Consol Mata i Parreño
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1954  (69/70 anys)Castelló de la Plana (Plana Alta) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arqueologia, arqueologia prehistòrica, edat del ferro, edat del bronze, excavació arqueològica, arqueologia del paisatge, terrissa i patrimoni cultural | ||
| Ocupació | arqueòloga, professora, professora d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de València | ||
Consol Mata Parreño (Castelló de la Plana, 1954) és una arqueòloga valenciana especialitzada en cultura material ibèrica, patrimoni i arqueologia de Gènere.[1] Actualment és la directora del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València.[2] Ha escrit tres llibres, ha dirigit diverses tesis doctorals i ha escrit més de 50 articles en revistes i col·laborat i coordinat més de 30 obres col·lectives.[3]
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, en 1988 va entrar com a professora associada en el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la mateixa universitat,[1] i des de 1991 és professora titular d'aquesta institució.[2] Va dirigir, juntament amb Helena Bonet, les excavacions a El Puntal dels Llops (1978-1985), un fortí ibèric situat en els contraforts meridionals de la Serra Calderona, proper a la població d'Olocau. La combinació del treball de camp amb la introducció de nous models interpretatius relacionats amb l'estudi del territori, li va portar a publicar juntament amb Helena Bonet Rosat i Joan Bernabeu Auban un estudi pioner sobre l'organització político-territorial de l'antiga Edetania.[4] En ell aprofundeixen en les relacions jeràrquiques construïdes entre els assentaments de la regió, com El Puntal dels Llops, El Castellet de Bernabé i El Tossal de Sant Miquel.
Des de la dècada dels 1980 ha dirigit diverses campanyes d'excavació (1983-1987, 1988, 1991, 1993, 1994) en el jaciment ibèric de Kelin, als afores de l'actual població de Caudete de las Fuentes, a la Plana d'Utiel, del que és l'arqueòloga responsable del poblat.[5] Els seus primers treballs a la zona van constituir la base de la seua tesi doctoral Los Villares (Caudete de las Fuentes). Origen y evolución de la Cultura Ibérica (1987) dirigida per Milagro Gil-Mascarell a la Universitat de València. Des de 2004 se celebren en Kelin unes jornades de portes obertes en les quals es realitzen visites teatralitzades i tallers sobre la cultura ibèrica.[6][7][8]
A principis dels anys 1990 va publicar juntament amb Helena Bonet una tipologia de ceràmica ibèrica fina (classe A) i de cuina (classe B), que continua sent d'obligada referència per als especialistes al món ibèric.[9] També ha investigat amb precisió el ritual ibèric d'incineració.[10] Ha coordinat estudis sobre els usos reals i simbòlics de plantes i animals al món ibèric. A partir d'aquest projecte s'ha creat una base de dades online d'accés lliure.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Consol Mata i Parreño». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Consuelo Mata Parreño». [Consulta: 22 febrer 2017].
- ↑ «Consuelo Mata Parreño - Dialnet» (en castellà). [Consulta: 21 agost 2017].
- ↑ Auban, Bonet, Mata, Joan, Helena, Consuelo «Hipótesis sobre la organización del territorio edetano en época ibérica plena: El ejemplo del territorio de Edeta/Llíria». Ibers: Actes de la I Jornada Sobre el Món Ibèric, 1987.
- ↑ «El yacimiento íbero de Kelin escenificará la cremación ritual de un jefe de poblado» (en castellà). Caudetedelasfuentes.es, 16-11-2004. [Consulta: agost 2017].
- ↑ Ferrer, José. «Íberos y griegos toman Caudete» (en castellà). Levante, 13-10-2008. [Consulta: 22 febrer 2017].
- ↑ «Imelsa impulsa el turismo cultural ligado a la arqueología en Caudete de las Fuentes». [Consulta: 22 febrer 2017].
- ↑ «Láminas de platacon representaciones humanas halladas en el término municipal de Venta del Moro. Autor: José Manuel Martínez García (Arqueólogo colegiado nº 14.626.). Lebrillo 31». [Consulta: 22 agost 2017].
- ↑ Bonet, Mata, Helena, Consuelo «Cerámica ibérica: ensayo de tipología». Treballs Varis del Servei d'Investigació Prehistòrica, 1992.
- ↑ Llidó i Herrero, Joan. Huellas del espíritu en la prehistoria castellonense (en castellà). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1999, p. 367. ISBN 978-84-8021-263-2.
- ↑ «Flora y fauna ibérica». [Consulta: 22 febrer 2017].