Vés al contingut

Concert per a violí (Weinberg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióConcert per a violí
Forma musicalconcert per a violí Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorMieczysław Weinberg Modifica el valor a Wikidata
Creació1959 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada25 minuts Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aLeonid Borisóvitx Kogan Modifica el valor a Wikidata
Opus67 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióviolí Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena12 febrer 1961 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMoscou Modifica el valor a Wikidata, Rússia Modifica el valor a Wikidata
Director musicalKiril Kondraixin Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretLeonid Borisóvitx Kogan Modifica el valor a Wikidata

El Concert per a violí en re menor, op. 67, va ser compost per Mieczysław Weinberg el 1959 i dedicat al virtuós violinista Leonid Kógan, que la va estrenar el 12 de febrer de 1961 a Moscou[1] amb la direcció de Kiríl·l Kondraixin.[2]

Moviments

[modifica]
  • I. Allegro molto
  • II. Allegretto
  • III. Adagio
  • IV. Allegro risoluto[3]

Origen i context

[modifica]

Aquest concert, diferent del Concertino per a violí de 1948, presenta un caràcter seriós i dramàtic, en contrast amb l'actitud optimista de l'anterior obra. Està dedicat al virtuós violinista soviètic Kógan, conegut tant pel seu èxit internacional com per les seves inclinacions pro-soviètiques. La peça, estructurada en quatre moviments, destaca per una part solista exigent, especialment intensa al primer moviment. Weinberg inclou un homenatge a Mozart en el tercer moviment, amb una cita de la Simfonia núm. 25 del compositor austríac.[2]

Enregistraments

[modifica]

Després d'un primer enregistrament de Kógan i Kondraixin, fet poc després de la representació de l'estrena, les gravacions han estat poques, entre les quals hi ha un CD discogràfic Naxos amb Ilia Grubert al violí. El 2014 va sortir una altra versió amb Linus Roth al violí i dirigida per Mihkel Kütson, per al segell Challenge Classics.[3]

Referències

[modifica]
  1. Hakobian, Levon. Music of the Soviet Era: 1917-1991. Taylor & Francis, 2016, p. 473. ISBN 978-1-317-09186-8. 
  2. 2,0 2,1 Elphick, Daniel. «Ressenya: Linus Roth - Concertos de Britten i Weinberg» (en anglès). Lines that have escaped destruction, 03-10-2013. [Consulta: 30 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 «Informació del disc» (en anglès). Challenge Records. [Consulta: 30 abril 2020].