Vés al contingut

Comissió Independent per a la Localització de les Restes de les Víctimes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióComissió Independent per a la Localització de les Restes de les Víctimes
Dades
Tipuscomissió governamental
comissió Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1999
c. 27 abril 1999
Governança corporativa
Seu
Lloc webiclvr.ie Modifica el valor a Wikidata

La Comissió Independent per a la Localització de les Restes de les Víctimes (ICLVR) es va establir mitjançant un tractat entre el govern del Regne Unit i el govern d'Irlanda, fet el 27 d'abril de 1999 en relació amb els afers d'⁣Irlanda del Nord, per tal de localitzar 16 irlandesos i irlandesos desapareguts. Els britànics es presumeixen assassinats durant The Troubles.

Els 16 casos coneguts col·loquialment com "The Disappeared", van ser segrestats, assassinats i enterrats per separat a Irlanda i França durant 35 anys, principalment a la dècada de 1970. Es creu que van ser segrestats i assassinats per paramilitars republicans irlandesos, principalment l'⁣Exèrcit Republicà Irlandès Provisional, tot i que aquest que va negar la seva implicació durant anys. Els 16 individus eren catòlics i la majoria eren sospitosos de col·laborar amb els britànics o de trair els paramilitars d'alguna manera. La Comissió es va crear per localitzar les restes d'aquestes persones. I l'any 2017 ja s'havien localitzat les restes de 13 dels 16 desapareguts.[1]

Potencialitats i funcions

[modifica]

Les seves funcions inclouen rebre informació sobre el parador de les restes d'una víctima de violència i divulgar aquesta informació amb la finalitat de facilitar la localització de les restes a les quals es refereix la informació.

  • Les competències i els poders de la Comissió estan definits per la Llei d'Irlanda del Nord (Location of Victims' Remains) Act 1999, que va entrar en vigor el 26 de maig de 1999; la República d'Irlanda ha aprovat una legislació similar: la Llei de justícia penal (Location of Victims' Remains), 1999.[2]
  • Una "víctima de violència" es defineix com una persona assassinada abans del 10 d'abril de 1998 (data de l'⁣Acord de Belfast) a conseqüència d'un acte il·legal de violència comès en nom o en relació amb una organització prohibida. Aquestes organitzacions són les proscrites per la Llei d'Irlanda del Nord (disposicions d'emergència) de 1996.
  • Qualsevol prova obtinguda (directament o indirectament) per la Comissió és inadmissible com a prova en qualsevol procés penal.
  • No es permet que les restes descobertes pel treball de la comissió siguin sotmeses a proves forenses que no siguin a efectes d'una investigació per establir la identitat d'una persona difunta o com, quan i on va morir.
  • Tota la informació que es faciliti a la comissió romandrà en secret i només s'informarà la família que s'ha rebut la informació i el lloc on, segons la informació, es poden trobar les restes de la víctima.
  • La comissió té el poder d'entrada que s'executa mitjançant una ordre per escorcollar a qualsevol lloc d'Irlanda del Nord.

Víctimes

[modifica]

Les persones anomenades per l'ICLVR com a morts i enterrades en llocs no revelats són:

  • Seamus Wright (membre de l'IRA acusat de ser un agent de l'exèrcit britànic) (1972) (restes trobades l'estiu de 2015)
  • Kevin McKee (membre de l'IRA acusat de ser un agent de l'exèrcit britànic) (1972) (cadàver recuperat el 2015)
  • Jean McConville (civil acusat de ser espia britànic) (1972) (cadàver recuperat l'agost de 2003)
  • Joseph Lynskey (membre de l'IRA acusat d'infringir les ordres de l'IRA) (1972)
  • Peter Wilson (sense motius) (1973) (cadàver recuperat el novembre de 2010)
  • Eamon Molloy (membre de l'IRA acusat de ser un agent de l'exèrcit britànic) (1975) (cadàver recuperat el 1999)
  • Columba McVeigh (civil acusat de ser un espia britànic) (1975)
  • Robert Nairac GC (oficial de l'exèrcit britànic i suposat membre del SAS) (1977)
  • Brendan McGraw (civil acusat de ser un espia britànic) (1978) (cadàver recuperat el 2014)
  • John McClory (acusat de robar armes de l'IRA per utilitzar-les en robatoris) (1978) (cadàver recuperat el juny de 1999)
  • Brian McKinney (acusat de robar armes de l'IRA per utilitzar-les en robatoris) (1978) (cadàver recuperat el juny de 1999)
  • Danny McIlhone (acusat de robar armes de l'IRA) (1978) (cadàver recuperat el novembre de 2008)
  • Gerard Evans (civil acusat de ser un informant britànic, l'IRA mai va admetre oficialment haver-lo assassinat) (1979) (cadàver recuperat l'octubre de 2010)
  • Charlie Armstrong (civil, l'IRA mai va admetre oficialment haver-lo matat) (1981) (cadàver recuperat el juliol de 2010)
  • Eugene Simons/Simmons (dia d'Any Nou 1981) (cadàver recuperat el maig de 1984 abans de l'establiment de la Comissió)
  • Seamus Ruddy (exmembre de l'IRSP / INLA, assassinat per subministraments d'armes, per INLA) (1985)

Restes recuperades

[modifica]

Com a part del procés de pau, l'IRA va transmetre a la Comissió informació sobre la ubicació de sis tombes que contenien vuit cossos. Utilitzant aquesta informació, els cossos de John McClory i Brian McKinney van ser recuperats el 29 de juny de 1999 al comtat de Monaghan.[3] El cos d'Eamon Molloy havia quedat en un cementiri de Dundalk el mes anterior.[4]

Jean McConville va ser descobert per accident a la platja de Shelling Hill prop de Carlingford al comtat de Louth l'agost de 2003. L'IRA havia dit anteriorment que la platja de Templeton, a poca distància, era el lloc d'enterrament.

Les restes de Danny McIlhone van ser descobertes prop de Ballynultagh a les muntanyes de Wicklow el novembre de 2008[5] i formalment identificades mitjançant l'anàlisi d'ADN el mes següent.[6] Hi havia hagut intents anteriors sense èxit de trobar les restes de McIlhone el 1999 i el 2000.

L'any 2010 es van exhumar les restes de Peter Wilson, Gerry Evans i Charlie Armstrong,[7] la qual cosa significa que nou dels 16 desapareguts havien estat recuperats.[8]

Comissaris

[modifica]

Els actuals comissaris són Sir Kenneth Bloomfield, antic cap del Servei Civil d'Irlanda del Nord i antic comissari de Víctimes d'Irlanda del Nord, i Frank Murray, antic secretari del Govern (secretari de gabinet) i antic president del Servei de Nomenaments Públics d'Irlanda, que va prendre el relleu de John Wilson.[9] El nomenament de Rosalie Flanagan com a nova comissària es va anunciar el 13 de gener de 2021.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The Disappeared: The life and death of Seamus Ruddy». www.aljazeera.com, 22-06-2017.
  2. ↑ Criminal Justice (Location of Victims' Remains) Act, 1999 Arxivat 21 March 2007 a Wayback Machine. Government of Ireland website
  3. ↑ , 20-07-1999.
  4. ↑ , 30-06-1999.
  5. ↑ «Remains removed of presumed IRA victim». , 11-11-2008.
  6. ↑ «Remains confirmed as 'disappeared' victim». , 12-12-2008.
  7. ↑ , 26-10-2010.
  8. ↑ , 11-11-2010.
  9. ↑ New appointment to the Independent Commission for the Location of Victims' Remains Arxivat 25 July 2011 a Wayback Machine. British Govt. NIO website

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comissió_Independent_per_a_la_Localització_de_les_Restes_de_les_Víctimes&oldid=34308755»