Vés al contingut

Comte de Vernay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaComte de Vernay
Biografia
Naixement(fr) Louis Charles Raoul de La Barre de Nanteuil Modifica el valor a Wikidata
1825 Modifica el valor a Wikidata
Mort1871 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Activitat
Ocupaciófotògraf Modifica el valor a Wikidata
Família
PareThéodore de La Barre de Nanteuil Modifica el valor a Wikidata

Louis Charles Raoul de la Barre de Nanteuil (1825-1871), vescomte de la Barre de Nanteuil, conegut com el Comte de Vernay, va ser un famós fotògraf que va treballar a Espanya i es va convertir en fotògraf de la Casa Reial.[1] És autor de les primeres fotografies conservades d'una cursa de braus (corrida de toros) a Espanya (El Port de Santa María, 1859) i d'un àlbum de fotografies de Montserrat que va oferir a la reina Isabel II d'Espanya.

Biografia

[modifica]

Louis Charles Raoul de la Barre de Nanteuil va néixer en Saint-Denis (illa Bourbon, des de 1848 Illa de la Reunió) el 17 de maig de 1825, fill de Louis Eustache Théodore (1802-1871), Comte de Nanteuil, i Marie Laurencine Bédier de Prairie.[2]

Targeta de visita del vescomte L. de Nanteuil (Conde de Vernay) dirigida a Monsieur Henry Meunier

Segons el seu propi relat,[3] en 1844 va participar en l'ambaixada francesa a la Xina de Théodose de Lagrené. També va viatjar a Oceania, Santa Elena, el Cap de Bona Esperanza i Àfrica. En aquesta mateixa crònica, Vernay assegura haver tornat a França amb el Comte Aguado, Olympe Aguado, amb qui s'hauria iniciat en l'art de la fotografia.

Les primeres notícies de la seva arribada a Espanya daten de 1859.[4] Sempre ja sota el títol de Conde de Vernay, es va establir com a fotògraf a Sevilla (ara afirmant ser deixeble de Nadar),[5] mentre la seva esposa Henriette feia concerts de violí.[6] Aquest estiu va treballar per a Antoine d'Orléans, duc de Montpensier,[7] i el 25 de juliol va fotografiar una corrida de toros que va tenir lloc en El Port de Santa María, Cadis.[8]

Aquesta tardor, la parella va partir cap a Nova Orleans,[9] on la Comtessa de Vernay va tenir un gran èxit amb els seus concerts, viatjant també a Cuba i Puerto Rico.[10] No hi ha registre de l'activitat fotogràfica del Comte durant aquest període.

Fotografia en format targeta de visita en l'estudi del comte de Vernay a Madrid, carrer Preciados 6

El juliol del 1861, el comte de Vernay va arribar a Barcelona,[3] sense que tinguem ja notícies de la seva dona (en el registre de veïns de Madrid de 1865 figura com a vidu).[11] Va obrir una galeria de fotografia en el número 36-38 de la Rambla del Centro,[12] que continuaria funcionant fins a 1863.[13] Mentrestant, en la tardor de 1862, es trasllada a Madrid i obre un estudi al carrer Preciados 6,[14] on el fotògraf Rafael Castro Ordoñez havia tingut el seu.[15]

Després de la mort de Charles Clifford, en el mateix mes de gener de 1863, el comte de Vernay li va substituir com a fotògraf de la Casa Reial,[16] i pocs mesos després va rebre l'orde de Carles III.[17] Tot sembla indicar que va saber mantenir molt bones relacions amb la monarquia i amb l'aristocràcia.

Fotografia en format targeta de visita d'una dama, en l'estudi del Comte de Vernay a Madrid, carrer Montera 44

El setembre del 1864, quan havia deixat el seu estudi en Preciados 6 i preparava un nou en Pontejos 6[18] (Pedro Martínez de Hebert havia tingut allí el seu estudi entre 1862 i 1863),[19] Disdéri anuncia la seva pròxima visita a Madrid i que buscava un lloc adequat per a construir una galeria fotogràfica.[20] El Comte de Vernay li ofereix el seu nou taller en Pontejos 6. Aquesta és l'única vegada que s'esmenta a Louis Charles Raoul com a comte de Vernay en la premsa francesa.[21] Segons l'article publicat en L'Europe artiste, el comte de Vernay s'hauria donat a conèixer per primera vegada a París com a pintor.[21] Violinista aficionat i alumne de Henri Vieuxtemps, posseïa un Stradivarius.[22] Durant la seva estada a Espanya va fer alguns recitals.

Al desembre de 1864, el Comte de Vernay ja estava treballant en el seu taller de Pontejos,[23] i Disdéri va partir per a obrir un nou establiment en Príncipe, 14. En la primavera de 1865, Vernay va tancar el seu estudi i es va embarcar en una expedició fotogràfica per la línia fèrria del Mediterrani, via Cartagena i Andalusia,[24] però després d'un accident es va perdre tota la seva producció.[25] El Comte de Vernay va romandre en Pontejos poc més d'un any, i al març de 1866 es va traslladar a Montera 44[26] (al febrer de 1865 s'havia traslladat allí el fotògraf Alfonso Begue Gamero,[19] i un any més tard traspassava la galeria fotogràfica).[27] Encara que els anuncis de la fotografia del comte de Vernay en aquest establiment duren fins a juny de 1873, en el cens d'habitants de Madrid de 1868 apareix com a absent, i en el de 1869 només hi apareixen Félix Cleugniet i la seva família[11] (més tard, Cleugniet escriu "successor de la fotografia artística del comte de Vernay" en les seves targetes de visite). En efecte, en l'estiu de 1866,[28] segons la premsa, Vernay torna al seu país, abandonant la vida d'artista per a dedicar-se a tasques administratives, i deixant el seu negoci de fotografia a un operador parisenc.

La premsa francesa esmenta una visita del vescomte de la Barre de Nanteuil a la ex regna Isabel II d'Espanya durant el seu exili a París a l'octubre de 1868.[29] La seva adhesió a la ex monarca espanyola es confirma en una carta al director de L'Evénement i Le Mémorial des Pyrénées[30] defensant el dret de la ex regna a les seves joies. Potser mai va tornar a Espanya. El 25 de febrer de 1871, Louis Charles Raoul, vescomte de la Barre de Nanteuil, moria a París a la seva casa de la Place de la Madeleine, 2.[31]

El seu nom encara figura en la llista de fotògrafs madrilenys de 1876.[32]

Col·leccions

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ María de los Santos García Felguera «Los primeros pasos de la fotografía en El Puerto: el conde de Vernay y otros fotógrafos transeúntes y estables en el siglo XIX» (pdf). Revista de Historia de El Puerto, 2022, pàg. 69-114.
  2. ↑ «Archives nationales d'outre-mer, iREL». anom. [Consulta: 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Distinguido fotógrafo» (en español). La Corona, 11-07-1861.
  4. ↑ FamilySearch, “España, Provincia de Cádiz, pasaportes, 1810-1866”, Archivo Histórico Provincial de Cádiz
  5. ↑ La Andalucía, 12 mai 1859
  6. ↑ La Andalucía, 20 mai 1859
  7. ↑ Sánchez Gómez, Carlos; Piñar, Javier «La biblioteca fotográfica de Antonio de Orleans, Duque de Montpensier (1847–1890)». I Jornadas sobre Investigación en Historia de la Fotografía: 1839-1939, un siglo de fotografía = I Conference on Research in History of Photography : 1839-1939, a century of photography, 2017, ISBN 978-84-9911-409-5, págs. 104-132. Institución Fernando el Católico, 2017, pàg. 104–132 [Consulta: 29 juliol 2021].
  8. ↑ La España, 3 août 1859
  9. ↑ The Times-Picayune, 29 octobre 1859
  10. ↑ The Times-Picayune, 25 décembre 1859
  11. ↑ 11,0 11,1 Archivo Municipal de Madrid, Padrón de habitantes
  12. ↑ La Corona, 13 octobre 1861.
  13. ↑ Archivo de la Corona de Aragón, Matrículas Industriales de Barcelona.
  14. ↑ La Correspondencia de España; 24 septembre 1862, La Iberia, 5 octobre 1862.
  15. ↑ Concha Díaz «Rafael Castro Ordoñez (I) fotógrafo» (html) (en español). El Cuaderno de Sofonisba, 2017.
  16. ↑ La Correspondencia de España, 25 janvier 1863, La Iberia, 25 janvier 1863, Gaceta de Madrid, 25 janvier 1863.
  17. ↑ Archivo Histórico Nacional, ESTADO, 7403 2ª caja, 22 juin 1863
  18. ↑ La Época, 27 septembre 1864
  19. ↑ 19,0 19,1 Jep Martí Baiget. «Clifford. Portal dels fotògrafs del segle xix a Espanya», 2016. [Consulta: 2022].
  20. ↑ La Época, 13 septembre 1864; Diarios oficial de avisos de Madrid, 14 septembre 1864
  21. ↑ 21,0 21,1 Eugenio Yon. «Courrier de Madrid» (en francès). Gallica p. 3 (vue 180/210), 03-01-1864. [Consulta: 29 juliol 2021].
  22. ↑ Rafael Garófano. «El fotógrafo conde Vernay» (en espanyol europeu). Diario de Cádiz, 03-03-2019. [Consulta: 30 juliol 2021].
  23. ↑ La Correspondencia de España, 22 décembre 1864.
  24. ↑ La Correspondencia de España, 13 mai 1865; La Época, 15 mai 1865
  25. ↑ La Correspondencia de España, 26 juillet 1865, Diario de Córdoba, 14 juillet 1865
  26. ↑ La Correspondencia de España, 13 mars 1866
  27. ↑ Diario oficial de avisos de Madrid, 26 fevrier 1866
  28. ↑ La Época, 7 juillet 1866
  29. ↑ Adrien Marx, Le Figaro, 6 octobre 1868
  30. ↑ L’Univers, 9 octobre 1868, L’Echo Rochelais, 10 octobre 1868
  31. ↑ Archives de Paris, Etat Civil, Tables de décès, huitième arrondissement
  32. ↑ ; Société de photographie de Toulouse«Aide-mémoire de photographie» (en francès). Gallica p. 99, 1876. [Consulta: 29 juliol 2021].
  33. ↑ «Rufino con su mujer Pilar Malsipica - Archivos de la Comunidad de Madrid». www.madrid.org. Arxivat de l'original el 2021-07-31. [Consulta: 31 juliol 2021].
  34. ↑ Rius, Núria F. Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme. Edicions Universitat Barcelona, 2013-03-26, p. 204. ISBN 978-84-475-3692-4. 
  35. ↑ «Conde de Vernay - Biblioteca Digital Hispánica (BDH)». bdh.bne.es. [Consulta: 29 juliol 2021].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comte_de_Vernay&oldid=34252554»