Es tracta d'un conjunt de cases, de l'1 al 5 amb un aire decididament arabitzant, moda de la que no s'escapà pràcticament cap arquitecte de principis de segle i que fou una conseqüència de l'Exposició Internacional. Tres cases netament diferents, malgrat la unitat d'estil. Totes elles de planta baixa i un pis, de factura de maó arrebossat amb les ornamentacions i les baranes del terrat de maó vist. Cal destacar la sensació de relleu aconseguida en les sanefes que emmarquen les obertures i els límits de la casa nº5 i que es repeteix en la barana superior que tant en aquesta casa com en la seva veïna passa a complementar la seva funcionalitat amb una clara intenció decorativa.[1]
La Colònia Güell, està tota ella projectada i construïda entre els anys 1890, data en què es va posar la primera pedra de la fàbrica de filats i teixits de cotó. El 1917 es deturà provisionalment la construcció de l'església i per causa de la mort d'A. Gaudí l'any següent ja no es continuà. Els conjunts de casetes per a treballadors estan datats entre els anys 1908 i 1914 en la seva majoria, encara que no consta la data exacta en cap d'ells. El projecte urbanístic és atribuït al col·laborador de Gaudí, F. Berenguer i Mestre.[1]
↑ 1,01,1«Conjunt del carrer Reixach». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 febrer 2016].
