Con Sud
 Mapa del Con Sud. Verd fosc: Argentina, Uruguai i Xile; verd: Paraguai, sud del Brasil. | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | regió geogràfica  |
| Activitat | |
| Superfície | 5.712.034 km² |
| Format per | |
Localització geogràfica  | |
El Con Sud (castellà, Cono Sur; portuguès, Cone Sul) és la zona més austral del subcontinent sud-americà que, en forma d'un gran triangle, se sembla a la figura d'una península. Es troba al sud del Tròpic de Capricorn, i està format per l'Argentina, Xile, Paraguai, i l'Uruguai. Els estats meridionals del Brasil i el departament bolivià de Tarija són de vegades considerats com a part del Con Sud.
En el sentit més restringit només s'inclou a l'Argentina, Xile i l'Uruguai, limitant al nord amb els estats de Brasil, Paraguai, Bolívia i el Perú, a l'oest amb l'oceà Pacífic, i al sud amb la confluència entre els oceans Pacífic i l'Atlàntic.
Ocasionalment s'inclou l'estat de São Paulo dins del Con Sud per reunir diverses característiques en comú: la proximitat, l'elevada industrialització, la seva taxa d'urbanització, l'elevat PIB i el predomini de població eurodescendent.
El Con Sud, en sentit estricte, té aproximadament 60 milions d'habitants i, des dels anys 1950, una baixa taxa de natalitat, la qual cosa és comú a l'Argentina, Xile i l'Uruguai. A més les capitals dels països esmentats, Buenos Aires, Santiago de Xile i Montevideo, es troben pràcticament en un paral·lel geogràfic. Les regions sud i sud-est del Brasil, ambdues freqüentment incloses, tenen 120 milions d'habitants.
L'etnografia de la regió varia segons el sector d'aquesta, però es pot dir que, en general, la població és d'origen europeu i, a diferència de la resta de Llatinoamèrica, influeix de manera totalment majoritària en països com l'Argentina (75%),[1] l'Uruguai (88%)[2] i estats del sud del Brasil (Més del 80 per cent en: Santa Catarina i Rio Grande do Sul; entre 70 i 80 per cent en: Paraná i São Paulo. I altres quatre estats tenen una proporció significativa dels blancs, estos són: Rio de Janeiro, Mato Grosso do Sul, Minas Gerais i Goiás).[3] Caucàsics són una part important de la població al Brasil (47%)[4] i Xile (20-30%).[5][6]
| Ancestralitat genética de la població argentina | ||||
|---|---|---|---|---|
| Fuente | Europea | Indígena | Africana | Asiática |
| National Geographic (2018)[7] | 52% | 27% | 14% | 4% |
| Homburguer et al. (2015)[8] | 67,3% | 27,7% | 3,36% | 0,14% |
| Avena et al. (2012)[9] | 65% | 31% | 4% | - |
| Oliveira (2008)[10] | 60% | 31% | 9% | - |
Ciutats principals
[modifica]Segons la seva població, les ciutats més grans i poblades del Con Sud són:
| Ciutat | País | Població |
|---|---|---|
| São Paulo |  Brasil
|
àrea metropolitana: 22.927.985 |
| Buenos Aires |  Argentina
|
àrea metropolitana: 12.995.397 |
| Santiago |  Xile
|
àrea metropolitana: 7.028.590 |
| Curitiba[11] | Brasil
|
1.828.092 |
| Montevideo |  Uruguai
|
1.668.335 |
| Córdoba | Argentina
|
1.315.400 |
Referències
[modifica]- ↑ https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1469-1809.2009.00556.x
- ↑ CIA World Fact Book for Uruguay Arxivat 2007-06-12 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ «População residente, por cor ou raça, situação e sexo» (en portuguès), 2009. [Consulta: 14 setembre 2007].
- ↑ «IBGE | Sala de imprensa | notícias | Censo 2010: número de católicos cai e aumenta o de evangélicos, espíritas e sem religião».
- ↑ «5.2.6. Estructura racial» (en castellà). University of Chile. [Consulta: 10 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Chile» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 15 setembre 2012]. «"La composició ètnica de Xile és en gran part un producte de la colonització espanyola. Al voltant de tres quartes parts dels xilens són mestissos, una barreja d'anties europees i ameríndies. Una cinquena part dels xilens són d'origen europeu blanc (principalment espanyol)"»
- ↑ 28% europeu del sud, 27% americà natiu, 21% europeu central i del nord, 9% africà del nord i centre, 5% africà del sud, 4% asiàtic i 3% britànic i irlandès. «Reference Populations - Geno 2.0 Next Generation» (en anglès). [Consulta: 15 gener 2018].
- ↑ Homburger; et al «Genomic Insights into the Ancestry and Demographic History of South America» (en anglès). PLOS Genetics, 11, 2015, pàg. e1005602. DOI: 10.1371/journal.pgen.1005602.
- ↑ Avena també va establir percentatges d'ancestralitat genètica per regió: a) Província de Buenos Aires: 76% europeu i 24% americà natiu/africà; b) Zona Sud (Província de Chubut): 54% europeu i 46% americà nadiu/africà; c) Zona nord-oest (Misiones, Corrientes, Chaco i Formosa): 54% europeu i 46% americà natiu/africà; d) Zona Nord-est (Salta): 33% europeu i 67% americà natiu/africà. Avena; et al «Heterogeneity in Genetic Admixture across Different Regions of Argentina» (en anglès). PLOS ONE, 7, 2012, pàg. e34695. DOI: 10.1371/journal.pone.0034695.
- ↑ «O impacto das migrações na constituição genética de populações latino-americanas» (PDF) (en portuguès) p. 17. Arxivat de l'original el 2018-10-01. [Consulta: 15 gener 2018].
- ↑ «Dades de població de 2008» (en portuguès). Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE). [Consulta: 1r setembre 2008].
