Erigeron canadensis
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | horseweed oil (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Astereae |
| Gènere | Erigeron |
| Espècie | Erigeron canadensis L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El cànem bord (Erigeron canadensis)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Erigeron dins la família de les asteràcies (Asteraceae). És una planta nativa del continent americà però que ha estat introduïda a altres parts del món, especialment a Europa. Té usos com a verí, com a medicina i com a aliment.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de calistra, cànem, canemeres, cànems bords, coniza, coniza canadenca, cua de vaca, erígeron canadenc, lleganyosa, mata cànem i setembrines.[2]
Descripció
[modifica]
És una planta herbàcia anual, de vegades biennal, amb una roseta basal i una o més tiges erectes i híspides que poden atènyer un metre i mig d'altura. Les fulles caulinars són entre oblanceolades i linears, de 2 a 8 cm de llargària i d'entre 2 i 8 mm d'amplada, glabrescents i sovint amb els marges ciliats. Les flors es troben agrupades en petits capítols, d'uns 3 mm de diàmetre, que al seu torn formen panícules o corimbes, l'involucre acostuma a tenir entre 20 i 40 bràctees. Les flors ligulades són femenines, blanques i en un nombre d'entre 24 i 45 unitats, els flòsculs són hermafrodites i n'hi ha entre 12 i 25. El fruit és un aqueni amb el papus d'entre 1 i 1,3 mm de llargària.[3][4]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims d'Erigeron canadensis:[2]
- Sinònims homotípics
- Aster canadensis (L.) E.H.L.Krause
- Caenotus canadensis (L.) Raf.
- Conyza canadensis (L.) Cronquist
- Conyzella canadensis (L.) Rupr.
- Leptilon canadense (L.) Britton
- Marsea canadensis (L.) V.M.Badillo
- Tessenia canadensis (L.) Bubani
- Trimorpha canadensis (L.) Lindm.
- Sinònims heterotípics
- Caenotus pusillus Raf.
- Conyza bonariensis var. angustifolia (Cabrera) Cabrera
- Conyza canadensis var. glabrata (A.Gray) Cronquist
- Conyza canadensis var. incisa P.D.Sell
- Conyza canadensis var. obovoidea P.D.Sell
- Conyza canadensis var. pusilla (Nutt.) Cronquist
- Conyza canadensis var. robusta P.D.Sell
- Conyza canadensis var. simplex P.D.Sell
- Conyza parva Cronquist
- Conyza rufescens Hoffmanns. & Link
- Erigeron bonariensis var. angustifolius Cabrera
- Erigeron canadensis f. coloratus Fassett
- Erigeron canadensis var. glabratus A.Gray
- Erigeron canadensis var. grandiflorus Schwein.
- Erigeron canadensis var. levis Makino
- Erigeron canadensis var. pusillus (Nutt.) B.Boivin
- Erigeron canadensis var. strictus Farw.
- Erigeron myriocephalus Rech.f. & Edelb.
- Erigeron paniculatus Lam.
- Erigeron pusillus Nutt.
- Erigeron ruderalis Salisb.
- Erigeron setiferus Post ex Boiss.
- Erigeron strictus DC.
- Inula canadensis Bernh.
- Leptilon canadense var. pusillum (Nutt.) Daniels
- Leptilon pusillum (Nutt.) Britton
- Senecio ciliatus Walter
Hàbitat
[modifica]Herbassars ruderals terofítics, és a dir, formats per plantes anuals. Més abundant a muntanya que al litoral. Es troba a tots els Països Catalans, on és una espècie introduïda; apareix des del nivell del mar fins als 1.250 metres i excepcionalment a l'alta muntanya a 1.775 m.[7]
És una planta resistent a l'herbicida més comú, que és el glifosat,[3] la seva infestació pot reduir el rendiment de la soia en un 83% i és especialment problemàtica en l'agricultura de sembra directa.
Galeria
[modifica]-
Roseta basal -
Grup de plantes -
Capítol -
Papus
Referències
[modifica]- ↑ «Erigeron canadensis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Erigeron canadensis L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ 3,0 3,1 «Erigeron canadensis» (en anglès). Alabama Herbarium Consortium & University of West Alabama. [Consulta: 31 gener 2025].
- ↑ «anadian horseweed» (en anglès). United States Department of Agriculture. Natural Resources Conservation Service. [Consulta: 31 gener 2025].
- ↑ «Erigeron canadensis L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 31 gener 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 863.
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
Bibliografia
[modifica]
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- A. Davis, K. Renner, C. Sprague, L. Dyer, D. Mutch (2005). Integrated Weed Management. MSU.
- Everitt, J.H.; Lonard, R.L., Little, C.R.. Weeds in South Texas and Northern Mexico. Lubbock: Texas Tech University Press, 2007. ISBN 0-89672-614-2