Vés al contingut

Concert per a piano (Reger)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióConcert per a piano de Reger

Max Reger, cap el 1910 Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalConcert per a piano
TonalitatFa menor
CompositorMax Reger
Creació1910
Catalogacióop. 114
Durada40-45'
Opus114 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena15 de desembre de 1910
EscenariGewandhaus de Leipzig,
Director musicalArthur Nikisch
Moviments
  • Allegro moderato
  • Largo con gran espressione (Fa♯ menor)
  • Allegretto con spirito (Fa major)

El Concert per a piano, op. 114, va ser compost per Max Reger l'estiu de 1910, acabant l'obra el 16 de juliol. Es va estrenar el 15 de desembre de 1910 a la Gewandhaus de Leipzig amb Arthur Nikisch en la direcció i Frieda Kwast-Hodapp al piano, i a qui estava dedicat el concert.[1][2]

Representacions

[modifica]

Prèviament a l'estrena de Leipzig, va ser interpretat en forma de quartet el juny de 1910 al festival de l'Allgemeiner Deutscher Musikverein de Zúric, amb el mateix compositor al piano.[3]

Després de la mort de Reger, el concert es va interpretar diversos cops, entre d'altres el 1922, de la mà de Rudolf Serkin sota la direcció de Wilhelm Furtwängler a Viena, i al Festival Reger d'Essen el 1926. Serkin va ser durant tota la seva carrera un dels principals promotors de l'obra de Reger, juntament amb els germans Busch (Adolf, Fritz, Hermann, Willi i Heinrich).[4]

Val la pena esmentar el concert del 7 de juny de 1930 a Weimar, gairebé un regal de comiat a Elsa Reger, que al cap de molt poc es va traslladar a Múnic. La germana de Reger, Emma, també estava entre el públic.[4]

L'estrena als Estats Units el 1945 a Minneapolis sota la batuta de Dimitris Mitrópoulos va ser un èxit tal que l'últim moviment es va haver de repetir. Els assajos per a aquest concert havien durat una setmana sencera.[4]

Moviments

[modifica]
  • Allegro moderato
  • Largo con gran espressione (Fa♯ menor)
  • Allegretto con spirito (Fa major)

Instrumentació

[modifica]

A més del solista de piano, la partitura requereix dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots i contrafagot, quatre trompes, dos trompetes, timbales i cordes.

Referències

[modifica]
  1. «Dades a http://imslp.org».
  2. Ressenya de disc
  3. Walton, Chris. Othmar Schoeck: Life and Works. University Rochester Press, 2009, p. 37. ISBN 9781580463003. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Dades a proreger.de».[Enllaç no actiu]