Vés al contingut

Consolat de Croàcia a Barcelona

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Consolat de Croàcia a Barcelona
Dades
TipusConsolat honorari Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 40″ N, 2° 08′ 58″ E / 41.39439759°N,2.14944268°E / 41.39439759; 2.14944268
Activitat
Gestor/operadorCroàcia Modifica el valor a Wikidata

El Consolat Honorari de la República de Croàcia és la missió diplomàtica de Croàcia a la ciutat de Barcelona.[1] Es troba al número 165-167 del carrer Comte d'Urgell, al districte de l'Eixample.

El consolat general és supervisat per l'ambaixada croata a Madrid. La seva jurisdicció abasta Catalunya, el País Valencià i l'Aragó.[2]

Història

[modifica]

A principis de juliol de 1942, el govern de l'Estat independent de Croàcia va establir a Catalunya el Consolat General de l'Estat independent de Croàcia al número 464 de l'avinguda Gran Via de les Corts Catalanes (en aquell moment, Avenida de José Antonio Primo de Rivera).[3] El consolat, sota el lideratge del cònsol Pascual Trullol Canals, va sobreviure anys més enllà de la fi del règim dels ústaixes gràcies la protecció d'Espanya franquista.[4]

En temps de democràcia i de la nova independència de Croàcia als anys 90, el consolat —aquest cop, honorari— va ser inaugurat oficialment l'11 de juliol de 2002 en el marc d'una estratègia del govern croat liderat per Stjepan Mesić per potenciar la seva integració a l'economia internacional i atraure inversió estrangera pel seu país.[5][6]

El març de 2020, el titular del jutjat d'Instrucció número 10 va imputar, entre altres, el cònsol honorari Juli Bàrcena per un delicte de blanqueig de diners a una xarxa dedicada al tràfic de drogues que havia sigut desarticulada.[7] Malgrat l'esclat de l'escàndol, Juli Bàrcena va romandre en el càrrec un temps més.[1][8]

D'ençà del 23 de maig de 2023 fins a l'actualitat, la cònsol general és Ivana Herak.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Organismes. Generalitat de Catalunya». [Consulta: 9 octubre 2021].
  2. ↑ «Edición del viernes, 02 agosto 2002, página 6 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 9 octubre 2021].
  3. ↑ «Hemeroteca digital». [Consulta: 9 octubre 2021].
  4. ↑ «Edición del martes, 15 abril 1952, página 11 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 9 octubre 2021].
  5. ↑ «Edición del lunes, 08 julio 2002, página 75 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 9 octubre 2021].
  6. ↑ «Edición del lunes, 31 marzo 2003, página 59 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 9 octubre 2021].
  7. ↑ EFE. «Imputados por blanqueo los cónsules en Barcelona de Mali, Albania y Croacia» (en castellà), 09-03-2020. [Consulta: 9 octubre 2021].
  8. ↑ «Lista Consular» (pdf) (en castellà). Ministeri d'Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol, 10-09-2021. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2021. [Consulta: 9 d’octubre 2021].
  9. ↑ «Lista Consular» (pdf) (en castellà). Ministeri d'Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol, 01-08-2023. Arxivat de l'original el 2 setembre 2023. [Consulta: 2 setembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consolat_de_Croàcia_a_Barcelona&oldid=32541936»