Comte-rei
Comte-rei és un recurs historiogràfic[1] creat el segle xix per a referir-se a la doble dignitat (títol) que ostentaren els reis d'Aragó i comtes de Barcelona des del regnat d'Alfons el Cast, el primer sobirà que va reunir en la seva persona els títols de rei d'Aragó i comte de Barcelona, «primus rex et comes». Amb la creació d'aquesta locució es pretenia d'una banda reflectir la doble condició del titular, comte a Catalunya i rei a l'Aragó, i de l'altra es pretenia avantposar la titulació comtal per davant de la titulació reial, a fi de ressaltar una preeminència catalana.[1]
Crítica
[modifica]L'historiador català Flocel Sabaté i Curull critica l'ús de la locució comte-rei perquè és un recurs historiogràfic que no respon a la realitat medieval, ja que des del «primer moment, el comte de Barcelona és el rei, tal com tothom s'hi adreça i tal com ell mateix es defineix», i indica que foren els mateixos sobirans els qui reivindicaren la seva dignitat (títol) de ser «reis», per a imposar-se sobre els barons dels país.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sabaté 1998, pàg. 379
« Des d'aquest primer moment, el comte de Barcelona és el rei, tal com tothom s'hi adreça i tal com ell mateix es defineix, en una interessada dinàmica que no farà res més que accentuar-se en els segles següents. La locució comte-rei, tan preuada pels qui valoren que en la seva concisió concisió s'hi resumeix tant la doble condició del titular, comte de Barcelona a Catalunya i rei a Aragó, com la preeminència catalana en avant posar-hi la titulació comtal, és doncs un recurs historiogràfic però no pas una realitat medieval, perquè per a tothom el sobirà és el rei, i aquest mateix insisteix en la consideració per a fomentar la puixança sobre els altres barons del país. »
Bibliografia
[modifica]Sabaté i Curull, Flocel «La noció d'Espanya a la Catalunya medieval». Acta historica et archaeologica mediaevalia, Nº 19, 1998, pp. 375-390. ISSN: 0212-2960 ISSN 0212-2960.