Constantí IV de Lampron
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1240  Lampron (Turquia) |
| Mort | 1326 (76/86 anys) Sis (Regne Armeni de Cilícia) |
| Catolicós de tots els armenis | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | ministre de culte |
Constantí IV de Lampron fou patriarca de l'església armènia del 1322 al 1326. Fou escollit el 1322 a la mort de Constantí III de Cesarea, molt proper a les tesis d'unió amb l'església romana. Com que aquesta posició tenia molta oposició amb el clergat, va haver de transigir com va poder entre el rei Lleó V d'Armènia Menor (partidari), al que va obeir, i els bisbes i sacerdots (oposats). El rei va afavorir a l'ordre catòlica dels Frares Units de Sant Gregori, afiliats als dominicans. Va morir el 1326. El 1327 fou elegit al seu lloc Hacob II de Tarsus.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Mutafian, Claude. L’Église arménienne et les chrétientés d’Orient (xiie-xive siècle). París: Éditions de la Sorbonne, 2016-01-22, p. 573–588. ISBN 978-2-85944-827-1.
- ↑ Baraton, Edouard. La Romanie orientale L'empire de Constantinople et ses avatars au Levant à l’époque des Croisades (tesi) (en francès). Université de Rouen-Normandie, 11/06/2018.