Vés al contingut

Agricultura intensiva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Conreu intensiu)
Publicitat del Nitrat de Xile.
Camps de feixes per arròs a Yunnan, Xina.

L'agricultura intensiva o conreu intensiu és un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts inputs de capital, i de treball o l'alt ús de tecnologies com agroquímics (plaguicides, fertilitzants, llavors seleccionades, etc.) en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals,[1][2] en contrast amb moltes formes d'agricultura sostenible tals com l'agricultura ecològica o l'agricultura extensiva, les quals impliquen una relativament baixa incorporació de materials i treball. La producció agrícola en l'àmbit mundial es va doblar 4 vegades entre 1820 i 1975[3] per alimentar una població mundial de 1.000 milions de persones el 1800 i 6.500 milions el 2002.[4] Les formes modernes d'agricultura intensiva si bé han incrementat els rendiments han estat font de contaminació difusa.[1]

Per explicar el fenomen de la intensificació de l'agricultura, cal tenir present que el que ha passat a les dècades dels 80 i 90, no es considera una intensificació en si mateixa, sinó un canvi de model dins del propi fenomen de la intensificació de la agricultura. Un exemple podria ser l'etapa coneguda com la «revolució verda», ja que representa un canvi d'escala dins de la pròpia agricultura extensiva.

També es pot parlar de l'agricultura intensiva en medis ecològics, com el mètode del “bancal profund”. Aquest mètode no és perjudicial per al medi ambient i és conegut com a «agricultura intensiva», però a causa de la seva costosa mecanització és utilitzat en petits horts de tipus escolar o familiar.

Història

[modifica]
Imatge de principis del segle xx d'un tractor llaurant un camp d'alfals.

El desenvolupament agrícola a Gran Bretanya entre el segle xvi i mitjan del segle xix va suposar un enorme augment de la productivitat agrícola i de la producció neta. Això, alhora, va contribuir a un creixement demogràfic sense precedents, alliberant un percentatge important de la mà d'obra, i ajudant així a possibilitar la Revolució Industrial. Els historiadors van citar el cercament, la mecanització, la rotació de cultius en quatre camps i la cria selectiva com les innovacions més importants.[5]

L'agricultura industrial va sorgir amb la revolució industrial. A principis del segle xix, les tècniques agrícoles, les eines, les reserves de llavors i les cultivars havien millorat tant que el rendiment per unitat de terra era moltes vegades superior al vist en la Edat Mitjana.[6]

La primera fase va suposar un procés continu de mecanització. La maquinària tirada per cavalls, com la recol·lectora McCormick, va revolucionar la collita, mentre que invents com la desmotadora de cotó van reduir el cost del processament. Durant aquest mateix període, els agricultors van començar a utilitzar trilladores i tractors impulsats per vapor.[7][8][9] En 1892, es va desenvolupar amb èxit el primer tractor impulsat per gasolina, i en 1923, el Farmall d'International Harvester es va convertir en el primer tractor polivalent, marcant un punt de inflexió en la substitució dels animals de tir per màquines. A continuació es van desenvolupar recol·lectores mecàniques, sembradores, trasplantadores i altres equips, que van revolucionar encara més l'agricultura.[10] Aquests invents van augmentar el rendiment i van permetre als agricultors individuals gestionar explotacions cada cop més grans.[11]

La identificació del nitrogen, el fòsfor i el potassi (NPK) com a factors crítics per al creixement de les plantes va conduir a la fabricació de fertilitzants sintètics, augmentant encara més el rendiment dels cultius. En 1909, es va demostrar per primera vegada el mètode Haver-Bosch per sintetitzar nitrat d'amoni. Els fertilitzants NPK van estimular les primeres preocupacions sobre l'agricultura industrial, a causa de la preocupació que venien amb efectes secundaris com la compactació del sòl, l'erosió del sòl, i la disminució de la fertilitat del sòl en general, juntament amb les preocupacions de salut sobre els productes químics tòxics que entren en el subministrament d'aliments.[12]

El descobriment de les vitamines i el seu paper en la nutrició, en les dues primeres dècades del segle XX, va donar lloc als suplements vitamínics, que en la dècada de 1920 van permetre que part del bestiar es criés sota sostre, reduint la seva exposició als elements naturals adversos.

Després de la Segona Guerra Mundial, l'ús de fertilitzants sintètics va augmentar ràpidament.[13]

El descobriment de antibiòtics i vacunes va facilitar la cria de bestiar en reduir les malalties.[14] Els avenços en la logística i la refrigeració, així com en la tecnologia de processament, van fer factible la distribució a llarga distància. La gestió integrada de plagues és el mètode modern per minimitzar l'ús de plaguicides a nivells més sostenibles.[15]

Hi ha preocupació per la sostenibilitat de l'agricultura industrial, i pels efectes mediambientals dels fertilitzants i pesticides, cosa que ha donat lloc al moviment orgànic.[16] i ha creat un mercat per a l'agricultura intensiva sostenible, així com finançament per al desenvolupament de tecnologia apropiada.

Característiques

[modifica]

Requeriments

[modifica]

Es requereix fort ús d'energia solar i de combustibles com el petroli i derivats; s'apliquen productes químics com els fertilitzants tractats o els plaguicides. Les característiques de l'agricultura intensiva són:

  • Alta productivitat de la terra.
  • Utilització d'un únic tipus de llavors per al cultiu.
  • Localització en planes amb terres rics en nutrients.
  • Utilització de molta mà dobra humana.
  • Utilització de plaguicides i fitosanitaris contra insectes o fongs perjudicials per als cultius, encara que és una pràctica que va en disminució a causa de la consolidació dels mètodes de control biològic de plagues.
  • Despesa d'enormes quantitats d'energia.

Avantatges

[modifica]

Té un gran nombre de beneficis:[17]

  • Rendiment incrementat per superfície, per persona, i per diners invertits.
  • El menor espai pels animals significa menor cost energètic per criar-los i menor preu al consumidor.
  • Els animals s'alimenten per al màxim creixement.

Inconvenients

[modifica]

Altera el medi ambient de diverses formes.

  • Limita o destrueix l'hàbitat natural d'animals i plantes i provoca erosió del sòl.
  • L'ús de fertilitzants altera la biologia de rius i llacs.[18] El creixement d'algues pel nitrogen afegit per fertilitzar al Golf de Mèxic, per exemple, fan una zona hipòxica deficient en oxigen.
  • Els plaguicides generalment maten insectes útils.
  • Generalment no és una agricultura sostenible.
  • Requereix grans aportacions d'energia
  • Contaminació de rius i llacs.
  • Efectes negatius en la salut dels aplicadors d'agroquímics i en els consumidors.

Feixes i bancals

[modifica]

Les feixes, terrasses o bancals és una antiga forma d'agricultura intensiva que a la vegada lluita contra l'erosió que ocorreria en plantar en terrenys muntanyosos amb alts pendents.

Reptes

[modifica]
Vegeu també: Política agrària, Agroindústria, i Cria intensiva d'animals

Els desafiaments i problemes de l'agricultura industrial per a la societat, per al sector i per als drets dels animals inclouen els costos i beneficis tant de les pràctiques actuals com dels canvis proposats a aquestes pràctiques.[19][20] Aquesta és una continuació de milers d‟anys d‟invenció en l‟alimentació de poblacions en creixement.

« Quan els caçadors-recol·lectors amb poblacions en creixement van esgotar les existències de caça i aliments silvestres a tot el Pròxim Orient, es van veure obligats a introduir l'agricultura. Però l'agricultura va portar hores de feina molt més llargues i una dieta menys rica que la que gaudien els caçadors-recol·lectors. El major creixement de la població entre els agricultors itinerants de tala i crema va conduir a períodes de guaret més curts, rendiments més baixos i erosió del sòl. Es van introduir l'arada i els fertilitzants per fer front a aquests problemes, però una vegada més van implicar més hores de feina i la degradació dels recursos del sòl.[21] »

Creixement de la població

[modifica]
Vegeu també: Població mundial i Història de l'agricultura
Població (estimació) 10000 a. C.–2000 d. C.

Molt aproximadament:

  • Fa 30.000 anys els caçadors-recol·lectors alimentava 6 milions de persones
  • Fa 3.000 anys l'agricultura primitiva alimentava 60 milions de persones
  • Fa 300 anys una agricultura més intensiva alimentava 600 milions de persones
  • Avui l'agricultura industrial intenta alimentar 8 mil milions de persones

Entre 1930 i 2000, la productivitat agrícola dels EUA (producte dividit per tots els insums) va augmentar en una mitjana del voltant del 2 per cent anual, la qual cosa va provocar que els preus dels aliments disminuïssin. "El percentatge de l'ingrés disponible dels EUA gastat en aliments preparats a la llar va disminuir, del 22 per cent el 1950 al 7 per cent a finals de segle".[22]

Altres impactes

[modifica]

Impacte ambiental

[modifica]
Article principal: Impacte ambiental de l'agricultura

L'agricultura industrial utilitza enormes quantitats d'aigua i energia,[23] la qual cosa cobra sentit atès que la seva productivitat és diverses vegades més gran que la de l'agricultura tradicional. A diferència de l'agricultura tradicional, l'agricultura intensiva és capaç de produir la mateixa quantitat d'aliments utilitzant una quantitat de terra molt menor provocant un esgotament més gran del sòl.[24] Lús intensiu de plaguicides pot generar que les plagues es tornin més resistents a aquests. Les pràctiques agrícoles industrials són un dels principals impulsors de l'escalfament global, i representen entre el 14% i el 28% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle netes.[25]

Molts dels efectes negatius de l'agricultura industrial poden sorgir a certa distància dels camps i les granges. Els compostos de nitrogen del Mitjà Oest, per exemple, viatgen pel Mississipí per degradar les pesqueries costaneres al Golf de Mèxic, causant les anomenades zones mortes oceàniques.[26]

Moltes espècies de plantes i animals silvestres s'han extingit a escala regional o nacional i el funcionament dels agroecosistemes s'ha vist profundament alterat. La intensificació agrícola inclou una varietat de factors, inclosa la pèrdua del paisatge, l'augment de la grandària de les granges i els camps i l'augment de l'ús d'insecticides i herbicides.[27] Els agroquímics s'han implicat en el trastorn del col·lapse de colònies, en què desapareixen els membres individuals de les colònies d'abelles.[28] (La producció agrícola depèn en gran manera de les abelles per a pol·linitzar moltes varietats de fruites i verdures).

L'agricultura intensiva crea condicions per al creixement i la transmissió de paràsits que són molt diferents de les que troben els paràsits a les poblacions d'hostes naturals, alterant potencialment la selecció en una varietat de trets, com els trets d'història de vida i la virulència . Alguns brots epidèmics recents han fet ressaltar l'associació amb pràctiques agrícoles intensives. Per exemple, el virus de l'anèmia infecciosa del salmó (ISA) està causant pèrdues econòmiques significatives per a les granges de salmó. El virus ISA és un ortomixovirus amb dos clades diferents, un europeu i un altre nord-americà, que van divergir abans del 1900 (Krossøy et al. 2001).[29] Aquesta divergència suggereix que una forma ancestral del virus estava present als salmònids salvatges abans de la introducció dels salmònids cultivats en gàbies. A mesura que el virus es va propagar per transmissió vertical (de pares a fills)

El monocultiu intensiu augmenta el risc de falles a causa de plagues, clima advers i malalties.[30][31]

Social

[modifica]

Un estudi de l'Oficina d'Avaluació de Tecnologia dels EUA va concloure que, pel que fa a l'agricultura industrial, hi ha una "relació negativa entre la tendència cap a l'augment de la mida de les granges i les condicions socials a les comunitats rurals" en un "nivell estadístic".[32] El monocultiu agrícola pot comportar riscos socials i econòmics.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Encyclopaedia Britannica's definition of Intensive Agriculture
  2. ↑ «BBC School fact sheet on intensive farming». Arxivat de l'original el 2005-01-09. [Consulta: 9 gener 2005].
  3. ↑ Es va doblar entre 1820 i 1920; entre 1920 i 1950; entre 1950 i 1965; i una vegada més entre 1965 i 1975. Scully, Matthew. Dominion, St. Martin's Griffin, p. 29.
  4. ↑ Scully, Matthew. Dominion, St. Martin's Griffin, p. 29.
  5. ↑ * Overton, Mark. Revolució agrícola a Anglaterra 1500-1850 (19 de setembre de 2002), BBC.
    • Valenze, Deborah. The First Industrial Woman (Nova York: Oxford University Press, 1995), p. 183.
    • Kagan, Donald. The Western Heritage (Londres: Prentice Hall, 2004), pp. 535-539.
  6. ↑ Kingsbury, Noel. Hybrid: The History and Science of Plant Breeding. University of Chicago Press, 2009. ISBN 978-0226437132. 
  7. ↑ Brettman, Allan «Los coleccionistas del Great Oregon Steam-Up siempre están alborotados por su pasión». , 24-07-2010.
  8. ↑ «¡.html Los Land Rovers del Valle de Ottawa - Prosas y páginas de los miembros - Mike Rooth - Locomotoras - Tractor de vapor, Parte I».[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Motores de vapor», 2019. [Consulta: 20 setembre 2019].
  10. ↑ Janick, Jules. Revolución científica agrícola: Mecánica. Universidad de Purdue. 
  11. ↑ «El impacto de la mecanización en la agricultura». The Bridge on Agriculture and Information Technology, vol. 41, 3, Fall 2011.
  12. ↑ Stinner, D.H. William Lockeretz. La agricultura ecológica: Una historia internacional. Oxfordshire, Reino Unido y Cambridge, Massachusetts: CAB International (CABI), 2007. ISBN 978-0-85199-833-6. }
  13. ↑ «A Historical Perspective». International Fertilizer Industry Association. Arxivat de l'original el 2012-03-09. [Consulta: 7 maig 2013].
  14. ↑ Hoelzer, Karin; Bielke, Lisa; Blake, Damer P.; Cox, Eric; Cutting, Simon M.; Devriendt, Bert; Erlacher-Vindel, Elisabeth; Goossens, Evy; Karaca, Kemal «Las vacunas como alternativas a los antibióticos para los animales productores de alimentos. Part 1: challenges and needs». Veterinary Research, vol. 49, 1, 31-07-2018, pàg. 64. DOI: 10.1186/s13567-018-0560-8. ISSN: 1297-9716. PMC: 6066911. PMID: 30060757.
  15. ↑ US EPA, OCSPP. «Principios de gestión integrada de plagas (IPM)» (en anglès). US EPA, 28-09-2015. [Consulta: 22 maig 2021].
  16. ↑ «Una breve historia de nuestra adicción mortal a los fertilizantes nitrogenados». .
  17. ↑ Encyclopaedia Britannica - Intensive Agriculture
  18. ↑ Ongley, Edwin D. «Chapter 3: Fertilizers as water pollutants». A: Food and Agriculture Organization of the United Nations. Control of water pollution from agriculture - FAO irrigation and drainage paper 55 (en anglès). Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1996. ISBN 92-5-103875-9 [Consulta: 16 febrer 2012]. 
  19. ↑ Kershen, Drew L. "The contested vision for agriculture's future: Sustainable Intensive Agriculture and Agroecology." Creighton L. Rev. 46 (2012): 591.
  20. ↑ Beirne, Piers «For a Nonspeciesist Criminology: Animal Abuse as an Object of Study» (en anglès). Criminology, vol. 37, 1, 2-1999, pàg. 117–148. DOI: 10.1111/j.1745-9125.1999.tb00481.x. ISSN: 0011-1384.
  21. ↑ Boserup, The Conditions of Agricultural Growth, Allen and Unwin, 1965, expanded and updated in Population and Technology, Blackwell, 1980
  22. ↑ «U.S. Agriculture in the Twentieth Century by Bruce Gardner, University of Maryland». Arxivat de l'original el 2013-09-28.
  23. ↑ «Moseley, W.G. 2011. "Make farming energy efficient". Atlanta Journal-Constitution. June 3. pg. 15A.». ajc.com.
  24. ↑ «George Monbiot is wrong to suggest small farms are best for humans and nature.» The Guardian.
  25. ↑ Mbow, C.; Rosenzweig, C.; Barioni, L. G. [et al.].. «Chapter 5: Food Security». A: IPCC SRCCL, 2019, p. 439–442. 
  26. ↑ «What is a dead zone?». NOAA. [Consulta: 18 abril 2015]. «The largest hypoxic zone in the United States, and the second largest hypoxic zone worldwide, forms in the northern Gulf of Mexico adjacent to the Mississippi River. This image from a NOAA animation shows how runoff from farms (green areas) and cities (red areas) drains into the Mississippi. This runoff contains an overabundance of nutrients from fertilizers, wastewater treatment plants, and other sources.»
  27. ↑ Union of Concerned Scientists Arxivat 2008-05-15 a Wayback Machine. article The Costs and Benefits of Industrial Agriculture last updated March 2001. "Many of the negative effects of industrial agriculture are remote from fields and farms. Nitrogen compounds from the Midwest, for example, travel down the Mississippi to degrade coastal fisheries in the Gulf of Mexico. But other adverse effects are showing up within agricultural production systems—for example, the rapidly developing resistance among pests rendering our arsenal of herbicides and insecticides increasingly ineffective."
  28. ↑ Loarie, Greg. «The Case of the Vanishing Bees». EarthJustice, 02-05-2014. [Consulta: 18 abril 2015].
  29. ↑ Krossøy, B.; Nilsen, F.; Falk, K.; Endresen, C.; Nylund, A. «Phylogenetic analysis of infectious salmon anaemia virus isolates from Norway, Canada and Scotland». Diseases of Aquatic Organisms. Inter-Research Science Center (IR), vol. 44, 1, 2001, pàg. 1–6. DOI: 10.3354/dao044001. ISSN: 0177-5103. PMID: 11253869.
  30. ↑ Per exemple: Berbee, J. G.; Omuemu, J. O.; Martin, R. R. [et al.].. «Detection and elimination of viruses in poplars». A: Intensive Plantation Culture: Five Years Research. 21. St. Paul, Minnesota: U.S. Department of Agriculture, Forest Service, North Central Forest Experiment Station, 1976, p. 85 (USDA Forest Service general technical report NC). «In the north-central States, the intensive culture of certain species and hybrids of poplars presents the greatest opportunity to achieve maximum wood fiber production, provided that adequate provision can be made for control of the many insects and diseases that may attack them. [...] The [...] trend toward monoculture [...] increases the vulnerability of the cropping system to insects and diseases. The greatest potential for insidious disaster due to virus diseases is with monocultures of vegetatively propagated perennial crops.» 
  31. ↑ Mander, Jerry. «Industrializing Nature and Agriculture». A: The Fatal Harvest Reader: The Tragedy of Industrial Agriculture. Washington: Island Press, 2002, p. 89. ISBN 9781597262804. «Industrial monocultures—single crops where there was once diversity, and single varieties of each crop where there used to be thousands—are also blows against biological and genetic diversity. [...] Monocultures are weak, subject to insect blights, diseases, and bad weather.» 
  32. ↑ «Macrosocial Accounting Project, Dept. of Applied Behavioral Sciences, Univ. of California, Davis, CA». Arxivat de l'original el 21 de enero de 2003. [Consulta: 9 març 2023].
  33. ↑ United States. Department of Agriculture. Monoculture in Agriculture: Extent, Causes, and Problems-report of the Task Force on Spatial Heterogeneity in Agricultural Landscapes and Enterprises. Washington, 1973, p. 29. «In addition to being relatively unstable agricultural ecosystems, monocultures are also vulnerable to disaster from social and economic disruptions.» 

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agricultura_intensiva&oldid=33991916»