Vés al contingut

Conrad d'Utrecht

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaConrad d'Utrecht
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1099 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Utrecht (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Bisbe

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Representació de l'assassinat del bisbe Conrad

Conrad d'Utrecht (? - Utrecht - 14 d'abril de 1099) va ser bisbe d'Utrecht entre 1076 i 1099.

Història

[modifica]

Abans de convertir-se en bisbe va ser camarlenc de l'arquebisbe Anno II de Colònia i, per un temps, el tutor del príncep Enric, el futur emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic. [1] Quan l'excomunicat bisbe Guillem I d'Utrecht va morir el 1076, l'emperador va donar la seu episcopal d'Utrecht a Conrad, qui, a l'igual del seu predecessor, es va posar de part d'Enric IV en els seus conflictes de lluita de les investidures amb el papa Gregori VII, i al sínode de Brixen l'any 1080 fins i tot va condemnar al papa com un heretge.[1]

El cronista contemporani, Lambert d'Hersfeld, nomena a Conrad un «bisbe cismàtic, indigne de la celebració d'una seu episcopal». En una batalla amb Robert I de Flandes, Conrad va ser derrotat, després capturat i obligat a cedir part de West Frísia a Robert. Aquesta pèrdua territorial del bisbe es va veure compensada per l'emperador, qui, en 1077, li va donar el districte de Stavoren, i el 1086 va afegir els altres dos districtes de Frísia, Oostergo i Westergo.[1]

Va ser el fundador i arquitecte de l'església-col·legiata de Nôtre-Dame a Utrecht. Va ser assassinat, poc després d'acabar la santa missa, pel seu arquitecte frisó a qui havia donat l'acomiadat, i que, en opinió d'alguns, va ser instigat per un home noble, els dominis del qual Conrad va celebrar injustament.[1]

Es creu que va ser qui va escriure el discurs Pro Imperatore contra Papam, i el van lliurar al Sínode de Gerstungen el 1085. Es documenta per Johannes Aventinus (m. 1534) a la seva Vita Henrici IV i per Melchior Goldast (m. 1635) en el seu Pro Henrico IV imperatore. Karl Josef von Hefele [2] va expressar la seva opinió que el discurs està falsament atribuït a Conrad d'Utrecht, i que el mateix Aventinus és l'autor.[1]

Va ser assassinat a Utrecht per un frisó el 14 d'abril de 1099.


Precedit per:
Guillem I d'Utrecht
Bisbe d'Utrecht
1076 - 1099
Succeït per:
Bucard de Lechsgemünd

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Catholic Encyclopedia. Conrad of Utrecht», 1908. [Consulta: 28 gener 2016 New Adven].