Condensació
Per a altres significats, vegeu «Reacció de condensació». |
La condensació és el canvi físic que fa una substància en passar de gas o vapor a líquid a una temperatura inferior a la d'ebullició. Habitualment la condensació es produeix a conseqüència del refredament del gas, però també es pot provocar per compressió (augmentant la pressió) o combinant les dues tècniques.
Un giny utilitzat per condensar un gas en líquid és el condensador, que s'utilitza als intercanviadors de calor, part dels equips de climatització.
Iniciació
[modifica]La condensació s'inicia amb la formació d'acumulacions atomico-moleculars d'aquesta espècie en el seu volum gasós (com una gota de pluja) o per contacte entre el gas i una superfície líquida o sòlida.
Situacions de reversibilitat
[modifica]Unes situacions reversibles emergeixen respecte a la naturalesa de les superfícies.
- Absorció a través la superfície d'un líquid (tant de la mateixa substància o d'un dels seus solvents) és l'invers de l'evaporació.[1]
- Adsorció (com a petites gotes) en una superfície d'un sòlid a pressió i temperatura superior al punt triple de l'espècie, també és l'invers de l'evaporació.
- Adsorció en una superfície d'un sòlid (com a capes suplementàries del sòlid) a pressions i temperatures inferiors a les del punt triple de la substància, és l'invers de la sublimació.
Situacions més comunes
[modifica]La condensació comunament succeeix quan el vapor es refreda o es comprimeix fins al seu límit de saturació on la densitat molecular a la fase gas assoleix el seu llindar màxim. Equipament que recol·lecta vapor líquids condensats mitjançant el refredament i compressió de vapor s'anomena ’’condensador’’.
Com es mesura la condensació
[modifica]La psicrometria mesura les ràtios de condensació des de l'evaporació de la humitat de l'aire a diferents pressions i temperatures atmosfèriques. L'aigua és el producte de la condensació del vapor.
Aplicacions de la condensació
[modifica]La condensació és un component crucial a la destil·lació, una aplicació important al laboratori i a la química industrial. Com que la condensació és un fenomen natural, es pot fer servir comunament per produir aigua en grans quantitats per a l'ús humà. Moltes estructures estan fetes solament amb la intenció de recol·lectar aigua per condensació. Aquestes estructures poden fer-se servir per retenir humitat del sòl en zones que s'estan desertificant, de tal forma que algunes organitzacions ensenyen a la gent que hi viu com els condensadors d'aigua els poden ajudar a combatre efectivament aquesta situació.[2] També és un procés crucial l'ús de les cambres de núvols. En aquest cas els ions produïts per una partícula incident actuen com a centres de nucleació per a la condensació del vapor, produint els núvols visibles.
Condensació en construcció d'edificis
[modifica]La condensació en la construcció d'edificis és un fenomen indesitjat, ja que pot causar creixement de fongs o herbes, ressecament de les fustes, corrosió i pèrdua d'energia, a causa de la transferència de calor. La condensació interestructural pot ser causada per ponts tèrmics, o per manca o insuficiència d'aïllament a la humitat o d'envidrament aïllant.[3]
Taula
[modifica]Aquesta taula mostra les transicions de fase de la matèria, indicant com s'anomena el canvi d'estat en cada cas.
Sòlid | Líquid | Gas | Plasma | |
---|---|---|---|---|
Sòlid | Fusió | Sublimació | ||
Líquid | Solidificació | Vaporització | ||
Gas | Sublimació inversa | Condensació | Ionització | |
Plasma | Recombinació |
Referències
[modifica]- ↑ IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. ("The Gold Book") (1997). Versió corregida en línia: (2006–) "condensation in atmospheric chemistry" (en anglès).
- ↑ FogQuest - Fog Collection / Water Harvesting Projects - Welcome
- ↑ diydata.com
- «Condensation principles (Picture)». Arxivat de l'original el 2007-03-26. [Consulta: 17 gener 2013].