Comtat de les Òrcades

Comtat de les Òrcades
	Extensió del comtat de les Òrcades sota el domini noruec el 988.
Tipus	estat desaparegut, comtat i comté (fr)
Localització
Població humana
Idioma oficial	norn ; Orcadian (en)
Dades històriques
Creació	c. 892
Dissolució	1471
Següent	Scottish Earldom of Orkney (en)
Moneda	liura escocesa (oc)

El comtat de les Òrcades va ser un territori nòrdic governat pels comtes (o jarls) de les illes Òrcades des del segle IX fins a 1472. Va ser fundat durant l'era dels víkings per invasors i colons víkings d'Escandinàvia. Als segles IX i X va cobrir les illes del nord (Norðreyjar) de les Òrcades i les Shetland, així com Caithness i Sutherland al continent.

Va ser un territori dependent del Regne de Noruega fins al 1472, quan va ser absorbit pel Regne d'Escòcia. Originalment, el títol de Jarl o Comte de les Òrcades era hereditari.^[1]

Història

Les illes del nord de les Òrcades i Shetland es troben a l'extrem més septentrional de Gran Bretanya. A l'edat del ferro, formaven part del regne picte. A partir de finals del segle VIII dC, els pictes van ser desplaçats gradualment de les illes pels nòrdics d'Escandinàvia. La naturalesa d'aquest canvi és controvertida, i les teories van des de la integració pacífica fins a l'esclavitud i el genocidi.^[2]

Comtes nòrdics

Les Òrcades i les Shetland van viure una important afluència de colons nòrdics a finals del segle VIII i principis del IX. Els víkings nòrdics van fer de les illes la seu de les seves expedicions pirates realitzades contra Noruega i les costes de l'Escòcia continental. En resposta, es diu que el rei noruec Harald Fairhair (Harald Hårfagre) va annexionar les illes del Nord l'any 875; tot i que és evident que aquesta història, que apareix a la Saga Orkneyinga, es basa en els viatges posteriors de Magnus Barelegs, i alguns estudiosos creuen que és apòcrifa.^[3] Rognvald Eysteinsson va rebre les Orcades i les Shetland de Harald sota la forma de comtat com a reparació de la mort del seu fill en batalla a Escòcia; després va passar el comtat al seu germà Sigurd el Poderós, que va governar del c.875 al 892).^[4]

Tanmateix, la línia de Sigurd amb prou feines li va sobreviure i va ser Torf-Einarr (895–910), fill de Rognvald per una esclava, qui va fundar la dinastia que va controlar les illes durant segles després de la seva mort.^[5] Va ser succeït pel seu fill Thorfinn Skull-splitter (c.910–963) i durant aquell temps el deposat rei noruec Eric el Sanguinari sovint va utilitzar les Òrcades com a base d'atac abans de ser assassinat el 954. La mort de Thorfinn i el presumpte enterrament al broch de Hoxa, a l'illa de South Ronaldsay, va provocar un llarg període de lluita dinàstica.^[6]^[7]

La informació detallada sobre la cristianització de les illes d'Escòcia durant l'era nòrdica és fàcil d'estudiar^[8] La Saga Orkneyinga suggereix que les illes van ser cristianitzades per Olaf Tryggvasson l'any 995 quan es va aturar a South Walls en el seu camí d'Irlanda a Noruega. La saga diu que el rei va convocar el jarl Sigurd el Fort i li va dir: "Ordeno que vostè i tots els seus súbdits siguin batejats. Si us hi negueu, us faré matar al moment i us juro que devastaré totes les illes amb foc i acer". No és sorprenent que Sigurd acceptés i les illes es van convertir en cristianes d'un sol cop,^[9] rebent el seu propi bisbe a principis del segle XI.

Thorfinn el Poderós (c.1025–1064) era fill de Sigurd i nét del rei Malcolm II d'Escòcia (Máel Coluim mac Cináeda). Juntament amb els altres fills de Sigurd, va governar les Òrcades i les Shetland durant la primera meitat del segle XI i va estendre la seva autoritat sobre el regne de les Illes. Els fills de Thorfinn Paul i Erlend el van succeir, i van lluitar en la batalla de Stamford Bridge el 1066.^[10] Paul i Erlend es van barallar d'adults i aquesta disputa va passar a la següent generació. El martiri de Magnus Erlendsson, que va ser assassinat l'abril de 1116 pel seu cosí Haakon Paulsson, va donar lloc a la construcció de la catedral de Sant Magnus, encara avui una característica dominant de Kirkwall.

Inusualment, a partir del 1100, els jarls nòrdics deuen lleialtat tant a la corona noruega per les Òrcades com a la corona escocesa a través de les seves propietats com a comtes de Caithness.^[11] El 1231 la línia dels comtes nòrdics, ininterrompuda des de Rognvald, va acabar amb l'assassinat de Jon Haraldsson a Thurso.^[12] El comte de Caithness va ser concedit a Magnus, segon fill del comte d'Angus, a qui Haakon IV de Noruega va confirmar com a comte de les Òrcades el 1236.^[13] L'any 1290, la mort de la infanta princesa Margarita, donzella de Noruega a les Òrcades, de camí cap a l'Escòcia continental, va provocar una successió disputada que va conduir a les Guerres d'Independència d'Escòcia.^[14] El 1379 el comtat va passar a la família Sinclair, que també eren barons de Roslin prop d'Edimburg.^[15]

El 1468, Christian I, en la seva qualitat de rei de Noruega, va comprometre les Òrcades i les Shetland com a garantia contra el pagament del dot de la seva filla Margarida, que estava promesa amb Jaume III d'Escòcia. No obstant això, els diners no es van pagar mai, i les Òrcades van ser absorbides pel Regne d'Escòcia el 1472. L'últim comte de les Òrcades que va tenir el títol sota la corona noruega va ser Guillem Sinclair.

Comtes escocesos

El següent títol atribuït a les Òrcades va ser el ducat les Òrcades, que va ser donat a James Hepburn, quart comte de Bothwell, marit de Maria, reina d'Escòcia, el 1567. Més tard però, aquell any, va perdre el títol quan Maria es va veure obligada a abdicar.

Posteriorment el comtat de les Òrcades es va refundat dos cops més, La primera (segona creació) va ser creada per Jaume VI d'Escòcia. Els comtes Stewart tenien la seu al castell de Kirkwall, que havia estat construït per Enric I Sinclair. Aquest castell va ser enderrocat amb la desaparició del títol el 1614.^[16]

La segona refundació (tercera creació) i la darrera del comtat va ser a favor de l'home que el 1735 es convertiria en el primer mariscal de camp de la Gran Bretanya, Lord George Hamilton, el cinquè fill de William Douglas, duc de Hamilton.

El títol va passar a la família O'Brien, després a la família Fitzmaurice i més tard a la família St John. Els títols subsidiaris de vescomte de Kirkwall i Lord Dechmont es van crear al mateix temps que el comtat.

Cap d'aquests comtes tenia cap connexió amb les Òrcades que no fos el mateix títol. L'actual comte, Peter St John, va néixer i viu al Canadà.

Llista de senyors de les Òrcades

Jarls noruecs^[17]

885 - 890 Sigurd I Riki, fill d'Esteinn Glumra
890 - 891 Guthormr, fill de Sigurd I Riki
891 - 892 Halldr, fill il·legítim de Ragnvald Eysteinsson Jarl de Møre
893 - 920 Torf-Einarr I, fill il·legítim de Rognvaldr de More
920 – 954 Arnkell i Erlend I, i Thorfinnr I Hausakljufr, fills de Torf-Einarr
954 - 977 Thorfinnr I Hausakljufr
977 Arnfinnr, fill de Thorfinnr I
978 Havardr, fill de Thorfinnr I
979 - 980 Ljotr, fill de Thorfinnr I
980 - 987 Hlodvir, fill de Thorfinnr I
987 - 1014 Sigurdr II Digri, fill d'Hlodvir
1014 - 1015 Sumarlidi, Einarr i Brusi, fills de Sigurdr II Digri
1015 - 1019 Einarr II Rangmunnr, Brusi i Thorfinnr II: Thorfinn Sigurdsson era el germanastre d'Einarr II i Brusi
1019 - 1036 Brusi i Thorfinnr II
1036 - 1037 Thorfinnr II
1037 - 1046 Thorfinnr II i Rognvaldr I el fill de Brusi Sigurdsson
1046 - 1065 Thorfinnr II
1065 - 1098 Pall I i Erlendr II, fills de Thorfinnr II
1098 - 1102 El rei Magnus III de Noruega exerceix l'autoritat sobre les illes
1102 – 1103 el futur rei Sigurd I de Noruega, fill del rei Magnus III de Noruega
1103 - 1105 Haakon Paulsson fill de Pall I
1105 - 1116 Haakon Paulsson i Magnus Helgi (literalment el Sant): Magnus era fill d'Erlendr II, assassinat el 16 d'abril de 1117 i canonitzat el 1135
1116 - 1122 Haakon Paulsson, sol.
1122 - 1123 Haraldr I Slettmali i Pall II el Silenciós fill de Haakon
1123 - 1137 Pall II el Silenciós, sol
1137 - 1139 Rognvaldr II Kali, fill de Kolr i Gunhilda, filla d'Erlend II
1139 – 1158 Rognvaldr II, va morir el 20 d'agost de 1158, i Haraldr II Gamli Maddadarson: Haraldr II nét de Hakon
1154 - 1156 Erlendr III, fill d'Haraldr I Slettmali Hakonarson, assassinat el 21 de desembre de 1156
1158 - 1206 Haraldr II Gamli Maddadarson
- Haraldr III Ungi, nét de Rognvaldr Kali, va ser investit amb el títol de jarl des de 1184/1195 fins a la seva mort el 1198, però mai va regnar a les Òrcades
1206 - 1214 David i Jon, fills de Haraldr II Gamli Maddadarson
1206 - 1231 Jon

Comtes escocesos de les Òrcades sota la sobirania noruega^[17]

Família Angus

1236-1239: Magnus (II), fill de Gille Brigte d'Angus
1239-1256: Gibbon Magnusson
1256-1273: Magnus (III) Gibbonsson
1273-1284: Magnus (IV) Magnusson
1284-1310: Jon Magnusson
1310-1321: Magnus (V) Jonsson

Família Strathearn i Sinclair

1329-1346/1353: Malise V de Strathearn incloent
- Maud es casa amb Wayland de Ward
  - 1350-1375: Alexander de Ward, comte de Caithness
- Euphemia es casa amb Guthorm Spar
  - Malise Spar, pretendent a les Òrcades, assassinada el 1391
- Agnès es va casar amb Erngisl Sunesson, comte de les Òrcades 1353-1357/1360, va morir el 1392
- Isabella esposa de William Sinclair
  - 1379-1400: Enric Sinclair
  - 1400-1420: Enric II Sinclair
    - 1423-1434: David Menzies, governador nomenat pel rei de Noruega
  - 1434-1471: Guillem Sinclair, va morir al voltant de 1480

Les Òrcades van ser annexionades per Escòcia el 1471, després de la unió de Margarida de Dinamarca amb el rei Jaume III d'Escòcia.

Duc i comte de les Òrcades

1567: James Hepburn, comte de Bothwell i duc de les Òrcades

Comtes de les Òrcades, segona creació (1581)

Segona creació del títol de comte per Jaume VI d'Escòcia en benefici del fill il·legítim de Jaume V

1581-1593: Robert Stewart (1533-1593)

1593-1614: Patrick Stewart (1569-1614, fill de l'anterior, deposat el 1614)

Comtes de les Òrcades, tercera creació (1696)

Tercera creació del títol per Jaume II en benefici de George Hamilton

1696-1737: George Hamilton, primer comte de les Òrcades (1666-1737)
1737-1756: Anne O'Brien, 2a comtessa de les Òrcades (m. 1756), filla de l'anterior
1756-1791: Mary O'Brien, 3a comtessa de les Òrcades (c. 1721-1791), filla de l'anterior
1791-1831: Mary FitzMaurice, quarta comtessa de les Òrcades (1755-1831), filla de l'anterior
John Hamilton FitzMaurice, vescomte de Kirkwall (1778–1820)
1831-1877: Thomas John Hamilton FitzMaurice, 5è comte de les Òrcades (1803-1877), nét de l'anterior
1877–1889: George William Hamilton FitzMaurice, sisè comte de les Òrcades (1827–1889), fill de l'anterior
1889–1951: Edmond Walter FitzMaurice, setè comte de les Òrcades (1867–1951), nebot de l'anterior
1951–1998: Cecil O'Bryen FitzMaurice, 8è comte de les Òrcades (1919–1998), cosí germà del precedent
1998-: Oliver Peter St John, 9è comte de les Òrcades (n. 1938), cosí tercer dels anteriors

Referències

↑ Crawford, 2013.
↑ Thomson, 2008, p. 43-50.
↑ Thomson, 2008, p. 24–27.
↑ Thomson, 2008, p. 24.
↑ Thomson, 2008, p. 29.
↑ Thomson, 2008, p. 56–58.
↑ Wenham, 2003, p. 211.
↑ Abrams, 2007, p. 169-189.
↑ Thomson, 2008, p. 69, citant el capítol 12 de la Saga Orkneyinga.
↑ Crawford, 2003, p. 66–68.
↑ Crawford, 2003, p. 64.
↑ Crawford, 2003, p. 72-73.
↑ Thomson, 2008, p. 134–137.
↑ Thompson, 2008, p. 146–147.
↑ Thompson, 2008, p. 160.
↑ «Kirkwall, Castle» (en anglès). Canmore. [Consulta: 24/52023].
↑ ^17,0 ^17,1 Crawford, 1987.

Bibliografia

Abrams, Lesley. «Conversion and the Church in the Hebrides in the Viking Age: "A Very Difficult Thing Indeed"». A: West Over Sea. Studies in Scandinavian Sea-borne Expansion and Settlement before 1300 (en anglès). Brill, 2007.
Crawford, Barbara E. Scandinavian Scotland (en anglès). Leicester: Leicester University Press, 1987. ISBN 0-7185-1197-2.
Crawford, Barbara E. The Northern Earldoms: Orkney and Caithness from AD 870 to 1470 (en anglès). Birlinn, 2013, p. 448. ISBN 9780857906182.
Thomson, William P.L.. The New History of Orkney (en anglès). Birlinn, 2008. ISBN 978-1-84158-696-0.
Wenham, Sheena. «The South Isles». A: The Orkney Book (en anglès). Birlinn, 2003. ISBN 1-84158-254-9.

[FOOTNOTECrawford2013-1] Crawford, 2013.

[FOOTNOTEThomson200843-50-2] Thomson, 2008, p. 43-50.

[FOOTNOTEThomson200824–27-3] Thomson, 2008, p. 24–27.

[FOOTNOTEThomson200824-4] Thomson, 2008, p. 24.

[FOOTNOTEThomson200829-5] Thomson, 2008, p. 29.

[FOOTNOTEThomson200856–58-6] Thomson, 2008, p. 56–58.

[FOOTNOTEWenham2003211-7] Wenham, 2003, p. 211.

[FOOTNOTEAbrams2007169-189-8] Abrams, 2007, p. 169-189.

[FOOTNOTEThomson200869,_citant_el_capítol_12_de_la_Saga_Orkneyinga-9] Thomson, 2008, p. 69, citant el capítol 12 de la Saga Orkneyinga.

[FOOTNOTECrawford200366–68-10] Crawford, 2003, p. 66–68.

[FOOTNOTECrawford200364-11] Crawford, 2003, p. 64.

[FOOTNOTECrawford200372-73-12] Crawford, 2003, p. 72-73.

[FOOTNOTEThomson2008134–137-13] Thomson, 2008, p. 134–137.

[FOOTNOTEThompson2008146–147-14] Thompson, 2008, p. 146–147.

[FOOTNOTEThompson2008160-15] Thompson, 2008, p. 160.

[16] «Kirkwall, Castle» (en anglès). Canmore. [Consulta: 24/52023].

[FOOTNOTECrawford1987-17] 17,0 ^17,1 Crawford, 1987.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]