Vés al contingut

Comtat de Figuerola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariComtat de Figuerola
Tipuscomtat i comtat jurisdiccional Modifica el valor a Wikidata
Primer titularJosep de Figuerola i Argullol
ReiArxiduc pretendent Carles d'Àustria
Data12 de gener de 1718
Actual titularCarolina Figuerola-Ferretti y del Río
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Escut de Figuerola, Alt Camp.

El Comtat de Figuerola és un títol nobiliari espanyol creat l'1 de gener del 1718 per l'arxiduc-pretendent Carles d'Àustria a favor de Josep de Figuerola i Argullol.[1][2]

La seva denominació fa referència al municipi de Figuerola del Camp[3] o Figuerola,[4] municipi de la comarca de l'Alt Camp.


Comtes de Figuerola

[modifica]
Titular Període
Creació per Arxiduc pretendent Carles d'Àustria
I Josep de Figuerola i Argullol 1718-
Rehabilitat per Alfons XII
II Manuel de Figuerola-Ferretti i Agustí 1884-
III Lluís de Figuerola-Ferretti i Ribé 1896-
Rehabilitat per Joan Carles I
IV Pablo de Figuerola-Ferretti y Pena 1986-
V Carolina de Figuerola-Ferretti y del Río 1988-actual titular

Història dels Comtes de Figuerola

[modifica]

José de Figuerola i Argullol, I comte de Figuerola.

Rehabilitat el 1872[5] per:

Manuel de Figuerola i Agustí, II comte de Figuerola.

  1. Es va casar amb Dolors Ribé Andreu. El va succeir, en 1896:

Lluís de Figuerola i Ribé, III comte de Figuerola.

  1. Es va casar amb Clotilde Huelín Müller.

Rehabilitat el 27 d'octubre del 1986 per:

  • Pablo de Figuerola-Ferretti y Pena, IV comte de Figuerola.
  1. Casat amb Carolina del Río Carbonell, II marquesa de Casa Pinzón (títol pontifici)). El succeí la seva filla:
  • Carolina Figuerola-Ferretti y del Río (n. en 1934), V comtessa de Figuerola, III marquesa de Casa Pinzón.[6]

Referències

[modifica]
  1. Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
  2. Rovira Gómez, 2004, p. 786-787.
  3. Topónimo segons: Celdrán Gomáriz, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Pág. 330. Espasa Calpe, 2002. ISBN 84-670-0146-1
  4. Topònim oficial segons l'Institut Nacional d'Estadística fins 1981
  5. Diario de Barcelona, 2 juliol del 1872, p. 6716. 
  6. Carta de successió d'aquest últim títol: 3 d'octubre de 1988.

Bibliografia

[modifica]