Concordat del 1953
| ||||
| Tipus | tractat bilateral concordat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 27 agost 1953 | |||
| Localització | Ciutat del Vaticà | |||
| Estat | Ciutat del Vaticà i Espanya Franquista | |||
| Participant | ||||
| Signatari | ||||
El Concordat del 1953 va ser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista.
L'Estat havia de sufragar les despeses de les activitats de l'Església, a canvi que Franco tingués la possibilitat de participar en el nomenament dels bisbes mitjançant l'anomenat dret de presentació. Així, Franco es va assegurar el control del nomenament dels bisbes i el suport ideològic de l'Església Catòlica, mentre aquesta darrera rebia importants privilegis legals, polítics, econòmics i fiscals.[1] Les concessions a l'Església més importants foren, conformement al Syllabus Errorum del 1864: va consagrar la unitat religiosa, va atorgar als ordes religiosos un estatut jurídic, va reservar una important dotació econòmica per al clergat i va admetre la competència de l'Església en les causes matrimonials, el control de l'ensenyament, la prohibició d'altres cultes de manifestar-se públicament, el tomisme com a base filosòfica de la ciència, etc.
L'acord va acabar de legitimar moralment el règim davant la comunitat internacional. Ensems amb el Pacte de Madrid de col·laboració militar entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica, signat el mateix any, aquests dos tractats internacionals van sortir el règim feixista del seu aïllament econòmic i polític i fer de la dictadura una aliada fiada al camp anticomunista durant la Guerra Freda.[2]
El concordat després de la transició
[modifica]El 1976 es va signar un acord nou, en complement al concordat de 1953, sense abolir-lo.[3] Es dubta si el govern provisori durant la transició democràtica tenia el dret i la legitimitat democràtica de signar tal acord internacional.[4] El 29 de desembre de 1978 entra en vigor la Constitució espanyola. Cinc dies després, el 3 de gener de 1979, es van signar quatre acords que modificaran substancialment el concordat que no ha estat derogat i legalment segueix vigent.[5][6] L'església catòlica va mantenir diversos privilegis (financiaris, fiscals, morals, etc.) i es fixa la influència de l'església en el centres docents públics, del qual l'educació «serà respectuosa amb els valors de l'ètica cristiana».[7] Aquest acord és en contradicció amb el principi d'un estat neutre i laic.[8] També a l'interior de l'església s'aixequen veus per a suprimir els privilegis.[9] Espanya és definida com estat aconfessional des de 1978, amb l'aprovació de la Constitució Espanyola.
Fonts
[modifica]- Bibliografia
- Santiago J. Castellà Surribas, Els acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu, Barcelona, Ed. Claret, 138 pàgines, 2008, ISBN 978-84-9846-215-9
- Enllaços externs
- Texts íntegre del Concordat de 1953. Arxivat 2010-07-07 a Wayback Machine. (castellà)
- Juan Francisco González Barón, «Concordato: la realidad de un Estado confesional Encuentro por la laicidad en Motril» (castellà), 13-14 de juliol de 2001
- Texts integres en català dels acords del 3 de gener de 1979
- Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes jurídics
- Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes econòmics
- Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament i assumptes culturals
- Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assistència religiosa a les Forces Armades
Referències
[modifica]- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 135.
- ↑ Carlos Barciela López, «L'evolució de la posició dels EUA en relació amb Espanya» (castellà) i (català), L'ajuda americana a Espanya (1953-1963), Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant, 2000, pàgina 6
- ↑ Traducció catalana de l'acord del 15 de setembre de 1976
- ↑ José Manuel Roca, «El Concordato sigue vigente» (castellà), Nueva Tribuna, 23 de maig de 2013 (en català: El concordat sempre vigeix)
- ↑ Santiago Castellà, [1]Arxivat 2013-05-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-05-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-05-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-05-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-05-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-05-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-05-19 a Wayback Machine. Luz y tinieblas del concordato de España con la Santa Sede de 1953 (castellà) Arxivat 2013-05-19 a Wayback Machine., Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, en Europa Laica
- ↑ Carlos Corral Salvador: [2]Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine. Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine. Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine. Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine. Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine. Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine. Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine. «Del concordato de 1953 a los acuerdos internacionales de 1976 y 1979: situación actual» (castellà) Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine., UNISCI Discussion papers, octubre de 2003.
- ↑ article 1 de l'acord sobre els afers culturals del 3 de gener de 1979, citat per JF en «Relacions Estat - Església catòlica. El Concordat», Mujer Palabra 2011
- ↑ Juan G. Bedoya, «El Concordato que nadie quiere festejar. Se cumplen 50 años de la firma en Roma del pacto que consagró el nacionalcatolicismo español» (castellà), El País, 31 d'agost de 2003 (en català: El concordat que ningú vol celebrar: és el 50é anniversari de la signatura del pacte que va consagrar el nacionalcatolicisme espanyol)
- ↑ «Per una Església realment compromesa i sense privilegis» Arxivat 2013-06-16 a Wayback Machine., Associació Cristianisme al segle xxi, 24 de juny 2012