Comprensibilitat
Comprensibilitat fa referència a l'atenció centrada en la persona, la relació interpersonal i l'escolta són pilars fonamentals per tal de sentir la veu del subjecte, conèixer-la i entendre-la. L'enfocament biogràfic, les actituds i habilitats relacionals i comunicatives dels professionals o cuidadors que donen suport a les persones en situació de vulnerabilitat o de necessitats de suport per viure i continuar el seu projecte de vida, són elements irreductibles de l'atenció centrada en la persona que tenen com a objectiu construir una relació interpersonal basada en el reconeixement de la seva singularitat, generar una interacció basada en la confiança, el compromís i la implicació, respectant la seva dignitat i autonomia.[1][2]
En aquest tipus de relació interpersonal, la persona disposa de l'espai comunicatiu necessari per a expressar lliurement les seves preferències, desitjos i interessos, les seves inquietuds, malestars o disconformitats, i activar la seva motivació, voluntat i apoderament, trencant així amb les lògiques de poder que emanen de la institucionalització.
Per altra banda, la interrelació dialògica, facilita que el professional o cuidador pugui fer un abordatge més comprensiu de la persona sempre que es basi en un interès autèntic per comprendre la seva singularitat, la respecti i la reconegui, sense fer judicis de valor o valoracions basades en el mateix codi moral o prejudicis.
Ferrarotti[3] parla de relació significativa basada en la interacció, la qual involucra a dues persones. Per construir aquest tipus de relació cal crear un clima de confiança i de proximitat que permeti establir un corrent empàtica entre ambdues persones que permeti deixar de banda les asimetries culturals. En aquest sentit, el professional o el cuidador ha de renunciar, ni que sigui temporalment, a la cultura entesa com a capital privat per apropar-se a l'experiència de l'altra.
Des d'aquesta perspectiva, la interacció té com a finalitat promoure, orientar, travessar i donar suport a la persona per a la seva emancipació i autonomia. Entenent per emancipació que la persona deixi la seva posició de subjecte subjugat per a assolir una relació més equitativa en el sentit de la confiança en si mateix de manera que pugui abordar qüestions existencials de manera més lúcida i autònoma.[4]
L'escolta comprensiva esdevé l'eina fonamental per fer un abordatge comprensiu en l'atenció centrada en la persona. Al mateix temps, la interacció mobilitza als participants en la interacció i produeix efectes transformadors i benèfics en ambdós.
Referències
[modifica]- ↑ Bonafont, Anna Veus ignoradas: Representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d'autonomia funcional., 2011.
- ↑ Bonafont, Anna Veus de dones: Efectes de la reflexió comprensiva i la construcció de sentit mitjançant el relat de vida en un espai d'interrelació basat en la paraula i l'escolta. (no publicada)., 2016.
- ↑ Ferrarotti, F "Las historias de vida como método"., 2007.
- ↑ Niewiadomski, C.; De Villers, G. Souci et non souci. París: L'Harmattan, 2002.