Vés al contingut

Conjectura abc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En teoria de nombres, la conjectura abc, també anomenada conjectura d'Oesterlé–Masser, relaciona els factors primers de dos nombres enters a, b amb els de la seva suma, c. La conjectura va sorgir d'una conversa entre Joseph Oesterlé i David Masser el 1985.[1]

La conjectura estipula que el producte dels diferents factors primers de abc no acostuma a ser gaire menor que c. Altres conjectures i teoremes van sorgir poc després a partir d'aquesta hipòtesi, fins al punt que el matemàtic Dorian Goldfield la va descriure com el problema no resolt més important dins del camp de l'anàlisi d'equacions diofàntiques.[2] La conjectura també està relacionada amb altres problemes de teoria de nombres; per exemple, demostrar que és certa proporcionaria una nova demostració de l'últim teorema de Fermat.[3]

La conjectura abc es va originar com el resultat dels intents d'Oesterlé i Masser per entendre la conjectura de Szpiro sobre les corbes el·líptiques, que involucra més estructures geomètriques en el seu enunciat.[1][4] Hi ha hagut diversos intents de demostrar la conjectura abc, però cap ha tingut una àmplia acceptació. Shinichi Mochizuki va afirmar tenir una prova l'any 2012,[5] però la conjectura encara es considera sense provar per la comunitat matemàtica.[6][7]

Enunciat

[modifica]

Definim l'equació a + b = c, on a, b, c són nombres coprimers. Es defineix el radical d'un enter com el producte dels seus factors primers diferents,

Llavors, «habitualment» es compleix que c < r(abc). La conjectura abc tracta les excepcions a aquest fenomen.

Específicament, postula que per tot nombre real ε més gran que 0, existeix només un nombre finit de triplets (a, b, c) tals que c > r(abc)1+ε.[8]

Una formulació equivalent és que per tot valor ε existeix una constant κ(ε), amb la qual per tots els triplets es compleix que c < κ(ε) · r(abc)1+ε, per valors ε > 0 i κ(ϵ) > 0.[a]

Una forma més feble de la conjectura afirma que (|a|·|b|·|c|)1/3 < κ(ε) · r(abc)1+ε.

També existeix una variant de la conjectura introduïda per Alan Baker el 1998, estretament relacionada amb el mètode de formes linears en logaritmes. Definint N com el radical de abc, i ω com el nombre de factors primers diferents de abc, es postula que existeix una constant absoluta C tal que c < C(ε N)1+ε.[9]

Notes

[modifica]
  1. Èpsilon (ε) fa referència a un paràmetre petit que tendeix a zero. Kappa (κ), en aquest cas, relaciona c amb el producte dels tres coprimers. Es coneix que quan ε tendeix a 0, κ(ε) tendeix a infinit.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Oesterlé, Joseph (1988), "Nouvelles approches du "théorème" de Fermat", Astérisque, Séminaire Bourbaki exp 694 (161): 165–186, ISSN 0303-1179, MR 0992208
  2. Goldfeld, Dorian «Beyond the last theorem». Math Horizons, 4, 1996, pàg. 26–34. DOI: 10.1080/10724117.1996.11974985.
  3. Granville, Andrew; Tucker, Thomas «It's as easy as abc» (PDF). Notices of the AMS, 49, 10, 2002, pàg. 1224-31.
  4. Goldfield, Dorian. «Modular forms, elliptic curves and the abc-conjecture». A: A panorama in number theory or The view from Baker's garden. Cambridge University Press, 2002, p. 128-147. ISBN 0-521-80799-9. 
  5. Ball, Peter «Proof claimed for deep connection between primes». Nature, 2012. DOI: 10.1038/nature.2012.11378.
  6. Revell, Timothy «Baffling ABC maths proof now has impenetrable 300-page 'summary'». New Scientist, 2017.
  7. Castelvecchi, Davide «The biggest mystery in mathematics: Shinichi Mochizuki and the impenetrable proof». Nature, 526, 7572, 2015, pàg. 178–181. DOI: 10.1038/526178a. PMID: 26450038.
  8. Waldschmidt, Michel «Lecture on the abc Conjecture and Some of Its Consequences» (PDF). Mathematics in the 21st Century. Springer Proceedings in Mathematics & Statistics, 99, 2015, pàg. 211-230. DOI: 10.1007/978-3-0348-0859-0_13. ISBN 978-3-0348-0858-3
  9. Baker, Alan. «Logarithmic forms and the abc conjecture». A: Number theory. Diophantine, computational and algebraic aspects. Proceedings of the International Conference Held in Eger, Hungary, J (De Gruyter Proceedings in Mathematics). De Gruyter, 1998.