Concha

Concha (en llatí concha o conca, del grec de κόγχη konkhé, conchè) que en llatí significa mol·lusc, va ser una unitat de mesura de líquids romana i grega amb dos models: La petita concha que era la meitat d'un cyathus i la gran concha (equivalent a un oxybaphum) que era tres vegades més gran que la petita.^[1] És l'origen de la paraula conca.^[2]^[3]

Era un recipient en forma de petxina que s'usava amb diferents propòsits. S'havia usat com a saler (concha salis puri, diu Horaci^[4]) i per a posar-hi perfums i ungüents, oli, les pintures dels pintors, i per altres funcions on es necessitaven petits contenidors. Les de mides més grans s'usaven per a rentar-se.^[5]

Referències

↑ Chambers, Efraimo. Dizionario universale delle arti e delle scienze (en italià). Traducció de l'original en anglès, 1749, p. 390.
↑ Raynouard, M. Lexique Roman ou Dictionnaire de la Langue des Troubadors comparée avec les autres langues de l'Europe latine (en francès). París: Chez Sylvestre, 1836, p. 455.
↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «conca». A: Diccionari etimològic. 2004, 4a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 230-231. ISBN 9788441225169.
↑ Horaci. Sàtires, I, 3, 14
↑ Smith, William (ed.). «Concha». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 29 març 2022].

Viccionari

[1] Chambers, Efraimo. Dizionario universale delle arti e delle scienze (en italià). Traducció de l'original en anglès, 1749, p. 390.

[2] Raynouard, M. Lexique Roman ou Dictionnaire de la Langue des Troubadors comparée avec les autres langues de l'Europe latine (en francès). París: Chez Sylvestre, 1836, p. 455.

[3] Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «conca». A: Diccionari etimològic. 2004, 4a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 230-231. ISBN 9788441225169.

[4] Horaci. Sàtires, I, 3, 14

[5] Smith, William (ed.). «Concha». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 29 març 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]