Concepción Alloza Blasco
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895  |
| Mort | segle XX |
 | |
Concepción Alloza Blasco (Castelló de la Plana, 1895 - Castelló de la Plana, segle XX) fou una mestressa de casa i propietària que participà activament en entitats com l'Obra Protecció d'Interessos Catòlics (Castelló de la Plana), la Creu Roja i l'Associació Castellonenca de Caritat. Filla de Concepción Blasco i de l'enginyer Leandro Alloza, qui va dur a terme el projecte i la construcció del port de Castelló i nora del qui va ser alcalde de Castelló, Cayo Gironés Álvarez.[1]
Biografia
[modifica]A l'edat de 25 anys es va casar amb el polític i comerciant de 41 anys Ricardo Gironés Sanchis, fill del qui havia sigut alcalde de Castelló Cayo Gironés Álvarez. Es va quedar molt jove vídua, amb una filla de mesos, i va dedicar tota la seua vida a la tasca benefactora i filantròpica, seguint els passos de la seva mare.[1]
El seu estatus familiar i la seva viduïtat continuada la van fer la representant més idònia en actes culturals o polítics, com en els Jocs Florals, on va ser la primera padrina, tenint de mantenidor a José Canalejas, o també quan va ser l'única representant femenina entre les autoritats que van rebre a Primo de Rivera, quan va anar a Castelló a inaugurar el pantà de Maria Cristina l'any 1925.[1]
Les dones catòliques de tot Europa, moltes d'ascendència aristocràtica o burgesa, troben una esfera d'acció prioritària en la beneficència i en l'alleujar la misèria dels pobres, per a contrarrestar les pràctiques laiques d'intervenció social de les feministes republicanes. Moltes d'elles són vídues, com Concepción Alloza, i estan acostumades a tenir una autonomia i a realitzar tasques de gestió. Concepción Alloza de jove ja es va iniciar en l'associacionisme femení quan va entrar a formar part de l'Obra Protecció d'Interessos Catòlics de Castelló, on col·laborava sobretot a organitzar la mutualitat que permetia pagar els salaris de les obreres si estaven malaltes i a tenir dret a l'assistència al part o a la gota de llet, perquè els xiquets no agafaren la tuberculosi o altres malalties contagioses.[1]
El seu nomenament com a presidenta de l'Assemblea provincial de la Creu Roja va suposar entrar en una més vasta empresa d'higiene i filantropia: va haver d'organitzar robers de caritat, colònies escolars i cuines econòmiques, sense oblidar les gotes de llet o la relació amb les societats antialcohòliques, la Junta de Tràfic de Blanques o les juntes protectores de la infantesa i els emigrants. Eren constants les activitats de recol·lecció de dinerari en tòmboles o funcions culturals que se celebraven al Teatre Principal, al cinema Royal o al Casino Antic. Una prova de la seua activitat caritativa continuada és que durant la Segona República era l'única dona vocal de l'Associació Castellonenca de Caritat, i presidenta de la comissió del rober.[1]
La seua relació amb l'assocació Obra Protecció d'Interessos Catòlics de Castelló era continuada i durant la Segona República va ser nomenada presidenta del comité local de Castelló, quan funden el partit afí a la Dreta Regional Agraria i la CEDA anomenat Agrupació Catòlica Femenina. Va presidir algun dels mítings celebrats a Castelló en novembre de 1933, on per primera vegada era exercit el sufragi femení. Les dones catòliques van recórrer diferents pobles de Castelló fent mítings i parlant ja de croada a favor de la religió, l'escola i la familia catòlica, front a les mesures laiques i modernitzadores dels governs republicans.[1]
En la postguerra, José Clará Piñol, metge i director de l'hospital de Castelló, va ser un gran col·laborador amb Concepción Alloza i la Creu Roja a l'hora d'atendre els soldats i les persones ferides en la guerra. Concepción Alloza va rebre la placa d'or de la Creu Roja en la postguerra per la seva total dedicació a la tasca esmentada, igual que a diverses infermeres els van atorgar els braçalets d'honor.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Concepción Alloza Blasco». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Monlleó, Rosa (2004). Señoritas y obreras bajo la tutela de la Iglesia. Un estudio de la Asociación Obra Protección de Intereses Católicos de Castellón (1921-1927), Millars, n. XXVII. Castelló: Depàrtament d'Història, Geografia i Art, Universitat Jaume I, pàg.123-163.
- Monlleó, Rosa (2008). Les dones de Castelló en la societat urbana contemporània. De la reclusió en la llar al protagonisme públic en la Segona República en VIII Vila Història de Betxí, Ajuntament de Betxí, pàg. 11-43.
- Padró municipal de Castelló de 1900 i 1920. Periòdics de Castelló: El Heraldo de Castellón, 1895-1933; La Provincia Nueva, 1916-1933; Diario de Castellón, 1925-1935.