanyar d'Ibor guardant el flanc dret de la línia espanyola de les incursions que pogués intentar la divisió francesa de Sebastiani que s'hi havia establert al Pont de l'Arzobispo.