Congrés Panafricanista d'Azània
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
| Ideologia | panafricanisme socialisme africà nacionalisme negre anticomunisme |
| Història | |
| Creació | 6 abril 1959 |
| Fundador | Robert Sobukwe |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | pac.org.za |
 
| |
El Congrés Panafricanista d'Azania generalment traduït com a Congrés Panafricà o PAC (en anglès: Pan Africanist Congress of Azania) va ser un moviment nacionalista negre sud-africà i, actualment, un partit polític.
Es va establir com una organització clandestina durant el règim de l'apartheid, a l'abril de 1959, sota el lideratge de Robert Sobukwe, en separar-se del Congrés Nacional Africà (ANC).[1]
Va ser legalitzat el 1990 juntament amb les altres organitzacions nacionalistes negres, incloent l'ANC.
Lluites internes
[modifica]El PAC ha estat assetjat per lluites internes i ha tingut nombrosos canvis de lideratge des de la seva transició a un partit polític. El 1996, Clarence Makwetu, que va dirigir el partit en les eleccions de 1994, va ser destituït per "desacreditar el partit".[2]
L'agost de 2013, el PAC va triar Alton Mphethi com a president, després que el líder anterior Letlapa Mphahlele fos expulsat el maig enmig d'acusacions d'intentar causar divisió en el partit, irregularitats financeres i mal lideratge.[3][4] Una facció del PAC va continuar considerant a Mphahlele com a líder. L'assumpte va ser resolt en els tribunals, amb Mpheti finalment sent confirmat com a líder del partit per a les eleccions de 2014.[5][6] Posteriorment, Mpheti va ser acusat d'assassinat d'un ciutadà swazi, Mthunzi Mavundla.[7]
Luthando Mbinda va ser triat president al congrés de 2014 a Botshabelo, mentre que Letlapa Mphahlele va ser triat al juliol de 2015 a Manguang. Mbinda va afirmar que l'elecció de Mphahlele no era vàlida, ja que ell no era un membre vàlid. La Comissió Electoral Independent va suspendre les assignacions del fons estatutari del partit fins que es va aclarir qui liderava el partit, i l'octubre de 2015 el tribunal superior va confirmar que Mbinda era el líder reconegut.[8][9]
Resultats electorals
[modifica]| Eleccions generals de Sud-àfrica | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Elecció | Candidat | Vots | % | Escons Assemblea | +/- | Escons Consell | +/- | Govern |
| 1994 | 243.478 | 1.25 | 5/400 | 0/90 | Oposició | |||
| 1999 | 113.125 | 0.78 | 3/400 |  2
|
0/90 | = | Oposició | |
| 2004 | 113.512 | 0.73 | 3/400 | = | 0/90 | = | Oposició | |
| 2009 | 48.530 | 0.27 | 1/400 | 2
|
0/90 | = | Oposició | |
| 2014 | 37.784 | 0.21 | 1/400 | = | 0/90 | = | Oposició | |
| 2019 | 32.677 | 0.18 | 1/400 | = | 0/90 | = | Oposició | |
| 2024 | Mzwanele Nyhontso | 36.716 | 0,23 / 100 |
1 / 400 |
= | Coalició | ||
Referències
[modifica]- ↑ «Pan-Africanist Congress of Azania (PAC) (South African organization)». Encyclopædia Britannica, 12-05-2014.
- ↑ «SA has moved backwards, says PAC stalwart Makwetu» (en anglès). Mail and Guardian. [Consulta: 3 abril 2016].
- ↑ Ntokozo Sindane. «PAC Announces New Party President» (en anglès). The Public News Hub, 11-08-2013. [Consulta: 6 juliol 2014].
- ↑ «PAC to plot a new path» (en anglès). The Citizen, 09-06-2013. Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2014.
- ↑ «PAC hits campaign trail after leadership fight ends» (en anglès). Herald Live. Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2015.
- ↑ «Pan-Africanist Congress of Azania (PAC)». Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2015.
- ↑ «I lied about murder to protect my wife’s dignity – Alton Mphethi» (en anglès). City Press. Arxivat de l'original el 20 de març de 2015.
- ↑ Marianne Merten. «PAC court bid to get its IEC funding». Independent Online, 10-07-2015.
- ↑ «High Court Ruling». pac.org.za. Arxivat de l'original el 31 de març de 2016.