Vés al contingut

Comuna de Besançon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarComuna de Besançon

El barri de Battant, a la dècada del 1860
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
DataD'abril a juny de 1871
Coordenades47° 14′ N, 6° 01′ E / 47.24°N,6.02°E / 47.24; 6.02
Bàndols
Insurrectes Tercera República
Comandants
Séverin Robert
Vladimir Ozerov
-

La Comuna de Besançon (en francès Commune de Besançon) va ser un moviment revolucionari concebut i desenvolupat el 1871, amb l'objectiu de proclamar un poder autònom local basat en les experiències de Lió i París.[1] S'origina pels canvis sociològics de la ciutat[2] i la creació de sindicats, inclosa una secció de la Primera Internacional en relació amb la futura Federació del Jura.[3][4][5][6][1] La Guerra francoprussiana, la caiguda del Segon Imperi i l'adveniment de la Tercera República, precipiten els esdeveniments.[7][1] Tot i que molts notables testimonien un context d'insurrecció[8] i l'arribada de reforços armats des de Suïssa,[9][10][1] la correspondència que van deixar James Guillaume i Mikhaïl Bakunin[11][12] informa d'un enfrontament previst entre finals de maig i principis de juny de 1871.[1] Tanmateix amb l'inici de la Semaine sanglante el 21 de maig i la continuïtat d'una campanya interna fins al 7 de juny, qualsevol intent va quedar seriosament compromès.[1] Malgrat l'esperança de reiniciar-se, les setmanes i mesos posteriors, la idea d'una insurrecció s'abandona definitivament reforçada per l'extinció dels grups i activitats anomenats anarquistes a partir de 1875.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Michel Cordillot, La naissance du mouvement ouvrier à Besançon - la Première internationale 1869-1872, Besançon, Cahier d'Études comtoises, 1990, 83 pages (ISBN 2251604197).
  2. Bernard H. Moss, Aux origines du mouvement ouvrier français : le socialisme des ouvriers de métier, 1830-1914, Presses Universitaires de Franche-Comté, 1985, 236 pàgines.
  3. Oscar Testut, Association internationale des travailleurs, Vingtrinier, 1870, 327 pàgines.
  4. Alcan-Lévy, Les Mystères de l'Internationale, etc, British Library, 1871, 120 pages.
  5. Société des études pratiques d'économie sociale, Unions de la paix sociale, Société international de science sociale, Études sociales - volume 10, 1885, 580 pàgines.
  6. Séverin Robert al lloc web del le Maitron.
  7. Jean Desfrane, Histoire d'une ville, Besançon : le temps retrouvé, Cêtre, 1990, 187 pàgines.
  8. Alexandre Estignard, La République et la guerre à Besançon. Par un patriote comtois, Imprimerie et Lithographie de J. Jacquin, 1872.
  9. Arthur Lehning, Michel Bakounine. Théorie et pratique du fédéralisme anti-étatique en 1870-1871
  10. Fernand Rude, De la guerre à la Commune, Éditions Anthropos, 1972, 611 pàgines.
  11. Comité historique du centre-est, Centre national de la recherche scientifique, Université de Clermont-Ferrand I, Université des sciences sociales de Grenoble, Université de Lyon II, Université Jean Moulin, Université de Saint-Étienne, Centre universitaire de Savoie, Cahiers d'histoire - volumes 24 à 25, 1979.
  12. Arthur Lehning, Œuvres complètes de Bakounine: Michel Bakounine sur la guerre france-allemande et la révolution sociale en France 1870-1871, Éditions Champ Libre, 1979.