Comtat de Nellenburg

Escut dels comtes de Nellenburg al Zürcher Wappenrolle, vers 1340

reconstrucció de la tomba dels Nellenburger al monestir de Tots els Sants: Enmig el comte Eberard VI, a la dreta la seva esposa, comtessa Ita († després de 1100), fundadora del monestir mixt de St. Agnes, i a l'esquerra el seu fill Burcard († 1101/02).

El comtat de Nellenburg fou una jurisdicció feudal d'Alemanya situat a la part del sud-oest i Suïssa del nord; els comtes de Nellenburg foren una nissaga noble important extingida vers el 1100/1105; les seves possessions i drets estaven concentrats principalment a Turgòvia, Zürichgau, Klettgau i Hegau. El castell epònim és testimoniat per primer cop el 1056.

Història

Primera línia

A les primeres generacions s'anomena la nissaga com Eberhardinger (Eberardings) fins a 1056, quan van agafar el seu nom dinàstic. Els comtes de Nellenburg eren els senyors del comtat homònim. El castell Nellenburg a Stockach era la seu principal dels comtes. Se'ls suposa emparentats amb els burcardings, els geroldians i els hunfrids; el primer comte esmentat ho fou el 889 al Zurichgau, un Eberard que hauria derivat de la casa dels Eticònides; la seva suposada filla Reginlinda (morta el 958) es va casar al duc Bernat de Suàbia, i a la mort d'aquest (926) amb el seu successor el duc Hermann, i va tenir estretes relacions amb el convent d'Einsiedeln del qual els Nellenburg foren els protectors o advocats fins a la meitat del segle XI. La família va rebre diverses vegades el càrrec comtal a Turgòvia i l'advocacia imperial de Zurich i es va moure regularment a l'entorn dels emperadors; la pèrdua de l'advocacia d'Einsiedeln el 1029 els va portar a transferir progressivament la major part de les seves activitats a l'alta vall del Rin. El comte de Nellenburg Eberard va fundar el 1034 una església funerària pel seu pare i els seus germans al cementiri de l'abadia de Reichenau; el 1045 va obtenir el dret d'encunyar moneda a Schaffhausen, i el 1049, junt amb la seva esposa Ita, va fundar el monestir benedictí de Tots els Sants (Allerheiligen) a aquesta ciutat de Schaffhausen. Durant el conflicte de les Investidures van prendre partit pel Papa i el 1078 l'emperador Enric IV els va retirar el comtat de Zurichgau i l'advocacia imperial. Abans de 1105 moria el darrer comte de la primera línia de comtes Nellenburg, Burcard III.

Segona i tercera línia

Els principals hereus foren els seus parents, segurament nebots, Dieteric de Bürglen (a Turgòvia) i Adalbert de Morisberg. En 1170, els comtes de Veringen van adquirir per herència el comtat de Nellenburg i en van adoptar el nom. Aquesta nissaga es va dividir i repartir l'herència el 1216. Abans de 1256 unien l'àrea pertanyent a Nellenburg i Stockach amb l'Hegau. El 1422 el comtat fou venut als senyors de Tengen que la van vendre al seu torn l'any 1465 als Habsburg sota el duc Segimon.

Final del comtat

Del 1465 a 1805 va pertànyer als Habsburg d'Àustria i formava part de la Vorderösterreichs. El 1805 el cercle imperial austríac que incloïa Nellenburg (amb la ciutat de Nellenburg amb aproximadament 25.000 habitants) va passar a Württemberg, el 1810 a Baden i finalment 1951/52 a Baden-Württemberg.

Membres destacats de la família

• Eberard VI de Nellenburg (1010 al castell de Nellenburg a Stockach (Baden-Württemberg), † 25 de gener de 1078 a Schaffhausen (Suïssa), fundador del monestir benedictí de Tots els Sants a Schaffhausen l'any 1049
• Udo de Nellenburg (1030/1035, † 11 de novembre de 1078 a Tübingen), Arquebisbe de Trèveris de 1067 a 1077
• Ekkehard de Nellenburg (vers 1035/1040, † 24 de novembre de 1088), Abat del monestir de Reichenau de 1071 a 1088

Genealogia dels comtes de Nellenburg

• Burcard I, comte al Zürichgau (vers 915/920, † vers 968)
  • Manegold I, comte al Zürichgau (vers 940/950, † 991)
    • Eberard V (Eppó) de Nellenburg, comte al Zürichgau (vers 980/990, † febrer de 1030/1034) ∞ Hedwiga de Egisheim (vers 990, † vers 1012, filla del comte Gerhard d'Egisheim i de Brigida de Baviera)
      • Burcard II de Nellenburg (vers 1009, † 18 de juny de 1053)
      • Manegold II de Nellenburg (vers 1010, † 17 d'agost de 1030)
      • Eberard VI de Nellenburg (anomenat "el Beneït", 1015, † entre el 26 de març de 1078/1 de març de 1080) ∞ Ita (1015, † 26 de febrer de 1106), filla del comte Welf II d'Altdorf i d'Imiza de Luxemburg.
        • Adelaida de Nellenburg (comtessa de Lauffen, vers 1030)
        • Udo de Nellenburg (1030/1035, † 11 de novembre de 1078)
        • Eberard VII de Nellenburg (vers 1035, † 9 de juny de 1075), mort en combat a Homburg an der Unstrut.
          • (?) Dieteric de Bürglen i Nellenburg (vers 1060, † després del 6 de juny de 1108)
            • Eberard VIII senyor de Bürglen
          • Adalbert II, comte de Mörsberg i de Dill (vers 1070, † 30 d'agost de 1125) ∞ filla de Dieteric de Mousson de la casa dels Scarponnois.
            • Mectilda ∞ Meginard comte de Sponheim
        • Ekkehard de Nellenburg (vers 1035/1040, † 24 de novembre de 1088)
        • Enric de Nellenburg (vers 1040, † 9 de juny de 1075), mort en combat a Homburg an der Unstrut
        • Burcard III de Nellenburg (1050, † vers 1105) ∞ Hedwiga (Hadewich) († després del 26 de febrer de 1105; filla d'un comte de Saxònia)
        • Adalbert de Nellenburg (vers 1040/1050, † poc després de 1050)
        • Irmengarda de Nellenburg ∞ Diethelm II comte de Toggenburg
    • Irmgarda de Nellenburg (vers 990/1000) ∞ Werner I de Winterthur
  • Eberard IV, comte al Zürichgau (vers 940, † 995) ∞ Gisela
    • Gebhart de Nellenburg (al voltant de 950)
  • Godofreu II, comte al Zürichgau (940, † 12 de novembre de 995)

Altres

• Eberard I comte al Zürichgau vers 889
• Eberard II comte al Zürichgau + 958
• Eberard III comte al Thurgau vers 971
• Adalbert I de Nellenburg + vers 1050
• Bertold comte de Märstetten + vers 1122
• Eberhard de Nellenburg (1243, † 1253)
  • Manegold de Nellenburg ∞ Agnes (filla del comte Walter d'Eschenbach i de Cunegunda de Schwarzenberg (Breisgau)
    • Agnes de Nellenburg († 1325) ∞ Frederic II senyor de Schalksburg († abans de l'abril de 1318)

Bibliografia

• C. B. A. Fickler: Quellen und Forschungen zur Geschichte Schwabens und der Ost-Schweiz. Mannheim, J. Schneider, 1859.

Enllaços externs

• Membres de la família dels comtes de Nellenburg
• K. Hils, Die Grafen von Nellenburg im 11. Jahrhundert, 1967