Comtat de Xestalgar
Corona de comte | |
Tipus | comtat jurisdiccional |
---|---|
Primer titular | Baltasar de Montpalau i Ferrer (1578? - 1638) |
Rei | Felip IV de Castella |
Data | 1628 |
Llinatge | Montpalau Montsoriu Escrivà d'Íxer Castellví Català de Valeriola Frígola Saavedra |
Actual titular | María Asunción de Saavedra y Bes |
Estat | Espanya |
El Comtat de Xestalgar és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV de Castella el 20 de febrer de 1628, i concedit al noble valencià En Baltasar de Montpalau i Ferrer (1578? - 1638) titular del senyoriu territorial i jurisdiccional de Xestalgar, que esdevenia "comtat", mentre que el cavaller agraciat assolia la dignitat de comte.[1]
Orígens
[modifica]El senyoriu de Xestalgar havia sorgit l'any 1237, quan Jaume el Conqueridor en feu donació al cavaller Roderic Ortiç. El territori senyorial incloïa l'antiga alqueria islàmica del mateix nom i el nucli menor de l'Andénia, emplaçats a la vora del riu Túria. Poc després, va revertir a la Corona, fins que l'any 1296 passà a Bernat Guillem d'Entença. Posteriorment la seua titularitat va pertànyer a diferents cases nobiliàries abans dels Montpalau (llinatge).[2]
Ascendència
[modifica]L'any 1484, En Salelles de Montpalau, avantpassat directe d'En Baltasar per línia paterna, adquiria en subhasta pública el castell i lloc de Xestalgar, amb jurisdicció civil i criminal. El seu llinatge es va succeir de manera ininterrompuda a la senyoria fins a l'any 1666. En Salelles casà amb Magdalena de Thous, i llur línia de successió és la següent:
- Joan Baptista de Montpalau i de Thous, qui casà amb Francesca Vilanova.
- Joan de Montpalau i Vilanova, rebesavi del I comte de Xestalgar. Casà amb Isabel Mercader i Blanes.
- Miquel Àngel de Montpalau i Mercader, besavi del I comte. Va augmentar el seu patrimoni adquirint la baronia de Sot de Xera on establí una reduïda comunitat de cristians vells (1540). Rebia tractament de baró.
- Baltasar de Montpalau i Pertusa, avi del I comte. Casà amb Àngela Cervató l'any 1552.
- Gaspar de Montpalau i Cervató, mort el 1606, pare del I comte. Va adquirir la senyoria de la Torre de Lloris amb el lloc de Sanç pel seu matrimoni amb Na Maria Ferrer (1577).[3]
Successors
[modifica]Comtes de Xestalgar | ||
---|---|---|
I | Baltasar de Montpalau i Ferrer | 1628 - 1638 |
II | Gaspar de Montpalau i Mussefi | 1638 - 1664 |
III | Maria de Montpalau | 1664 - 1666 |
IV | Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau | 1666 - 1709 |
V | Baltasar Escrivà d'Íxer | 1709 - 1738 |
VI | Joaquín de Castellví | 1738 - 1760 |
VII | Joaquín Antonio de Castellví | 1760 - 1800 |
VIII | Josepa Domènica Català de Valeriola | 1800 - 1814 |
IX | José Antonio Frígola | 1814 - 1818 |
X | Antonio de Saavedra y Jofré | 1818 - 1842 |
XI | Antonio de Saavedra y Frígola | 1842 - 1871 |
XII | Antonio de Saavedra y Rodríguez-Guerra | ? |
XIII | Antonio de Padua Saavedra y Fontes | 1924 - 1936 |
XIV | Antonio Manuel de Saavedra y Llanza | fins 2005 |
XV | María Asunción de Saavedra y Bes | des de 2005 |
Referències
[modifica]- ↑ Manuel Pastor y Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
- ↑ Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, vol. X, pàg. 297. València: Levante-EMV. ISBN 84-87502-57-1. Veure-hi l'entrada "Montpalau"
- ↑ Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valencia: Ediciones La Sirena. ISBN 978-84-92692-04-0