Consenci
|
No s'ha de confondre amb Consenci (avi de Sidoni) o Publi Consenci. |
| Nom original | (la) Consentius  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle IV Hispània |
| Mort | segle V Hispània |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, gramàtic, poeta, polític, escriptor |
| Activitat | (Floruit: segle V ) |
Consenci (llatí: Consentius; Mallorca o bé la Tarraconensis, final del s. IV - Mallorca o bé la Tarraconensis, començament del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.
Biografia
[modifica]Tal com apunta a les seves cartes, Consenci vivia a les illes Balears, concretament a Menorca, tot i que és molt possible que no en fos originari, sinó que hi hagués arribat procedent de la Tarraconense, on podria haver nascut i estudiat. Se l'ha considerat possessor, un propietari rural, per a poder explicar la seva bona educació i els recursos que devia tenir per poder-se dedicar a escriure.
Cartes
[modifica]La seva activitat literària coneguda són 12 cartes que es van enviar dels anys 414 al 420[1] Només s'han conservat l'epístola 11, 12 i 119 descobertes per J. Divjak.[2]
El valor de les cartes és molt alt pels historiadors. Gràcies als escrits es tenen dades sobre institucions eclesiàstiques com el primer metropolità de la Hispània, Ticià de Tarragona; el primer concili de la Tarraconense; el primer bisbe de Lleida, Sagiti, sobre el priscil·lianisme dels alts estaments tarraconenses; les comunicacions entre les Balears, la Tarraconense, Àfrica i el migjorn de les Gàl·lies, així com sobre el monestir de Tarragona, fundat per Frontó, entre d'altres.[3]
Les cartes abasten diversos camps de controvèrsia de la primeria del s. V: origenisme, arrianisme, pelagianisme, priscil·lianisme i contra els jueus. Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium, ultra les Epístoles 120 i 205.
El Corpus Epistolar de Consenci i Sever, en nova edició crítica i traducció catalana, seguit de les respostes de sant Agustí, ha estat publicat a la Fundació Bernat Metge (1987).[4]
Alguns apunten la possibilitat que Consenci fos també l'autor literari de l'Epistola de Judaeis de Sever de Menorca (418).
Referències
[modifica]- ↑ «Consencio». Colección de Polígrafos Españoles. Fundación Ignacio Larramendi. [Consulta: 6 setembre 2013].
- ↑ Divjak, J. «Epistulae». Augustinus-Lexikon, 2, fasc. 5,6 Donatistas (Contra-)- Epistulae, Ed. C. Mayer, Basel-Stuttgart, Schwabe, 2001, pàg. cols. 894-1057.
- ↑ «Biografia extensa de Consenci». Escritores visigóticos. Fundación Ignacio Larramendi. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 6 setembre 2013].
- ↑ «Consenci». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.