Comitè Olímpic Estonià
(et) Eesti Olümpiakomitee  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Comitè Olímpic Nacional | ||||
| Camp de treball | Estonia at the Olympics (en)  | ||||
| Forma jurídica | associació sense ànim de lucre | ||||
| Reemplaça | Comitè Olímpic Soviètic (1991) Baltic Olympic Committee (en) | ||||
| Creació | 8 desembre 1923 | ||||
| Reemplaçat per | Comitè Olímpic Soviètic (1951) | ||||
| Activitat | |||||
| Activitat | 8 desembre 1923 – 1940 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Entitat matriu | Comitès Olímpics Europeus | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +372 603 1500 | ||||
| Lloc web | eok.ee | ||||
Localització geogràfica  | |||||
El Comitè Olímpic Estonià (en estonià Eesti Olümpiakomitee) és el comitè olímpic nacional responsable de la particiacio d’Estònia als Jocs Olímpics. La seu està a Tallinn.[1]
Història
[modifica]La Federació Estoniana d’Esports (Eesti Spordi Liit) va prendre la decisió de formar el Comitè Olímpic Estonià al primer Congrés de l'esport estonià celebrat el 30 de novembre de 1919, un any després de la declaració d'independència d’Estònia. Aquesta idea es va materialitzar el 8 de desembre de 1923, quan es va fundar oficialment el comitè olímpic nacional.[2] El primer president de l’EOK va ser el doctor Karl Friedrich Akel.[3]
Entre el 1920 i el 1936, l'equip estonià va poder participar als Jocs Olímpics d’estiu.[4][5] Després de l’invasió del país per part de la Unió Soviètica el 1940 i la reocupació soviètica el 1944, els esportistes estonians van competir incorporades a les delegacions de la URSS als Jocs Olímpics d’estiu entre 1952 i 1988.[5]
El comitè olímpic nacional va ser rehabilitat el 14 de gener de 1989 després que la Conferència Estoniana dels Esports Olímpics promogués la iniciativa.[6][7] El mateix dia es van escollir els nous membres del comitè, Arnold Green i Atko Viru. La oficialitat del Comitè Olímpic Estonià es va aprovar a la sessió del Comitè Olímpic Internacional de Berlín el 18 de setembre de 1991, uns mesos després de la independència de la nació.[6] L’11 de novembre de 1991 es feia efectiva la inclusió.
L’any 1992 una delegació del Comitè Olímpic Internacional presidida per Joan Antoni Samaranch va visitar Estònia.[8] Els primers Jocs Olímpics on va competir Estònia després de la seva independència van ser els Jocs Olímpics d’Hivern de 1992, celebrats a Albertville (França).[9]
| Etapa | Nom |
|---|---|
| 1924 - 1931 | Friedrich Akel |
| 1931 - 1953 | Johan Laidoner |
| 1989 - 1997 | Arnold Green |
| 1997 - 2001 | Tiit Nuudi |
| 2001 - 2012 | Mart Siimann |
| 2012 - 2016 | Neinar Seli |
| 2016 - | Urmas Sõõrumaa |
Referències
[modifica]- ↑ «Estonia» (en anglès). COI. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ «The Estonian Olympic Committee turns 100», 13-12-2023. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ Remmelkoor, Reele «Karl Friedrich Akel (1871-1941) / by Reele Remmelkoor» (en english). Karl Friedrich Akel (1871-1941) / by Reele Remmelkoor, 2000.
- ↑ «Antverpen 1920» (en estonià). EOK. Arxivat de l'original el 23 maig 2012. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Olympedia | Estonia» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ 6,0 6,1 admin. «History» (en anglès britànic). [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ «The Estonian Olympic Committee celebrated 100 years» (en anglès). [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ Slutsk, Aado «Albertville ja nüüd Barcelona». Eesti Olümpiainfo, 1992, pàg. 19.
- ↑ «Estonia at the 1992 Winter Olympics» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ «Eesti Olümpiakomitee» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 10 agost 2024].