Comtat de Saffenburg
| ||||
| Tipus | ruïnes de castell  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Alemanya | |||
| Estat federat | Renània-Palatinat | |||
| Districte rural | districte d'Ahrweiler | |||
Verbandsgemeinde in Rhineland-Palatinate (en)  | Altenahr (en) | |||
| Municipi no-urbà | Mayschoss | |||
| Patrimoni arquitectònic d'Alemanya | ||||
El comtat de Saffenburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic apareguda com altres al segle XI basada en el castell de Saffenburg (també anomenat Saffenberg) construït el 1081 a la vora del Ahr, al Ahrgau, avui al municipi de Mayschoß Ahrweiler a Renània-Palatinat.
Els seus senyors van agafar el títol comtal no se sap amb quin dret. Al segle XI s'esmenta a Adolf de Nörvenich i Adalbert de Saffenburg. La línia es va extingir el 1173 i va arribar per matrimoni als comtes de Sayn que el 1148 van vendre la meitat del castell a l'arquebisbe de Colònia Felip I de Heinberg. La casa de comtes de Neuenhar es va extingir el 1358 i Caterina de Neuenahr es va casar amb dotze anys amb Johann de Saffenburg de la casa de Saffenburg; per matrimoni el comtat va passar el 1424 a la casa de comtes de Virneburg fins a la seva extinció al segle XVI passant als comtes de Manderscheid-Schleiden (1545), i d'aquestos el 1593 al comte de Marck-Schleiden. El 1704 el castell fou demolit. El 1773 el comtat va passar al duc d'Arenberg que el va conservar fins a les guerres napoleòniques el 1794.
Comtes
[modifica]El primer senyor esmentat fou Adolf de Nörvenich, pare de Herman I que el va succeir i va morir el 1068; va deixar dos fills que van governar junts: Adalbert de Saffenburg i Adolf I de Nörvenich; el segon va morir sense fills i el primer, mort el 1110, va ser succeït pel seu fill Adolf II, mort el 1158; va deixar tres fills mascles: Herman II (+ 1172), Adolf III (mort sense fills) i Adalbert que es van repartir el domini es van formar dues línies:
- La vella o major es va extingir amb Herman II i la seva filla Agnes, es va casar amb Enric II de Sayn (1176-1203) al que va succeir el seu fill Enric III i II de Saffenburg (1203-1246) a la mort del qual el comtat de Sayn va estar dominat pel comte de Sponheim i Saffenburg va passar al segon fill Enric III de Saffenburg, mort el 1275. A la seva mort el va heretar la seva filla Adelaida que ho va aportar a Dieteric VI de Clèveris
- La línia jove representada per Adolf III (+ 1186) va continuar amb el seu fill Adalbert II (+ 1210) a la mort del qual els dominis van passar al fill, Conrad I de Saffenburg que va continuar la línia comtal. Una germana de nom desconegut, casada amb Guillem, senyor de Dyck (+1252) va tenir una filla que es va casar amb Conrad I de Müllenark (+ 1265) i foren senyors de Müllenark línia que va continuar el seu fill Herman III (+1302) i el fill Conrad, que fou senyor de Tomberg (+ 1324).
Conrad I de Saffenburg (+1298) va tenir com a successor al seu fill Joan I (+1323) i aquest al seu fill Joan II (+1369). Després s'esmenta a Conrad II (1337-1386), segurament un germà de Joan II, i a Joan III (fill de Joan II) que va governar de 1353 a 1397, que es va casar amb Caterina de Neuenahr i el 1358 va heretar el comtat de Neuenahr. Van seguir Joan IV de Neuenahr-Saffenburg (vers 1397-1412) i el seu germà Guillem (1397-1424) a la mort del qual només va deixar una filla, Catarina, que es va casar amb el comte de Vineburg. Des de llavors la dinastia es va dir de Neuenahr-Saffenburg-Virneburg, però no va tardar a dividir-se en la de Saffenburg i Neunahr-Saffenburg-Virneburg.
En aquesta darrera foren comtes Rupert VI (1444-1459), Felip II (1459-1517), Felip III (1517-1534) i Cunó (1534-1545) passant llavors el Neuenahr a Jülich i Saffenburg a Manderscheid-Schleiden. La línia Manderscheid-Schleiden es va extingir el 1590 després de cedir gran part a l'arquebisbe de Trèveris i el 1593 el que quedava, principalment Virneburg va ser adjudicat a Löwenstein.
Bibliografia
[modifica]- Heinrich Neu, Walther Zimmermann: Das Werk des Malers Renier Roidkin. Ansichten westdeutscher Kirchen, Burgen, Schlösser und Städte aus der ersten Hälfte des 18. Jahrhunderts. L. Schwann, Düsseldorf 1939, S. 137.
Enllaços externs
[modifica]
- Förderverein Burgruine Saffenburg Arxivat 2008-04-15 a Wayback Machine.
- Rekonstruktionszeichnung Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine. von Wolfgang Braun