Vés al contingut

Història de l'agricultura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Falç sumèria feta d'argila

La història de l'agricultura és el desenvolupament per la humanitat d'aquesta activitat econòmica.

Espelta, un conreu antic.

El descobriment durant el neolític de la possibilitat de conrear plantes es considera com una revolució en la història de la humanitat.[1] Les tècniques agrícoles evolucionaren relativament poc durant mil·lennis, encara que gràcies als descobriments dels segles XV a xviii s'incrementaren els productes disponibles a tot el món.

La segona revolució agrària va coincidir amb la revolució industrial i comportà la mecanització, l'ús de combustibles fòssils i d'agroquímics.

La tercera fase és l'actual on, per una banda es qüestiona l'obtenció de grans rendiments i la destrucció del medi ambient i, de l'altra, l'enginyeria genètica apareix com la possibilitat de canviar radicalment la natura.

Explicacions del sorgiment de l'agricultura

[modifica]

Una de les explicacions més conegudes per explicar el motiu de l'aparició de l'agricultura és la teoria de l'oasi proposada per Raphael Pumpelly el 1908, i popularitzada per Vere Gordon Childe en el seu llibre Man Makes Himself[2] Aquesta teoria manté que a mesura que el clima es feia més sec, les comunitats humanes es concentraven en oasis cosa que va fer que entressin en contacte estret amb animals els quals serien domesticats al mateix temps que es domesticarien els plantes. Tanmateix actualment no es creu que hi hagués un assecament del clima.

Altres teories com la de Robert Braidwood que el 1948, suggerí que l'agricultura sorgí a les muntanyes del Taurus i Zagros i seria derivada de la recol·lecció intensiva de cereals silvestres d'aquella regió.[3]

Una teoria basada en la necessitat d'alimentar-se en una població que s'incrementava va ser proposada per Carl Sauer i adaptada per Lewis Binford i Kent Flannery.[4]

Segons David Rindos l'agricultura seria una adaptació coevolutiva de la humanitat i de les plantes.[5]

Fites en la història de l'Agricultura

[modifica]

L'agricultura en els primers temps

[modifica]

En un primer moment la humanitat la formaven grups nòmades de caçadors i recol·lectors, essent aquesta segona activitat, sovint reservada a dones i nens, la que devia donar els coneixements sobre els tipus de plantes, llocs on creixien, forma de reproducció i mètodes ràpids de recol·lecció que fonamentarien el següent pas: la intervenció humana en el procés biològic natural. Aquest procés sembla que va ser gradual i va representar una millora en l'alimentació que va portar a un creixement demogràfic que a la vegada va fer irreversible el pas definitiu a l'agricultura i la sedentarietat.

La ramaderia, mentre la caça era abundant i la densitat humana baixa, no es devia considerar una necessitat tan imperiosa, en tot cas sembla que la domesticació d'animals és posterior a la de les plantes i el primer va ser el gos que aviat va ser imprescindible per al pastor.

Les primeres proves de la domesticació de plantes, en concret de cereals, es troben en el Pròxim Orient a l'epipaleolític a Síria cap al 9.500 a C.[6]

Els primers conreus van ser el blat, l'espelta, l'ordi, el pèsol, la llentia, el cigró i el lli.

Cap al 6800 aC. va aparèixer l'agricultura a l'Àsia oriental, en aquest cas basada en l'arròs, un cereal adaptat a zones càlides i humides. Poc després s'establia a l'Amèrica Central i del Sud fonamentada en el blat de moro[7] i la carbassa.[8]

Els primers imperis fonamentats en l'agricultura

[modifica]
Pintura de la Tomba de Sennedjem representant feines agrícoles.

Cap al 5500 aC. a Sumer l'agricultura estava ja perfectament estructurada en una organització política que va permetre aixecar el primer imperi de la humanitat.

A Mesopotàmia el regadiu era imprescindible al sud de la regió i calia més obra d'enginyeria (canals, rescloses, etc.) que al Nil. A més ja van experimentar el problema de la salinització. Al sud de Mesopotàmia hi predominaven els dàtils mentre que al centre i nord el sèsam era el principal conreu oleaginós.

Egipte va seguir i eixamplar aquest camí imperial amb la diferència tècnica de dependre totalment del regadiu i de les crescudes naturals del riu Nil, que es produïen entre juliol i octubre i obligaven a mesurar els límits territorials. Els tres conreus principals dels antics egipcis van ser l'espelta, el lli i l'ordi.

L'esclavisme a Grècia i Roma

[modifica]

La mà d'obra en aquestes dues societats era, en els casos de les grans finques, formada per esclaus. Malgrat que en aquells moments es van escriure els primers tractats sobre agricultura, no hi va haver grans innovacions tècniques, excepte en l'arribada des d'Orient de noves espècies de plantes i animals per exemple el gall (que en principi només es feia servir per a sacrificis rituals com es desprèn de les darreres paraules de Sòcrates).

En temps dels romans, els celtes ja havien inventat un carro que facilitava la collita de cereals, però una mà d'obra, esclava, tan barata i abundant va frenar qualsevol innovació tècnica. El comerç marítim tant a Grècia com a Roma va facilitar l'especialitat productiva en uns conreus comercials com el vi i l'oli d'oliva i també l'establiment de grans latifundis.

Els innovadors àrabs

[modifica]
Article principal: Revolució agrícola àrab

L'ímpetu religiós dels àrabs els va portar des del segle viii a una conquesta ràpida de gran part del Mediterrani i bona part d'Orient, cosa que va permetre que fossin els introductors a Occident de molts tipus de conreus: l'arròs, els cítrics, o la morera (aliment del cuc de la seda) entre molts d'altres.

Fruit de la seva inquietud cultural, van deixar per escrit els primers estudis que es poden qualificar de veritablement agronòmics. A la península Ibèrica, els primers regadius a gran escala daten dels temps dels romans però van ser els àrabs els que els eixamplaren i modernitzaren introduint mecanismes com la sínia que van perdurar fins al segle xx.

Els segles d'estancament tècnic

[modifica]

L'edat mitjana va representar un període d'incertesa i inseguretat que va tenir l'expressió culminant en el feudalisme, on els serfs tenien l'obligació de treballar de franc uns determinats dies de l'any en unes condicions de semiesclavitud. La situació política era de submissió a un senyor feudal immobilista que no aspirava a cap canvi. Es va continuar llaurant amb l'arada romana amb la tracció dels bous durant segles. La rotació de conreus era potser l'única novetat.

L'exploració de la pràctica totalitat del món va ser motiu de l'extensió global de tota mena de plantes: La canya de sucre des de l'Índia i el cafè des de l'Àfrica van passar a l'Amèrica tropical i el camí invers va fer el Cacau i el blat de moro entre moltes altres.

El tràfic d'esclaus des de l'Àfrica va fonamentar l'economia i les plantacions americanes, principalment de cotó i canya de sucre.

La segona revolució

[modifica]

A partir del segle xix i en connexió amb la Revolució industrial, es va començar la mecanització de l'agricultura als Estats Units i al Regne Unit. Els primers tractors i recol·lectores van aparèixer en aquests Estats, però aquesta avenços van tardar prop d'un segle a ser aplicats a tot el món.

Els arreus, especialment les arades, moguts per tractors més potents que els animals van poder fer la feina més fonda i més ràpida. Els descobriments en el món de la química i especialment els de nutrició de les plantes de Justus von Liebig van assentar la base d'un adobat racional amb la possibilitat d'incrementar rendiments. A l'adob li van seguir, ja dins del segle xx, la resta d'agroquímics.

Tot un conjunt d'avenços científics van ser aplicats a l'agronomia. Les noves tècniques constructives van permetre incrementar el regadiu a tot el món. La revolució verda va ser el nom donat a l'increment en rendiments agrícoles per la introducció de les modernes tècniques agronòmiques als països en desenvolupament, especialment a l'Índia, que durant la segona meitat del segle xx va passar de la fam a l'exportació d'aliments.

La reconsideració del segle XXI

[modifica]

La contaminació de terres i aigua pel continuat ús d'agroquímics ha estat un efecte no desitjat de la intensificació de l'agricultura que ha portat una gran part de la població a reconsiderar si els mètodes de l'agricultura moderna tenen la suficient sostenibilitat

Des de finals de segle xx, algunes empreses multinacionals han aconseguit a través de manipulacions i transferència de gens que diverses plantes conreades siguin resistents a plagues, malalties o herbicides, i han passat a conrear-se en milions d'hectàrees en tot el món.

S'han obert diverses vies:

  • La postura de la Unió Europea, partidària d'una moratòria mentre s'analitza la seguretat d'aquest vegetals transgènics.
  • D'altra banda, el corrent de l'agricultura ecològica o agricultura biològica, que rebutja no tan sols als organismes modificats genèticament sinó l'ús agrícola de qualsevol producte de síntesi química, malgrat que el rendiment de les collites sigui menor que en l'agricultura convencional.
  • També hi ha una postura no tan estricta en l'anomenada Producció integrada que refusa usar determinats productes autoritzats i procura limitar al màxim l'ús de la resta.

La tecnologia de la mineria de dades començà a posar-se en marxa als Estats Units a l'àmbit de l'agricultura durant la dècada del 2010[9] a mans de Monsanto, John Deere i DuPont Pioneer.[10] L'empresa Agrian desenvolupà la norma tècnica Open Modus Standard per a la recollida, mesura i presentació de dades en laboratoris agronòmics. Aquestes normes faciliten l'intercanvi de dades massives.[11]

Organismes internacionals

[modifica]

Llista d'obres

[modifica]
  • 505–587. Varahamihira. Brihat Samhita (La gran compilació), una mena d'enciclopèdia sobre tota mena de coneixements de la seva època.[27][28][29]

Any 1300

[modifica]
Calendari agrícola medieval. Pietro Crescenzi.

Any 1400

[modifica]
  • c 1420. Manuscrit anglès amb la traducció de l'obra de Pal·ladi Rutilià.[39][40]

Any 1500

[modifica]
  • 1554. Praedium rusticum. Charles Estienne.[43]
  • 1564. L’agriculture et maison rustique. Charles Estienne et Jean Liebault.[44]
  • 1578. Foure Bookes of Husbandry. Conrad Heresbach.[45]
  • 1585. Five Hundred Points of Good Husbandry: Together with a Book of Huswifery. Thomas Tusser.[46][47]
  • 1593. Le vinti giornate dell'agricoltura. Agostino Gallo.[48]

Any 1600

[modifica]
  • 1600. Le Theatre d'Agriculture et mesnage des champs. Olivier de Serres.[49]

Any 1700

[modifica]
  • 1708. The whole art of husbandry. John Mortimer.[51]
  • 1716. A Compleat System of Husbandry and Gardening. John Worlidge.[52]
  • 1720. Economía general de la casa de Campo. Francisco de la Torre.[53]
  • 1752. L' Ecole Du Jardin Potager.[54]
  • 1764. Essays on husbandry. Walter Harte.[55]
  • 1771. The Complete English Farmer. David Henry.[56]

Any 1800

[modifica]
  • 1817. Tratado del injerto: en que se explica todo lo correspondiente al arte de injertar. Claudio Boutelou.[57]
  • 1841. Manuel d'agriculture pratique à l'usage des fermes de trente hectares. Spineux.[58]
  • 1844. Mémoires sur quelques sujets d'agriculture, et sur la fondation d'une ferme modèle et d'une école d'agriculture dans le Canton de Vaud.[59]
  • 1852. Tratado sobre huertos.[60]
  • 1853. Volgarizzamento del trattato di agricoltura di Rutilio Tauro Emiliano Palladio testo di lingua la prima volta pubblicato dall'abate Paolo Zanotti.[61]
  • 1861. Manuel élémentaire et classique d'Agriculture approprié aux diverses parties de la France. Louis GOSSIN.[62]
  • 1868. Manuale dell'ortolano contenente la coltivazione ordinaria e forzata delle piante d'ortaggio.[65]
  • 1873. Tratado completo del cultivo de la huerta. Buenaventura Aragó.[66]
  • 1874. Journal de l'agriculture de la ferme et des maisons de campagnes, de la zootechnie, de la viticulture, de l'horticulture, de l'economie rurale et des interets de la propriete.[67]

Any 2000

[modifica]
  • 2001. Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana. Xavier Favà i Agud.[68]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=agricultures-sustainable-future
  2. ↑ Childe, Gordon. (1936) Man Makes Himself (Oxford University Press).
  3. ↑ Charles E. Redman (1978). Rise of Civilization: From Early Hunters to Urban Society in the Ancient Near East. San Francisco: Freeman.
  4. ↑ Sauer, Carl, O. Agricultural origins and dispersals. Cambridge, MA: MIT Press, 1952. 
  5. ↑ Rindos, David. The Origins of Agriculture: An Evolutionary Perspective. Academic Press, desembre 1987. ISBN 978-0125892810). 
  6. ↑ Hillman G, Hedges R, Moore A, Colledge S, Pettitt P «New evidence of Lateglacial cereal cultivation at Abu Hureyra on the Euphrates». Holocene, 11, 4, 2001, pàg. 383–393. DOI: 10.1191/095968301678302823.
  7. ↑ "Farming older than thought" Arxivat 2015-12-01 a Wayback Machine., University of Calgary, February 19, 2007.
  8. ↑ Sanjur, O.I., D.R. Piperno, T.C. Andres, and L. Wessel- Beaver. 2002. Phylogenetic relationships among domesticated and wild species of Cucurbita (Cucurbitaceae) inferred from a mitochondrial gene: Implications for crop plant evolution and areas of origin. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 99:535-540.
  9. ↑ Saxowsky, David «Accessing Agriculture’s Big Data». NDSU Agriculture Communication, 02-03-2017 [Consulta: 12 novembre 2017].
  10. ↑ Noyes, Katherine «Cropping up on every farm: Big data technology». Fortune, 30-05-2014 [Consulta: 12 novembre 2017].
  11. ↑ Grassi, Matthew J. «Agrian, Others Detail Open Modus Standard For Ag Data». PrecisionAg, 2014 [Consulta: 12 novembre 2017].
  12. ↑ Michael Hearst. Curious Constructions: A Peculiar Portfolio of Fifty Fascinating Structures. Chronicle Books LLC, 25 abril 2017, p. 88–. ISBN 978-1-4521-6249-2. 
  13. ↑ Einar Sneve Martinussen; Jørn Knutsen Explorations of the Seed Vault. Lulu.com, 30 juny 2017. ISBN 978-1-387-04293-7. 
  14. ↑ United States. Science and Education Administration. Tax-exempt status of 4-H organizations authorized to use the 4-H name and emblem. U.S. Dept. of Agriculture, Science and Education Administration, 1981, p. 4–. 
  15. ↑ John Claudius Loudon. An Encyclopædia of Agriculture: Comprising the Theory and Practice of the Valuation, Transfer, Laying Out, Improvement, and Management of Landed Property; and Present State, with Suggestions for Its Future Progress in the British Isles. Longman, Hurst, Rees, Orme, Brown, and Green, 1826, p. 11–. 
  16. ↑ Fuentes literarias para la agricultura cartaginesa: el tratado de Magón. Rodolfo Domínguez Petit.
  17. ↑ Marcus Porcius Cato. Economie rurale, 1773. 
  18. ↑ Marcus Porcius Cato. Praeter librum de re rustica quae extant. Teubner, 1860. 
  19. ↑ Marco Terencio Varron; Rutilio Tauro Emiliano Paladio Les agronomes latins: Caton, Varron, Columelle, Palladius. Firmin Didot Frères, Fils, 1864. 
  20. ↑ Lucius Junius Moderatus Columella. L. Junii Moderati Columellæ de re rustica libri duo, et quædam excerpta ex ejusdem aliis libris, etc. Ex officina Georgii Grierson, 1537, p. 47–. 
  21. ↑ Lucius Junius Moderatus Columella. L. Junius Moderatus Columella Of Husbandry: In Twelve Books: and His Book Concerning Trees. A. Millar, 1745. 
  22. ↑ Paladius. Scriptores rei rusticae veteres latini...silicet : Cato, Varro, Columella, Paladius et Vegetius a recensione J. M. Gesneri, 1787. 
  23. ↑ Palladius Rutilius Taurus Aemilianus. Opus agriculturae.
  24. ↑ Charles Anthon. A Classical Dictionary: Containing an Account of the Principal Proper Names Mentioned in Ancient Authors and Intended to Elucidate All the Important Points Connected with Geography, History, Biography, Mythology, and Fine Arts of the Greeks and Romans ; Together with an Account of Coins, Weights, and Measures, with Tabular Values of the Same. Harper & Brothers, 1855, p. 963–. 
  25. ↑ Rutilius Taurus Aemilianus Palladius. L'Économie rurale. C.L.F. Panckoucke, 1843, p. 468–. 
  26. ↑ Shenghan Shi. A Preliminary Survey of the Book Ch'i Min Yao Shu, an Agricultural Encyclopaedia of the 6th Century ... Second Edition. Science Press, 1962. 
  27. ↑ Varāhamihira. Varahamihira's Brihat Samhita with an English Translation and Notes, the Cultivation and Economy of the Animal and Vegetable Productions of Agriculture, Including All the Latest Improvements; a General History of Agriculture in All Countries; and a Statistical View of Its by Panditabhushana V. Subrahmanya Sastri, ... and Vidwan M. Ramakrishna Bhat, .... V.B. Soobbiah and Sons, 1947. 
  28. ↑ Brihat Samhita of Varaha Mihira.
  29. ↑ Vinod Chandra Srivastava. History of Agriculture in India, Up to C. 1200 A.D.. Concept Publishing Company, 2008, p. 550–. ISBN 978-81-8069-521-6. 
  30. ↑ Guérard, B.E.C.. Explication du capitulaire De villis ... (en francès). Firmin Didot frères, 1853. 
  31. ↑ Cassianus (Bassus.). Dell'agricoltura, 1554. 
  32. ↑ Cassianus (Bassus.). Le Grand et bon mesnager, 1544. 
  33. ↑ Abû Zakaria Yakya; Josef Antonio Banqueri. Kitab al-filâha. Libro de agricultura. Imprenta Real, 1802, p. 2– [Consulta: 23 novembre 2010]. 
  34. ↑ Walter de Henley. Dite de hosebondrie. Longmans, Green, and Company, 1890. 
  35. ↑ Petrus de Crescentiis. Liber ruralium commodorum. Johannes van Westfalen, 1484, p. 180–. 
  36. ↑ Crescenzi, P.; Rossi, B. Trattato della agricoltura di Piero de' Crescenzi (en italià). Instituto delle Scienze, 1784. 
  37. ↑ Cifuentes i Comamala, Lluís. La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 60. ISBN 9788447531202. 
  38. ↑ REFLEXIONS SOBRE LA TRADUCCIÓ ARRAN DE LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS. Júlia Butinyà.
  39. ↑ The British Quarterly Review, 1874, p. 270–. 
  40. ↑ Rutilius Taurus Aemilianus Palladius. Palladius On husbondrie: From the unique ms. of about 1420 A.D. in Colchester Castle. Early English Text Society, 1879. 
  41. ↑ Gabriel Alonso de Herrera. Obra de agricultura. A.G. de Brocar, 1520. 
  42. ↑ Gabriel Alonso de Herrera. Agricoltura, 1592. 
  43. ↑ Charles Estienne. Praedium rusticum, 1554. 
  44. ↑ Charles Estienne. L'Agriculture et maison rustique de MM. Charles Estienne et Jean Liebault,...Plus un bref recueil des chasses du cerf, du sanglier, du lièvre,.... par Jacques Roussin, 1594. 
  45. ↑ Conrad Heresbach. Foure Bookes of Husbandry,. Iohn VVight, 1578. 
  46. ↑ Thomas Tusser. Five Hundred Points of Good Husbandry: Together with a Book of Huswifery. Cambridge University Press, 24 octubre 2013, p. 20–. ISBN 978-1-108-06630-3. 
  47. ↑ Thomas Tusser. Five Hundred Points of Good Husbandry. Lackington, 1812. 
  48. ↑ Agostino Gallo. Le vinti giornate dell'agricoltura, 1593, p. 36–. 
  49. ↑ Olivier de SERRES (Seigneur du Pradel.). Le Theatre d'Agriculture et mesnage des champs ... Derniere edition reueuë et augmentée par l'Auteur, etc, 1623. 
  50. ↑ Miquel Agustí. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617. 
  51. ↑ John Mortimer. The whole art of husbandry. Printed by J. H. for H. Mortlock, 1708. 
  52. ↑ John Worlidge. A Compleat System of Husbandry and Gardening: Or, the Gentleman's Companion, in the Business and Pleasures of a Country Life. ... The Whole Collected From, and Containing what is Most Valuable in All the Books Hitherto Written Upon this Subject; .... J. Pickard, A. Bettesworth, and E. Curll, 1716. 
  53. ↑ de la Torre, F. Economia general de la casa de Campo (en castellà). En la imprenta de Juan de Ariztia, 1720, p. 463. 
  54. ↑ L' Ecole Du Jardin Potager: Qui Comprend La Description exacte de toutes les Plantes Potageres; les qualités de Terre, les situations & les climats qui leur sont propres; la culture qu'elles demandent; leurs propriétés pour la vie, & leurs vertus pour la santé .... Boudet, 1752. 
  55. ↑ Walter Harte. Essays on husbandry. Printed for W. Frederick in Bath, 1764. 
  56. ↑ David Henry. The Complete English Farmer, Or a Practical System of Husbandry Founded Upon Natural, Certain, and Obvious Principles: In which is Comprized a General View of the Whole Art of Agriculture, Exhibiting the Different Effects of Cultivating Land According to the Usage of the Old and New Husbandry .... F. Newberry, 1771. 
  57. ↑ Claudio Boutelou. Tratado del injerto: en que se explica todo lo correspondiente al arte de injertar. Oficina de Don Francisco Martinez Dávila, 1817. 
  58. ↑ Spineux. Manuel d'agriculture pratique à l'usage des fermes de trente hectares. Duval et Hermant, 1841, p. 23–. 
  59. ↑ Mémoires sur quelques sujets d'agriculture, et sur la fondation d'une ferme modèle et d'une école d'agriculture dans le Canton de Vaud. M. Ducloux, 1844. 
  60. ↑ Instruccion para el pueblo: Coleccion de tratados sobre todos los conocimientos humanos .... V. Garcia Torres, 1852, p. 135–. 
  61. ↑ Rutilius Taurus Aemilianus Palladius; Paolo Zanotti Volgarizzamento del trattato di agricoltura di Rutilio Tauro Emiliano Palladio testo di lingua la prima volta pubblicato dall'abate Paolo Zanotti. G. Silvestri, 1853. 
  62. ↑ Louis GOSSIN. Manuel élémentaire et classique d'Agriculture approprié aux diverses parties de la France. L'Auteur, 1861, p. 188–. 
  63. ↑ Gregor Johann Mendel. Versuche Ùber Pflanzenhybriden. Library of Alexandria, 1901. ISBN 978-1-4655-5318-8. 
  64. ↑ Experiments in plant-hybridisation by Mendel, Gregor, 1822-1884; Bateson, William, 1861-1926.
  65. ↑ Manuale dell'ortolano contenente la coltivazione ordinaria e forzata delle piante d'ortaggio, etc, 1868, p. 5–. 
  66. ↑ Buenaventura Aragó. Tratado completo del cultivo de la huerta: obra escrita expresamente para todas las provincias y posesiones españolas. M. Escribano, 1873, p. 335–. 
  67. ↑ Journal de l'agriculture de la ferme et des maisons de campagnes, de la zootechnie, de la viticulture, del'horticulture, de l'economie rurale et des interets de la propriete, 1874, p. 82–. 
  68. ↑ Xavier Favà i Agud. Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 421–. ISBN 978-84-7283-559-7. 

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de l'agricultura
  • Brown, Jonathan. Agriculture in England: A Survey of Farming, 1870-1947 (1987)
  • Cohen, M.N. The Food Crisis in Prehistory: Overpopulation and the Origins of Agriculture (1977)
  • Dovring, Folke, ed. Land and labor in Europe in the twentieth century: a comparative survey of recent agrarian history. 1965. 511 pp
  • Federico, Giovanni, Feeding the World: An Economic History of Agriculture 1800-2000 (2005) 416pp. highly quantitative
  • Gras, Norman. A history of agriculture in Europe and America, (1925). free online edition
  • Grew, Raymond. Food in Global History (1999) online edition
  • Habib, Irfan. Agrarian System of Mughal India (2nd ed. 1999).
  • Heiser, Charles B. Seed to Civilization: The Story of Food (1990)
  • Kerridge, Erik. "The Agricultural Revolution Reconsidered." Agricultural History, 1969 43:4, 463-75. in JSTOR in Britain, 1750–1850
  • Ludden, David, ed. New Cambridge History of India: An Agrarian History of South Asia (1999). excerpt and online search from Amazon.com; also online edition
  • McNeill, William H. "How the Potato Changed the World's History." Social Research 1999 66(1): 67–83. Issn: 0037-783x Fulltext: Ebsco, by a leading historian
  • McNeill, William H. "The Introduction of the Potato into Ireland," Journal of Modern History 21 (1948): 218–21. in JSTOR
  • Mazoyer, Marcel, and Laurence Roudart' A History of World Agriculture: From the Neolithic Age to the Current Crisis, New York: Monthly Review Press, 2006, ISBN 1-58367-121-8, Marxist perspective
  • Mintz, Sidney. Sweetness and Power: The Place of Sugar in Modern History (1982)
  • Murray, Jacqueline. The First European Agriculture (1970)
  • Prentice, E. Parmalee. Hunger and history: the influence of hunger on human history (1939). online edition
  • Reader, John. Propitious Esculent: The Potato in World History (2008), 315pp a standard scholarly history
  • Salaman, Redcliffe N. The History and Social Influence of the Potato, (1949)
  • Slicher van Bath, B. H. The agrarian history of Western Europe, AD 500-1850
  • Tauger, Mark. Agriculture in World History (2008)
  • Thirsk, Joan, et al. The Agrarian History of England and Wales (8 vol 1978)
  • Williamson, Tom. Transformation Of Rural England: Farming and the Landscape 1700-1870 (2002)
  • Stubbs, Megan. Big Data in U.S. Agriculture. Estats Units: FAS, Congressional Research Service, 2016. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_l%27agricultura&oldid=33895536»