Conjunt carrer Reixach (Santa Coloma de Cervelló)
Conjunt del carrer Reixach | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Carrer | ||||||
Construcció | Inici del segle xx | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | la Colònia Güell (Baix Llobregat) | ||||||
Localització | C. Reixach, 1-5, Colònia Güell. Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 18941 | ||||||
|
El Conjunt del carrer Reixach és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Es tracta d'un conjunt de cases, de l'1 al 5 amb un aire decididament arabitzant, moda de la que no s'escapà pràcticament cap arquitecte de principis de segle i que fou una conseqüència de l'Exposició Internacional. Tres cases netament diferents, malgrat la unitat d'estil. Totes elles de planta baixa i un pis, de factura de maó arrebossat amb les ornamentacions i les baranes del terrat de maó vist. Cal destacar la sensació de relleu aconseguida en les sanefes que emmarquen les obertures i els límits de la casa nº5 i que es repeteix en la barana superior que tant en aquesta casa com en la seva veïna passa a complementar la seva funcionalitat amb una clara intenció decorativa.[1]
Història
[modifica]La Colònia Güell, està tota ella projectada i construïda entre els anys 1890, data en què es va posar la primera pedra de la fàbrica de filats i teixits de cotó. El 1917 es deturà provisionalment la construcció de l'església i per causa de la mort d'A. Gaudí l'any següent ja no es continuà. Els conjunts de casetes per a treballadors estan datats entre els anys 1908 i 1914 en la seva majoria, encara que no consta la data exacta en cap d'ells. El projecte urbanístic és atribuït al col·laborador de Gaudí, F. Berenguer i Mestre.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Conjunt del carrer Reixach». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 febrer 2016].