Vés al contingut

Come from Away

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesCome from Away

El teatre Gerald Schoenfeld de Broadway durant l'estada de Come from Away
Tipusobra dramaticomusical Modifica el valor a Wikidata
CompositorIrene Sankoff Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès
País d'origenCanadà Modifica el valor a Wikidata
PremisDrama Desk Award al llibret de musical més destacat
Premi Laurence Olivier al millor musical
Laurence Olivier Award for Outstanding Achievement in Music (en) Tradueix
(2017) Premi Tony a la millor direcció de musical Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesGarth (en) Tradueix, Annette (en) Tradueix, Claude Elliott and others (en) Tradueix, Bob and others (en) Tradueix, Ali (en) Tradueix, Janice Mosher and others (en) Tradueix, Bonnie Harris and others (en) Tradueix, Oz Fudge and others (en) Tradueix, Doug (en) Tradueix, Hannah O'Rourke and others (en) Tradueix, Diane Gray and others (en) Tradueix i Beulah Davis and others (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena2013
TeatreSheridan College
CiutatOakville, Ontario
Altres
Lloc webcomefromaway.com Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 510272
Facebook: ComeFromAway X: wecomefromaway Instagram: wecomefromaway Musicbrainz: b6b3d8a2-4dd2-4625-9647-33884c8ed6f7 Modifica el valor a Wikidata

Come from Away és un musical canadenc amb llibret, música i lletres d'Irene Sankoff i David Hein. Està ambientada la setmana següent als atacs de l'11 de setembre i explica la història real del que va succeir quan es va ordenar que 38 avions aterressin inesperadament a la petita ciutat de Gander, a la província de Terranova i Labrador, Canadà, en el marc de l'Operació Yellow Ribbon. Els personatges del musical es basen (i en la majoria dels casos comparteixen el nom de) residents reals de Gander, així com alguns dels 7.000 viatgers encallats que allotjaven i alimentaven.

El musical ha estat rebut pel públic i la crítica com un record catàrtic de la capacitat de bondat humana fins i tot en els moments més foscos[1] i del triomf de la humanitat sobre l'odi.[2]

Després del taller el 2012 i produir-se per primera vegada al Sheridan College d'Oakville, Ontario, el 2013, va arribar a tenir rècords d'estada al La Jolla Playhouse de San Diego, Califòrnia i al Seattle Repertory Theatre el 2015, al Ford's. Theatre a Washington, DC i el Royal Alexandra Theatre de Toronto el 2016.[3] Es va estrenar a Broadway al Gerald Schoenfeld Theatre el 12 de març de 2017 i es va convertir en un èxit de crítica i de taquilla. A l'octubre de 2018 es va convertir en el musical canadenc de més llarga durada en la història de Broadway, superant el rècord anterior de 674 funcions de The Drowsy Chaperone.[4]

El musical es va estrenar al The Abbey Theatre de Dublín (Irlanda) el desembre del 2018 i després es va transferir al Phoenix Theatre del West End el febrer del 2019.[5]

A la 71a edició dels premis Tony del 2017, el musical va ser nominat a set premis, inclosos el de millor musical, el millor llibret, la millor banda sonora i la millor actriu de repartiment en un musical per a Jenn Colella, guanyador el de la Millor direcció de musical per Christopher Ashley.[6]

Història

[modifica]

La idea de l'espectacle va ser concebuda per primera vegada per Michael Rubinoff, advocat de Toronto productor teatral i degà associat d'Arts Visuals i Escèniques al Sheridan College d'Oakville.[7] Després d'acostar-se a diversos equips d'escriptura sobre el projecte, Rubinoff va atreure a Irene Sankoff i David Hein,[7] el treball dels quals va conèixer pel seu musical de 2009 My Mother's Lesbian Jewish Wiccan Wedding, que va ser un èxit al Toronto Fringe Festival i que després va escollir a càrrec de Mirvish Productions.[8]

El 2011, Sankoff i Hein van visitar Gander en el desè aniversari dels atacs per entrevistar locals i passatgers de tornada.[7] La parella va traduir algunes històries directament al musical mentre que altres es van fusionar amb finalitats històriques. Rubinoff va utilitzar el seu guió inicial per produir una versió de taller de 45 minuts per al Canadian Music Theatre Project, que forma part del Sheridan College Music Theatre Performance Program, el 2012. El taller va tenir prou èxit que Rubinoff va convidar Sankoff i Hein a acabar d'escriure'l per a un producció completa a Sheridan el 2013, com a part de la temporada teatral habitual de la universitat. La producció completa, dirigida per Brian Hill, va ser un èxit artístic, però Rubinoff no va ser capaç d'atraure un productor canadenc per al seu desenvolupament.[8]

Mentrestant, Goodspeed Musicals d'East Haddam, Connecticut, va incloure l'espectacle al seu programa de tallers.[7] L' Aliança Nacional per al Teatre Musical de Nova York el va seleccionar com a presentació d'aparador a la tardor del 2013, on una actuació, dirigida també per Brian Hill, va fer que Junkyard Dog Productions, la productora de Memphis i First Date, optés per l'espectacle.[8][9]

Produccions

[modifica]
Producció Localització Primera prèvia Nit d'estrena Nit de cloenda Notes
San Diego La Jolla Playhouse 29 de maig de 2015 13 de juny de 2015 12 de juliol de 2015 Producció de debut. Gira de proves.
Seattle Seattle Repertory Theatre 13 de novembre de 2015 18 de novembre de 2015 20 de desembre de 2015 Segona prova.
Washington D.C. Ford's Theatre de setembre de 2, 2016 de setembre de 8, 2016 d'octubre de 9, 2016 Tercera prova
Gander Steele Community Centre N/A 29 d'octubre de 2016 29 d'octubre de 2016 Versió concert prèvia a Broadway
Toronto Royal Alexandra Theatre 15 de novembre de 2016 24 de novembre de 24, 2016 de gener de 8, 2017 Quarta prova.
Broadway (New York) Gerald Schoenfeld Theatre 18 de febrer de 2017 12 de març de 2017 Actualment en funcionament Primer gran producció
Canada First venue: Royal Manitoba Theatre Centre Winnipeg.

Current venue: Royal Alexandra Theatre, Toronto.

de gener de 4, 2018 de gener de 11, 2018 Actualment en funcionament
  • Royal MTC, Winnipeg: 4 de gener - 3 de febrer de 2018
  • Royal Alexandra Theatre, Toronto: 13 de febrer de 2018 – 20 de gener de 2019
  • Holy Heart Theatre, Newfoundland: 23–27de gener de 2019 (Concert Version)
  • Elgin Theatre, Toronto: 5 de febrer de 2019 – 1 de desembre de 2019
  • Royal Alexandra Theatre, Toronto: 13 de desembre de 2019 – present
Gira per Estats Units First venue: Capitol Theatre, Yakima, WA 5 d'octubre de 2018 14 d'octubre de 2018 Actualment en funcionament
Dublin Abbey Theatre 6 de desembre de 6, 2018 11 de desembre de 2018 19 de gener de 2019 Transferit a Londres
West End Phoenix Theatre 31 de gener de 2019 18 de febrer de 2019 Actualment en funcionament
Melbourne Comedy Theatre 3 de juliol de 2019 20 de juliol de 2019 15 de març de 2020 La producció australiana se suposava que havia de fer gira per Xina el 2020, però es va haver de posposar al 2022 a causa de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020. Està previst que vagi a Sidney el juny de 2021

.[10]

La primera producció professional va ser una col·laboració de La Jolla Playhouse i el Seattle Repertory Theatre el 2015.[11] L'obra havia estès llançaments a cada lloc. El musical es va estrenar a La Jolla Playhouse el juny del 2015, dirigit per Christopher Ashley i amb Joel Hatch com a alcalde de Gander, Jenn Colella com a Beverley, pilot i Chad Kimball com a Kevin[12] A Seattle, va batre tots els rècords de taquilla (inclòs l'espectacle amb més ingressos i el dia de venda d'entrades més gran) al Seattle Repertory Theatre.[13]

Després de les seves actuacions a San Diego i Seattle, l'espectacle va complir compromisos de la gira de proves fora de la ciutat al Ford's Theatre de Washington, DC, del 2 de setembre de 2016 al 9 d'octubre de 2016,[14][15] i després al Royal Alexandra Teatre a Toronto, Ontario, del 15 de novembre de 2016 al 8 de gener de 2017.[16] Tota la producció de Toronto va esgotar entrades durant la seva segona setmana de representacions.[17] La venda d'entrades de l'espectacle va establir un rècord per al Royal Alex Theatre, de 109 anys, que va vendre entrades d'1,7 milions de dòlars en una sola setmana.[18] L'espectacle no es va poder ampliar a causa del seu compromís a Broadway, però, com a conseqüència de la forta demanda, Mirvish Productions va anunciar el 2 de desembre de 2016 que afegiria quatre seients addicionals i 12 llocs d'estacionament durant la durada del espectacle.[19] També es va afegir un espectacle addicional el vespre del 18 de desembre de 2016.[17]

El musical es va estrenar a Broadway el 18 de febrer de 2017 i es va estrenar oficialment el 12 de març de 2017 al Gerald Schoenfeld Theatre. L'espectacle ha estat representat per al públic que només es troba a la sala d'estar. La direcció és de Christopher Ashley, la coreografia de Kelly Devine, el disseny escènic de Beowulf Boritt, el vestuari de Toni-Leslie James, el disseny d'il·luminació de Howell Binkley, el disseny de so de Gareth Owen i la direcció musical d'Ian Eisendrath.[20] L'actuació del 15 de març de 2017 a Broadway va comptar amb la presència del primer ministre Justin Trudeau (que es va dirigir al públic abans de l'espectacle), altres polítics federals canadencs actuals i antics i polítics provincials de Terranova i Labrador, l'ambaixador dels EUA a les Nacions Unides Nikki Haley i Ivanka Trump.[21][22]

A partir del 12 de març de 2020, l'espectacle va suspendre la producció a causa de la pandèmia del COVID-19. La producció del programa quedarà suspesa fins al 3 de gener de 2021 com a molt aviat.[23]

Una altra producció canadenca obert en una, de quatre setmanes amb entrades esgotades va funcionar a Winnipeg al Teatre Real Centre de Manitoba el gener de 2018.[24] La producció va començar actuacions al Royal Alexandra Theatre en Toronto el 13 de febrer de 2018.[25] La producció va recuperar la seva capitalització completa en 14 setmanes. A causa de la demanda continuada, l'espectacle es va traslladar al proper teatre Elgin el 5 de febrer de 2019, després de finalitzar el seu funcionament al Royal Alexandra Theatre el 20 de gener de 2019. Durant el parèntesi, el repartiment va realitzar vuit concerts benèfics de l'espectacle. al Holy Heart Theatre de St. John's, Terranova i Labrador. La recaptació neta de les representacions es va donar a Gander, Gambo, Appleton, Lewisporte, Norris Arm i Glenwood, les sis ciutats que van acollir els 7.000 viatgers. A més, els diners també es van destinar a la Societat d'Autisme de Terranova i Labrador i a la Community Food Sharing Association.[26] Segons David Mirvish, la producció es va haver de traslladar al teatre Elgin per donar cabuda a la producció canadenca de Dear Evan Hansen, a la qual es va prometre el Royal Alexandra Theatre.[27] El 3 de juliol de 2019, després del tancament de la producció canadenca de Dear Evan Hansen, es va anunciar que Come from Away es tornarà a traslladar al teatre Royal Alexandra el 13 de desembre de 2019. La producció es tancarà al teatre Elgin l'1 de desembre de 2019 per tal de facilitar el trasllat.[28]

El musical va iniciar la seva gira nord-americana per més de 50 ciutats l'octubre de 2018 al 5th Avenue Theatre de Seattle, Washington.

El musical es va presentar a l'Abbey Theatre de Dublín, des de desembre de 2018 fins a gener de 2019, abans de traslladar-se al Phoenix Theatre del West End de londinenc a partir del 30 de gener de 2019, amb un repartiment britànic.[29]

Una producció australiana va obrir-se al Comedy Theatre de Melbourne el juliol de 2019.[30] La companyia australiana farà una gira per la Xina, començant a Pequín del 23 al 26 d'abril de 2020. Després s'aturarà a Nanjing, Xangai, Chengdu, Shenzhen i un hi ha més ubicació encara per anomenar.[31][32][33][34] Després que la producció australiana acabi la seva gira per la Xina, es traslladarà a Sydney ; el repartiment confia que el China Tour seria cancel·lat o posposat si hi hagués perill pel SARS-CoV-2.[35] El 2 de març de 2020, es va anunciar que les parades de Pequín i Nanjing serien cancel·lades probablement a causa del SARS-CoV-2.[36] Aleshores, el 9 de març de 2020, es va anunciar que la gira xinesa s'ajornaria fins al 2022.[37]

Hi haurà una producció en castellà al Teatro Maipo de Buenos Aires, Argentina.[38][39]L'estrena nòrdica del musical tindrà lloc el 26 de setembre de 2020 a Norrköping, Suècia, en una producció d'Östgötateatern.[40][41]

Sinopsi

[modifica]

El matí de l'11 de setembre del 2001, els habitants de Gander (inclosos l'alcalde Claude, l'agent de policia Oz, el mestre Beulah, el treballador de l'SPCA, Bonnie i altres) descriuen la vida a Terranova i com van conèixer els atacs terroristes que van tenir lloc a Ciutat de Nova York, Washington, DC i Shanksville, Pennsilvània ("Welcome to the Rock").

Els atacs fan que es tanqui l'espai aeri dels EUA, cosa que va obligar a desviar 38 avions internacionals i aterrar inesperadament a l'aeroport de Gander, duplicant la població de la petita ciutat de Terranova, que no està equipada per a l'afluència de viatgers encallats ("38 Planes"). Els habitants de Gander es posen en acció i es preparen per allotjar, alimentar, vestir i reconfortar els prop de 7.000 passatgers (juntament amb 19 animals carregats) ("Blankets and Bedding"). Mentrestant, als pilots, auxiliars de vol i passatgers no se'ls permet inicialment sortir dels avions, cosa que els obliga a tractar informació confusa i conflictiva sobre el que ha passat i per què es van posar a terra de sobte ("28 Hours / Wherever We Are").

Un cop alliberats dels avions i traslladats a diversos refugis d'emergència a Gander i als seus voltants ("Darkness and Trees"), els passatgers i la tripulació observen les repeticions dels atacs a les notícies i aprenen la veritable raó per la qual van ser aterrats ("Lead Us Out of the Night"). Els viatgers espantats i solitaris intenten desesperadament contactar amb les seves famílies i pregar pels seus éssers estimats, mentre els habitants de la ciutat treballen tota la nit per ajudar-los de totes les maneres que poden ("Phoning Home / Costume Party"). Els viatgers es sorprenen inicialment per la poca hospitalitat dels seus amfitrions, però lentament deixen caure els seus guàrdies i comencen a vincular-se amb els peculiars ciutadans i amb els altres. Els "illencs" de Gander i de les ciutats dels voltants obren les seves cases als "avions", independentment de la raça dels seus hostes, nacionalitat o orientació sexual. Dues dones, Beulah (de Gander) i Hannah (de Nova York), es relacionen pel fet que els seus dos fills són bombers, però el fill de Hannah està desaparegut ("I Am Here"). Hannah demana a Beulah que la porti a una església catòlica i diversos personatges es dirigeixen a altres cases de culte de la ciutat ("Prayer").

Per alleujar la por creixent i les tensions creixents ("On The Edge"), es convida als passatgers a iniciar-se com a honoraris Newfoundlanders al bar local ("Heave Away / Screech In"). No obstant això, la gravetat dels atacs continua establint-se a mesura que l'espai aeri dels EUA es torna a obrir. Un pilot sorprenent, Beverley Bass, comenta com la seva visió optimista del món ha canviat de sobte ("Me and the Sky"). Mentre una parella de passatgers comença a desenvolupar un romanç malgrat el terrible que els va reunir ("Stop the World"), una altra parella veu com la seva llarga relació es desfà sota l'estrès de l'esdeveniment.

Mentre els passatgers i la tripulació volen cap a casa seva, intercanvien alegrement històries de la immensa bondat i generositat que els van mostrar els desconeguts de Terranova en el seu moment de necessitat ("Somewhere in the Middle of Nowhere"), però no abans el viatger musulmà, davant dels prejudicis creixents dels seus companys de passatgers, és sotmès a una humiliant recerca corporal abans d'embarcar. Els habitants de Gander tornen a la vida normal, però comenten com de buida sembla ara la seva ciutat i que diferent és el món. Els passatgers i el personal de les companyies aèries que tornen als Estats Units s'enfronten a l'horror de les seqüeles dels atacs, inclosa Hannah, que s'assabenta que el seu fill bomber va perdre la vida durant els esforços de rescat ("Something's Missing").

Deu anys més tard, la tripulació i els passatgers (els "vinguts de lluny"/ "come from away") dels avions un cop encallats es reuneixen a Gander, aquesta vegada per elecció, per celebrar les amistats de tota la vida i les fortes connexions que van formar malgrat els atacs terroristes ("Finale"). Com professa l'alcalde Claude: "Aquesta nit honrem el que s'ha perdut, però també commemorem el que hem trobat".

Personatges i repartiments

[modifica]
Character La Jolla
(2015)[42] 		Seattle
(2015)[43] 		Washington D.C.
(2016)[44] 		Toronto
(2016)[45] 		Broadway
(2017) 		Winnipeg/Toronto
(2018)[46][47] 		North American tour
(2018) 		Dublin
(2018) 		West End
(2019) 		Australian tour
(2019)
Garth, Kevin Tuerff i d'altres Chad Kimball Jack Noseworthy Andrew Samonsky David Shannon Doug Hansell
Annette, Beverley Bass i d'altres Jenn Colella Eliza-Jane Scott Becky Gulsvig Rachel Tucker Zoe Gertz
Claude Elliott i d'altres Joel Hatch George Masswohl Kevin Carolan Clive Carter Richard Piper
Bob i d'altres Rodney Hicks Kevin Vidal James Earl Jones II Nathanael Campbell Kolby Kindle
Ali, Kevin Jung i d'altres Caesar Samayoa Ali Momen Nick Duckart Jonathan Andrew Hume Nicholas Brown
Janice Mosher i d'altres Allison Spratt Pearce Kendra Kassebaum Steffi DiDomenicantonio Emily Walton Emma Salvo Sarah Morrison
Bonnie Harris i d'altres Petrina Bromley Alyssa Wilmoth Keegan Petrina Bromley Kristen Peace Megan McGinnis Mary Doherty Kellie Rode
Oz Fudge i d'altres Geno Carr Eric Ankrim Geno Carr Cory O'Brien Harter Clingman Harry Morrison Simon Maiden
Doug, Nick Marson i d'altres Lee MacDougall James Kall Chamblee Ferguson Robert Hands Nathan Carter
Hannah O'Rourke i d'altres Q. Smith Saccha Dennis Danielle K. Thomas Cat Simmons Sharriese Hamilton
Diane Gray i d'altres Sharon Wheatley Barbara Fulton Christine Toy Johnson Helen Hobson Katrina Retallick
Beulah Davis i d'altres Astrid Van Wieren Lisa Horner Julie Johnson Jenna Boyd Emma Powell

Substitucions notables al repartiment

[modifica]
  • Broadway
    • Nick/Doug i d'altres: Jim Walton (des del 13 de novembre de 2018)
    • Beverley i d'altres: Becky Gulsvig (des del 12 de novembre de 2019)
    • Beverley i d'altres: Rachel Tucker (des del 3 de març de 2020)
  • Londres
    • Kevin T. i d'altres: David Thaxton (des del 9 de setembre de 2019)
    • Beverley i d'altres: Alice Fearn (des del 10 de febrer de 2020)

Números musicals

[modifica]
  • "Welcome to the Rock" – Claude, Companyia
  • "38 Planes"† – Companyia
  • "Blankets and Bedding" – Companyia
  • "28 Hours / Wherever We Are" – Companyia
  • "Darkness and Trees" – Companyia
  • "On the Bus" – Companyia
  • "Darkness and Trees (Reprise)"† – Companyia
  • "Lead Us Out of the Night"† – Companyia
  • "Phoning Home"† – Companyia
  • "Costume Party" – Diane, Kevin T, Beverley, Hannah, Kevin J, Nick, Bob
  • "I Am Here" – Hannah
  • "Prayer" – Kevin T, Companyia
  • "On the Edge" – Companyia
  • "In the Bar/Heave Away"† – Companyia
  • "Screech In" – Claude, Companyia
  • "Me and the Sky" – Beverley, Dones
  • "The Dover Fault" – Nick, Diane
  • "Stop the World" – Nick, Diane, Companyia
  • "38 Planes (Reprise) / Somewhere in the Middle of Nowhere" – Beverley, Companyia
  • "Something's Missing" – Companyia
  • "Finale" – Claude, Companyia
  • "Screech Out"† – Band

†No apareix al Playbill.

Recepció de la crítica

[modifica]

Seattle

[modifica]

Jay Irwin, amb Broadway World, va dir que la producció era "emocionalment transcendent" i "el millor musical que he vist durant tot l'any i possiblement mai".[48]

Washington, DC

[modifica]

David Gerson, amb DC Metro Theatre Arts, va anomenar l'espectacle "una de les obres d'art més refrescants que he vist durant anys. La partitura pop influenciada pel folk i el country és melòdica i el repartiment la canta".[49] Peter Marks, a la seva ressenya al The Washington Post, va assenyalar que el musical "remou poderosos records de l'11 de setembre ... si la mecànica del llibre es desenvolupa amb massa sucre, la partitura té una vitalitat infecciosa i cruel: especialment bona és un número ambientat en un pub de Gander, coreografiat per Kelly Devine, durant el qual es realitza un ritu d'iniciació local de manera increïble, que inclou l'abraçada d'un bacallà capturat recentment. "[50]

Toronto

[modifica]

Kelly Nestruck, de The Globe and Mail, va escriure que "el reconfortant musical està a l'altura del bombo" i que "la història accessible, el fort nucli emocional i la magnífica composició de cançons no han de distreure l'originalitat i la intel·ligència d'aquesta joia d'un musical".[51] Robert Cushman del National Post va qualificar la producció d '"excel·lent".[52] Liz Braun, del Toronto Sun, va donar a l'espectacle una crítica perfecta de 5 estrelles, escrivint "Culpa al Canadà: un dia desolador de la història nord-americana s'ha transformat en un musical alegre i emotiu sobre l'esperit humà indomable".[53] Alan Henry de Broadway World va dir: "Riuràs, ploraràs i seràs una persona millor quan surtis del teatre. No et perdis 'Come From Away'."[54]

Broadway

[modifica]

Ben Brantley, principal crític de teatre del The New York Times, va escriure: "Intenteu, si cal, resistir la tempesta de bona voluntat que surt de "Come From Away", la gran abraçada d'un musical que es va obrir diumenge a la nit al Teatre Gerald Schoenfeld. Però fins i tot els cínics més forts poden tenir problemes per mantenir-se amb els ulls secs durant aquest retrat d'hospitalitat heroica sota una pressió extraordinària".[55] Va concedir a l'espectacle la designació de Critics 'Pick, atorgada a produccions que la crítica creu que tenen un mèrit particular. Joe Dziemianowicz, del New York Daily News, va titllar l'espectacle de "gran cor i agradable per a la gent" i "un recordatori cantant que quan les coses estan en pitjor moment, la gent pot treure el millor de si mateixos".[56] Newsweek va escriure que ""Come From Away "compleix el que fan tots els millors musicals: et porta a un lloc on no sabies que volies anar i fa que no vulguis marxar".[57] Frank Scheck, de The Hollywood Reporter, va titllar el musical de "reconfortant i completament entretingut ... sobretot en aquests temps políticament fràgils".[58] Johnny Oleksinski amb el [58] va escriure que "Tots els novaiorquesos han de veure aquest espectacle", referint-se al musical com "la sorpresa més gran i millor de la temporada de Broadway".[59] Peter Marks, del The Washington Post, va anomenar l'espectacle "un musical efervescent"[60] i "Michael Dale, de Broadway World, va titllar l'espectacle d'un "nou musical inspirador, divertit i divertit" i va dir que "mentre" Come From Away "toqui a Broadway, ho recomano a tothom. Tothom." [61] Steven Suskin, crític teatral de The Huffington Post, va escriure que "" Come From Away "és totalment diferent i del tot captivador, ... valent i nou, inusual i aclaparadorament estranyador del cor".[62] Robert Kahn a la NBC va senyalar la peça "un nou musical digne i sovint divertit" que "troba [s] un angle espiritual respecte a una història horrible,[63] Jennifer Vanasco, a la WNYC va anomenar el show "una carta d'amor: a Terranova, a Nova York, sobre el que la gent pot fer si deixa de banda la por i l'odi. No us ho perdeu".[64]

Gravació

[modifica]

Una gravació original del repartiment de Broadway es va publicar el 10 de març de 2017 a través de Molly Records. Va assolir el número 82 de la llista Top Current Albums i el número dos de la llista de Cast Albums.[65][66]

Premis i nominacions

[modifica]

Producció original Washington, D.C.

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2017 Premi Helen Hayes[67] Musical destacat: producció de HAYES Guanyador
Direcció excepcional d'un musical: producció de HAYES Christopher Ashley Guanyador
Actriu de repartiment destacada en un musical: producció de HAYES Jenn Colella Guanyador
Kendra Kassebaum Nominat
Alyssa Wilmoth Keegan Nominat
Q. Smith Nominat
Astrid Van Wieren Nominat
Actor de repartiment destacada en un musical: producció de HAYES Joel Hatch Nominat
Rodney Hicks Nominat
Chad Kimball Nominat
Conjunt destacat en un musical: producció de HAYES Guanyador
Excepcional coreografia musical: producció de HAYES Kelly Devine Nominat
Direcció musical excepcional — Producció HAYES Ian Eisendrath Nominat
Disseny de so excepcional: producció de HAYES Gareth Owen Nominat

Producció original de Broadway

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2017 Premi Tony[68] Millor musical Nominat
Millor llibret Irene Sankoff i David Hein Nominat
Millor banda sonora Nominat
Millor actriu de repartiment de musical Jenn Colella Nominat
Millor il·luminació Howell Binkley Nominat
Millor direcció de musical Christopher Ashley Guanyador
Millor coreografia Kelly Devine Nominat
Premi Drama Desk[69] Musical destacat Guanyador
Actriu destacada en un musical Jenn Colella Guanyador
Director destacat d'un musical Christopher Ashley Nominat
Coreografia destacada Kelly Devine Nominat
Llibre destacat d'un musical Irene Sankoff i David Hein Guanyador
Música destacada Nominat
Lletres destacades Nominat
Orquestracions destacades August Eriksmoen Nominat
Disseny de vestuari destacat per a un musical Toni-Leslie James Nominat
Premi Drama League[70] Producció excepcional d'una producció de Broadway o Off-Broadway Nominat
Premi Outer Critics Circle[71] Musical de Broadway destacat Guanyador
Partitura nova destacada (Broadway o Off-Broadway) (Premi Marjorie Gunner) Irene Sankoff i David Hein Nominat
Llibre destacat d'un musical (Broadway o Off-Broadway) Guanyador
Director destacat d'un musical Christopher Ashley Guanyador
Coreògraf destacat Kelly Devine Nominat
Actriu de repartiment destacada en un musical Jenn Colella Guanyador
Disseny de so excepcional (teatral o musical) Gareth Owen Guanyador
Premi Chita Rivera per Dança i Coreografia[72] Conjunt destacat en un espectacle de Broadway Nominat
Coreografia excepcional en un espectacle de Broadway Kelly Devine Nominat
2018
 Premis Grammy[73][74] Millor àlbum de teatre musical Ian Eisendrath, August Eriksmoen, David Hein, David Lai & Irene Sankoff (productors); David Hein & Irene Sankoff (compositor/letrista) Nominat

Producció original del West End (2019)

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2019
 Premis Laurence Olivier[75] Millor Musical Guanyador
Millor Banda Sonora Original o Noves Orquestracions David Hein, Irene Sankoff, Ian Eisendrath, August Eriksmoen, Alan Berry, and the band Guanyador
Millor Actor en un Paper de Repartiment de Musical Clive Carter Nominat
Robert Hands Nominat
Millor Actriu en un Paper de Repartiment de Musical Rachel Tucker Nominat
Millor Il·luminació Howell Binkley Nominat
Millor So Gareth Owen Guanyador
Millor Director Christopher Ashley Nominat
Millor Coreògraf teatral Kelly Devine Guanyador

Adaptació cinematogràfica

[modifica]

El 15 de novembre de 2017 es va anunciar que The Mark Gordon Company produiria una adaptació del llargmetratge del musical, amb Sankoff i Hein escrivint el guió[76] i amb Christopher Ashley com a director.[77]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Brantley, Ben «Review: 'Come From Away,' a Canadian Embrace on a Grim Day». The New York Times, 12-03-2017 [Consulta: 1r maig 2017].
  2. ↑ «9/11 musical Come From Away nets seven Tony nominations». Arxivat de l'original el 3 maig 2017. [Consulta: 3 maig 2017].
  3. ↑ Viagas, Robert [1]Arxivat 16 January 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. "Toronto's Royal Alexandra Theatre Will Get a $2.5 Million Facelift" Playbill.com, May 6, 2016
  4. ↑ "Come from Away becomes longest running Canadian musical on Broadway", BroadwayWorld, October 21, 2018. Retrieved November 11, 2018.
  5. ↑ Gans, Andrew. "What Did London Critics Think of West End's Come From Away?" Playbill, February 19, 2019
  6. ↑ "Come from Away Awards and Nominations" ibdb.com, accessed January 6, 2020
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 "From Gander to Broadway" Arxivat 14 November 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.. Toronto Star, November 13, 2016, Page E2. Tony Wong.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Ouzounian, Richard «From Sept. 11 tragedy, a theatrical triumph». Toronto Star, 14-12-2015.
  9. ↑ Hetrick, Adam «Come From Away, Musical About Travelers Stranded on 9/11, Is Broadway-Bound». Playbill, 16-02-2016. Arxivat de l'original el 29 març 2016.
  10. ↑ Snee, Peter J. «COME FROM AWAY 2021 Sydney season announced» (en anglès australià), 15-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  11. ↑ Hebert, James. "9/11-Themed 'Come From Away' Takes a Seattle Layover" americantheatre.com, de novembre de 24, 2015
  12. ↑ McNulty, Charles. "Generosity overcomes terrorism in unpretentious 'Come From Away'" Arxivat 2 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine. Los Angeles Times, de juny de 15, 2015
  13. ↑ Desk, BWW News «COME FROM AWAY Breaks All Box Office Records at Seattle Rep». BroadwayWorld.com [Consulta: de desembre 16, 2016].
  14. ↑ Hetrick, Adam. "Broadway-Bound Musical 'Come From Away '" Begins DC Run" Playbill, de setembre de 2, 2016
  15. ↑ Marks, Peter. "'Come From Away' stirs powerful memories of 9/11" Arxivat de setembre de 10, 2016, a Wayback Machine. The Washington Post, de setembre de 8, 2016,
  16. ↑ Hetrick, Adam. "Broadway Musical 'Come From Away' Begins in Toronto" Playbill, de novembre de 15, 2016
  17. ↑ 17,0 17,1 «Mirvish adds extra Toronto show for Come From Away». Toronto Star. Arxivat de l'original el de desembre de 20, 2016. [Consulta: de desembre 6, 2016].
  18. ↑ «Come From Away ticket sales set record | Toronto Star». Arxivat de l'original el de desembre de 20, 2016. [Consulta: de desembre 16, 2016].
  19. ↑ «Come From Away Demand for Tickets Increases!». Mirvish. Arxivat de l'original el de desembre de 7, 2016. [Consulta: de desembre 6, 2016].
  20. ↑ Hetrick, Adam. "New Musical 'Come From Away' Begins Broadway Previews Feb. 18" Playbill, de febrer de 18, 2017
  21. ↑ «Justin Trudeau touts Come From Away's message as Ivanka Trump attends NYC performance» (en anglès). CBC News, de març 15, 2017 [Consulta: de març 17, 2017].
  22. ↑ «Justin Trudeau Brings Ivanka Trump to Broadway Show on Welcoming Outsiders». New York Times, de març 15, 2017 [Consulta: de març 17, 2017].
  23. ↑ Clement, Olivia. «Check the Statuses of Broadway Shows During the Coronavirus Shutdown», 12-05-2020. [Consulta: 29 maig 2020].
  24. ↑ «'Come From Away' sells out in Winnipeg». Gander Beacon. SaltWire Network, de gener 9, 2018 [Consulta: 4 novembre 2020].
  25. ↑ «Continued Extraordinary Demand for the Tony Award-Winning Musical COME FROM AWAY Forces Transfer to The Elgin Theatre as of de febrer de 5, 2019». Mirvish Productions, de juny 11, 2018 [Consulta: 3 agost 2019]. Arxivat 5 de maig 2020 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-05-05. [Consulta: 4 novembre 2020].
  26. ↑ Coles, Terri. «Come From Away coming to St. John's in de gener de», d'octubre 15, 2018. [Consulta: 3 agost 2019].
  27. ↑ «Why was Dear Evan Hansen a commercial flop in Toronto? Audiences just didn't like it enough». [Consulta: 3 agost 2019].
  28. ↑ «Multi-Award-Winning Best Musical Returns to the Royal Alexandra Theatre in Toronto on de desembre de 13, 2019». Mirvish Productions, de juliol 3, 2019 [Consulta: 3 agost 2019]. Arxivat 5 de maig 2020 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-05-05. [Consulta: 4 novembre 2020].
  29. ↑ Gans, Andrew. "Rachel Tucker, Helen Hobson, More Star in 'Come From Away' in London Beginning de gener de 30" playbill, de gener de 30, 2019
  30. ↑ Carmody, Broede. «State government brings post-9/11 musical, Come From Away, to Melbourne» (en anglès), 19-03-2018. [Consulta: 11 juny 2018].
  31. ↑ «官宣 百老汇现象级音乐剧《来自远方》即将"零时差"登陆中国» (en xinès), 04-10-2019. [Consulta: 9 octubre 2019].
  32. ↑ Hetrick, Adam. " Come From Away Will Tour China in 2020" Playbill, d'octubre de 9, 2019
  33. ↑ «资讯 | 《来自远方 (Come From Away)》全国发布会宣布2020巡演计划 – iMusical» (en xinès (Xina)). [Consulta: 6 gener 2020].
  34. ↑ ACMN. «GLOBAL HIT BROADWAY MUSICAL COME FROM AWAY ANNOUNCES FINAL EXTENSION UNTIL 8 MARCH 2020» (en anglès australià). Arxivat de l'original el 2020-02-25. [Consulta: 19 gener 2020].
  35. ↑ Rugendyke, Louise. «'It doesn't focus on tragedy': de setembre de 11 musical tells Sydney a story of kindness» (en anglès), 01-02-2020. [Consulta: 2 febrer 2020].
  36. ↑ 刘臻, 新京报记者. «百老汇原版音乐剧《来自远方》取消北京南京演出|来自远方|百老汇|音乐剧_新浪娱乐_新浪网», 02-03-2020. [Consulta: 5 març 2020].
  37. ↑ «'Come From Away' Chinese tour postponed over coronavirus worries» (en anglès), 09-03-2020. [Consulta: 10 març 2020].
  38. ↑ «COME FROM AWAY – The Stage Company» (en castellà). [Consulta: 12 gener 2020].
  39. ↑ «MARISOL OTERO firmó para ser parte de la producción de "COME FROM AWAY" – Musicales Baires» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-01-11. [Consulta: 12 gener 2020].
  40. ↑ Stolt, Annette. «BWW Previews: COME FROM AWAY at Östgötateatern» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
  41. ↑ «Östgötateatern». Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 30 juny 2020].
  42. ↑ Biegelsen, Becky. «La Jolla Playhouse announces cast and creative team for world-premiere musical Come From Away». La Jolla Playhouse, de febrer 8, 2017. Arxivat de l'original el 2017-02-11. [Consulta: 4 novembre 2020].
  43. ↑ «Come From Away Artists». Seattle Repertory Theatre, de març 13, 2017.
  44. ↑ «Come From Away». Ford's Theatre, de febrer 8, 2017. Arxivat de l'original el 2017-02-11. [Consulta: 4 novembre 2020].
  45. ↑ «Mirvish Come from Away». Mirvish, de març 13, 2017. Arxivat de l'original el de març de 14, 2017. [Consulta: de març 13, 2017].
  46. ↑ «Come From Away Artists». Royal Manitoba Theatre Centre, de febrer 1, 2018. Arxivat de l'original el de gener de 7, 2018.
  47. ↑ «Canadian theatre veterans join Come From Away | Toronto Star». Arxivat de l'original el de juliol de 12, 2017. [Consulta: de juliol 13, 2017].
  48. ↑ Irwin, Jay «BWW Review: Emotionally Transcendent COME FROM AWAY at Seattle Rep». BroadwayWorld.com [Consulta: de desembre 16, 2016].
  49. ↑ Gerson, David. «Review: 'Come From Away' at Ford's Theatre», de setembre 9, 2016. Arxivat de l'original el de desembre de 21, 2016. [Consulta: de desembre 16, 2016].
  50. ↑ "Review Roundup: Broadway-Bound 'Come From Away' Opens in DC!" Arxivat de setembre de 13, 2016, a Wayback Machine. broadwayworld.com, de setembre de 12, 2016
  51. ↑ Nestruck, Kelly «Come From Away: Heart-warming musical lives up to the hype». The Globe and Mail, de novembre 23, 2016 [Consulta: de desembre 16, 2016].
  52. ↑ Cushman, Robert «Come From Away is an 'outstandingly sensible' production that couldn't have a better ending». National Post, de novembre 29, 2016 [Consulta: de desembre 16, 2016].
  53. ↑ Braun, Liz. «'Come from Away' soars to new heights at Toronto's Royal Alexandra Theatre», de novembre 24, 2016. [Consulta: de desembre 16, 2016].
  54. ↑ Henry, Alan «BWW Review: 'Come From Away' Is A Loving Tribute To The Best In All Of Us». , de novembre 23, 2016.
  55. ↑ Brantley, Ben. "Review: 'Come From Away,' a Canadian Embrace on a Grim Day" The New York Times, de març de 12, 2017
  56. ↑ «'Come From Away' on Broadway — theater review» (en anglès). NY Daily News [Consulta: de març 15, 2017].
  57. ↑ «'Come From Away,' an uplifting 9/11 musical, opens on Broadway» (en anglès). Newsweek, de març 13, 2017 [Consulta: de març 15, 2017].
  58. ↑ 58,0 58,1 «'Come From Away': Theater Review» (en anglès). The Hollywood Reporter [Consulta: de març 15, 2017].
  59. ↑ Oleksinski, Johnny. «This is Justin Trudeau's 'Hamilton'», de març 14, 2017. [Consulta: de març 15, 2017].
  60. ↑ Roundups, Review «Review Roundup: COME FROM AWAY Lands on Broadway - All the Reviews!» (en anglès). BroadwayWorld.com [Consulta: de març 15, 2017].
  61. ↑ Dale, Michael «BWW Review: Exhilarating New Musical COME FROM AWAY Celebrates The Helpers» (en anglès). BroadwayWorld.com [Consulta: de març 15, 2017].
  62. ↑ Suskin, Steven. «Aisle View: 38 Planes» (en anglès americà), de març 12, 2017. Arxivat de l'original el de març de 16, 2017. [Consulta: de març 16, 2017].
  63. ↑ «'Come From Away' Proves a Dignified 9/11 Musical» (en anglès). NBC New York [Consulta: de març 18, 2017].
  64. ↑ «Review: Kindness After 9/11 In 'Come From Away'» (en anglès). [Consulta: de març 18, 2017].
  65. ↑ «Original Broadway Cast Recording: Chart History - Top Current Albums». [Consulta: de gener 15, 2020].[Enllaç no actiu]
  66. ↑ «Original Broadway Cast Recording: Chart History - Cast Albums». [Consulta: de gener 15, 2020].
  67. ↑ «2017 Helen Hayes Awards», 2017. Arxivat de l'original el 2020-11-30. [Consulta: de març 2, 2017].
  68. ↑ «The 2017 Tony Awards - And the Nominees Are... Complete List! NATASHA, PIERRE & THE GREAT COMET OF 1812 and HELLO, DOLLY! Lead Pack» (en anglès). BroadwayWorld.com, 02-05-2017 [Consulta: 2 maig 2017].
  69. ↑ «2017 Drama Desk Awards», 2017. Arxivat de l'original el 28 abril 2017. [Consulta: 27 abril 2017].
  70. ↑ «Breaking: DEAR EVAN HANSEN, GREAT COMET & More Earn Drama League Awards Nominations; Check Out the Full List!» (en anglès). BroadwayWorld.com, 19-04-2017 [Consulta: 19 abril 2017].
  71. ↑ «2017 Outer Critics Awards», 2017. [Consulta: 25 abril 2017].
  72. ↑ «BANDSTAND, CATS, HOLIDAY INN, SWEET CHARITY Among 2017 Chita Rivera Award Nominees» (en anglès). BroadwayWorld.com, 01-05-2017 [Consulta: 2 maig 2017].
  73. ↑ «60th Annual GRAMMY Awards» (en anglès), 28-11-2017. [Consulta: 28 novembre 2017].
  74. ↑ «Grammys 2018: Complete list of nominees», 28-11-2017. [Consulta: 28 novembre 2017].
  75. ↑ McPhee, Ryan. «2019 Olivier Award Nominations: London's Companyia and Come From Away Lead the Pack» (en anglès), 05-03-2019. [Consulta: 6 març 2019].
  76. ↑ " 'Come from Away' Being Adapted for the Big Screen" broadwayworld.com, de novembre de 15, 2017
  77. ↑ Lefkowitz, Andy. " 'Come From Away' Tony Winner Christopher Ashley to Direct Musical's Film Adaptation" broadway.com, de novembre de 17, 2017

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Come_from_Away&oldid=33954296»