Concert per a violoncel (Panufnik)
| Títol original | Cello Concerto (en)  |
|---|---|
| Forma musical | concert per a violoncel |
| Compositor | Andrzej Panufnik |
| Creació | 1991 |
| Instrumentació | violoncel i orquestra |
| |
El Concert per a violoncel és una composició per a violoncel i orquestra del compositor Andrzej Panufnik. L'obra va ser encarregada per l'Orquestra Simfònica de Londres per al violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx. L'estrena mundial va ser interpretada per Rostropóvitx i l'Orquestra Simfònica de Londres sota la batuta de Hugh Wolff el 24 de juny de 1992.[1] El concert va ser l'última composició completa de Panufnik, que es va acabar només dues setmanes abans de la seva mort, el 27 d'octubre de 1991.[2]
Composició
[modifica]Història
[modifica]El Concert per a violoncel va ser escrit a petició del violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx, pel qual Panufnik tenia una "profunda admiració". La peça va suposar el tercer i últim encàrrec del compositor per part de l'Orquestra Simfònica de Londres. Panufnik va descriure part de la seva inspiració per al treball a les notes del programa de partitura, i va comentar: "Com en els meus treballs anteriors, una certa visió interioritzada de les proporcions geomètriques em va donar l'estructura de tota la composició: aquesta vegada la màndorla, el palindròmic en forma d'ametlla figura al centre de dos cercles iguals i superposats, que sovint he observat teixits en els dissenys de l'art i l'arquitectura religiosa antiga. Em va intrigar la idea que cada moviment del Concert pogués ser un palíndrom en si mateix i també un reflex l'un de l'altre.[1]
Estructura
[modifica]El Concert per a violoncel té una durada aproximada de 18 minuts i es distribueix en dos moviments:
- Adagio
- Vivace
Instrumentació
[modifica]L'obra està escrita per a violoncel sol i una petita orquestra formada per dos oboès, dos clarinets, trompa, un percussionista (caixa, tambor tenor i bombo) i cordes.[1]
Recepció
[modifica]Revisant un enregistrament fet a partir de l'estrena mundial, Arnold Whittall de Gramophone va escriure: "La música de Panufnik mai no manca de certesa en el seu propòsit. Pot haver-hi una certa falta d'idees memorables, però en aquest concert, la intensitat del sentiment i el domini de la forma i la textura el mostren en la seva faceta més convincent".[3] Revisant una gravació posterior del concert a l'àlbum amb el Concert per a piano (1962) i el Concert per a violí (1971) del compositor, Ivan Moody, també escrivint per a Gramophone, va descriure la peça com "una de les músiques més intrigants de Panufrik". Va reflexionar: "També hi ha foscor al Concert per a violoncel, última composició de Panufnik escrita per a Rostropóvitx, també té un fons de foscor. Sembla sorgir de la penombra més profunda, guanyant presència a poc a poc. Així i tot, és també una obra d’aspiració, amb la línia solista que puja constantment, com una tija que cerca la llum."[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Panufnik, Andrzej. «Cello Concerto». Boosey & Hawkes. [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ Kozinn, Allan. «Sir Andrzej Panufnik Is Dead; Composer and Conductor Was 77». The New York Times, 29-10-1991. [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ Whittall, Arnold. «Panufnik Cello Concerto - Review». Gramophone, 1993. [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ Moody, Ivan. «Panufnik: 'Symphonic Works, Vol 8'». Gramophone, 01-11-2014. [Consulta: 3 agost 2020].