Vil·là
El papus, plomall o vil·là[1] és una prolongació com una mena d'apèndix que tenen alguns fruits, principalment els de la família de les asteràcies, que és el resultat d'una transformació del calze en flors d'ovari ínfer i que consisteix en un conjunt de pèls, de setes, d'esquames, o en una coroneta membranosa, agafat a la part superior del fruit i que es desprèn juntament amb aquest.
Formes de papus
[modifica]El papus de pèls (popularment anomenat vil·là),Leontodon, Scorzonera, Urospermum, Tragopogon, etc. Pèls simples als papus de l'enciam (gènere Lactuca), dent de lleó (Taraxacum), card marià (Silybum marianum), etc.
Els papus de setes poden ser simples o tenir altres setes o arestes més menudes, que ajuden a la disseminació agafant-se als animals, i que poden ser antorses (dirigides cap endavant) o retorses (cap enrere). Plantes molt corrents amb aquest tipus de papus són les del gènere Bidens.
Papus format per esquames o dents els trobem entre altres als gèneres Cichorium (xicoira) Tagetes o Hyoseris. Algunes espècies d'aquest darrer tenen pèls i esquames compartint l'espai del capítol.
Espècies com Leontodon tuberosus o Leontodon taraxacoides tenen els aquenis circumdants embolcallats per les bràctees involucrals i amb un papus consistent en una coroneta membranosa, més o menys denticulada, mentre que els aquenis interiors tenen papus de pèls plomosos.
Hi ha altres plantes amb llavors que disposen d'un petit plomall útil per a la disseminació pel vent, però al no provenir d'una modificació del calze és incorrecte anomenar-lo papus. Però sí que es podria anomenar vil·là.Tamarix) o epilobis (gènere Epilobium).
Exemple, els fruits dels tamarius (gènereCultura popular
[modifica]La canalla sol bufar els papus del dent de lleó per a fer-los pujar enlaire.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- El mot vil·là és a la Gran Enciclopèdia Catalana (1980) com a sinònim de papus, de significat limitat a les peces que són modificacions del calze.
- Igualment a la Història Natural dels Països Catalans, també d'Enciclopèdia Catalana, del 1985, volum 6 de plantes superiors.