Vés al contingut

Congrés dels Aliats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCongrés dels Aliats
Dades
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata

El Congrés dels Aliats (Congress Alliance en anglès) va ser una coalició anti-apartheid formada a Sud-àfrica durant la dècada de 1950. Liderada pel Congrés Nacional Africà (ANC), el Congrés era una aliança multiracial que cercava una Sud-àfrica democràtica.

Carta de la Llibertat

[modifica]

El Congrés dels Aliats va tenir un paper molt important en el desenvolupament de la Carta de la Llibertat (Freedom Charter en anglès), que era una declaració de principis fonamentals de l'aliança. Caracteritzada per les seves demandes obertes, "El Poble ha de governar!", la Carta va ser ratificada en un míting de masses, el Congrés del Poble, celebrat a Kliptown, Soweto, el juny de 1955.[1][2]

El Congrés dels Aliats va ser format com a part dels esforços del Congrés Nacional Africà per promoure un moviment anti-apartheid multiracial.[3]

Aliats i organitzacions associades

[modifica]

Detencions

[modifica]

El desembre de 1956, la major part dels membres rellevants del Congrés dels Aliats va ser arrestat i jutjat per traïció, inclosa la totalitat de l'executiva de l'ANC. 105 africans, 21 indis, 23 blancs i 7 mestissos que formaven part del Congrés van ser arrestats. Molts dels líders, com el mateix Nelson Mandela, van ser detinguts i confinats a la Presó de Johannesburg, resultant en "la sessió del Congrés més llarga i nombrosa en anys".".[4] Els detinguts van ser jutjats durant el conegut com a Judici per Traïció.

Referències

[modifica]
  1. «ANC History Congress». About.com. Arxivat de l'original el 2011-10-17. [Consulta: 13 juliol 2014].
  2. «South African History Online». Congress Alliance. Arxivat de l'original el 2011-06-07. [Consulta: 13 juliol 2014].
  3. Gerhart, Gail M. Black power in South Africa: The evolution of an ideology. University of California Press. 
  4. Mandela, Nelson. Long Walk To Freedom: The Autobiography of Nelson Mandela, 1994.